dissabte

VIII MITJA MARATÓ D'OLTÀ

 
 
 
 
 
VII edició de la Mitja Marató d'Oltà i tercera volta en la qual hi participe,la primera de caminant i farà dos anys i ahir de corredor.
A les 8'30 ja estavem per la zona del poli de Calp jo i Marcello,amb molta tranquilitat agafem dorsals,ens canviem i aplega tot el mogolló de penya,molts coneguts i a fer un poc de temps per allí fins les 9'30 i en tirar la traca d'inici de carrera al lio,la gent com sempre ix escopetejada i és que hui en dia la majoria de gent corre fins i tot a les pujades.
Jo al trote i Marcello té un giró de peu i problemes als isquios i es queda darrere,en passar la nacional pel túnel on venen els primers tapons camine que la carrera és llarga,i vaja que és llarga perquè amb els canvis del passat any i els d'enguany la vaig trobar prou més llarga que abans.
Això sí,m'agraden els canvis ja que han llevat moltíssima pista i abans era tot pujada i després tot baixada i ara tens un circuit més alternatiu amb pujades i baixades.
M'havien comentat que es passava prop del Bar Mejías al costat de la n-332 però el que no sabia jo és que després pujaves i anaves un bon tros en direcció cap al Mascarat,després pujada prou dura que llevat d'un planet que estava el segon avituallament i de seguida venia la pujada sempre dura del barranc.
Aplegue al Collado on està l'encreuament de sendes i cap al cim on les cames començaven a fer ganxo,un gel i algo d'hidratació i gaudint de les vistes cap al Mascarat i serra Gelada i després a gaudir de la baixada trotant amb tranquilitat fins al Pou de la Mola.

En aplegar a la pista tercer avituallament,sempre molt complets i on tenien reflex i me'n vaig posar un poc al genoll degut a unes molèsties i a seguir la carrera gaudiant ara de Bèrnia i fixant-me d'on comença la nova senda de la Perimetral per la zona de Canelles,eixa és el proper objectiu.

Després vindria la nova senda i just a on començava hi havia un nombrós grup de btt de gent de Xaló i Llíber,en general a la carrera moltíssima gent animant,això s'agraeix i molt.

La nova sendeta vaja currada netejant-la,molt guapa i et porta fins a uns runars i li dona un toc més muntanyer si cal a la carrera.
Després ja pista i cap a la Canal i allí em trobe a Buigues i ja acabariem la carrera junts,baixem cap a la zona d'acampada i després ja cap a Calp amb algo de cansament completant un bon matí a Oltà fent un temps de 3'09 que a la fi era el de menys perquè ni portavem cronòmetre,es tractava de còrrer on puguerem i disfrutar de la natura.

Agraïr a la gent del Grup de Muntanya que organitze tant bé la carrera i també agraïr a Clara i Vicent haver vingut i passar-me les fotos de la meta i sobre tot a Vero.


Classificacions: http://www.somesport.org/maratocalp/2012/Class%20Corredors_8a_Mitja%20Marato_Muntanya_Serra_Olta.pdf


P.D: Ara toca una temporadeta de descans de carreres i tal volta de còrrer,les cames me les note prou carregades i pense que em vindria bé fer senderisme i btt.

De volteta pel collado de cardos i els lleus

 
L'estret de Cardos mires des d'on el mires sempre espectacular.
 
La zona de la Pedrissa-Canelles al fons
 
Un arboç
 
La serra d'Oltà la teniem just enfront nostra
 
 
L'inconfundible Bèrnia
 
De tant en tant va bé una caminata tranquila i això és el que vam fer jo i Salva.
Vam eixir des de la placeta dels Lleus en direcció cap a l'Estret de Cardos pel camí dels Lleus.
Anem plàcidament caminant i parlant de les nostres coses i gaudint del bonic paisatge entre bancals i oliveres.
Apleguem a l'estret i baixem fins al barranc Salat per a vore la senda que puja cap a l'estret,peguem una ullada i tornem cap enrere i pujem cap a Pinos per la senda de ferradura,hi han unes marques rojes.
Anem caminant i a poc a poc apleguem dalt on ja es divisa Bèrnia i l'ombria,preciosses vistes i ara toca baixar un poc i després pujada cap a Pinos.
Com la ruta era de gaudir del dia anem al bar del Peó de Pinos i ens fem un parell de cerveses i ja tranquilament baixem cap als Lleus per la senda del jabalí completant la ruta en dos horetes.

dimecres

IV GEGANT DE PEDRA


 
4 edicions ja del Gegant de Pedra a Segària,com passa el temps i pareix que la prova ja ha fet un bon nom.
En la 1a edició estava de voluntari,la 2ona de corredor i el passat any de caminant,enguany a repetir novament de corredor i sobre tot a disfrutar el dia a Segària.
Supose que seria degut a la climatologia però enguany hi havia menys gent,sobre tot caminants.
Donava pluja el dia de la carrera a partir de les 2 del migdia però a primera hora del matí va pegar  una ruixadeta però va ser poca cosa.
Jo com sempre, em pose dels últims a la sortida perquè vaig a còrrer però de tranqui,la gent ix prou escopetejada i jo al meu ritmet,vaig una estona amb Bernardo i ens agafem les primeres pujades trotant un poc però amb calma.
Després baixada passant la tuberia i a fer el nou tram de la mina,preciós raconet amb molta ombria i frondossitat de pins. Després ja a pujar cap a la zona del Passet/Coll de Pous i mira que costa eixa pujada per més que la faça....
Després baixada cap a Benimeli amb companyia de Marcello,bona gent i això de conèixer gent a les curses dona gust.
Primer avituallament i parada curteta i cap amunt xano-xano xarrant i caminant de pressa,després un altre tram nou que es pujar fins al repetidor,eixe tram és d'asfalt però el paisatge que t'envolta és preciós i és d'eixes pujades de les que tens que agafar-t'ho en molta calma.
Una vegada dalt a gaudir novament del paisatge de La Marina i cap al Poblat Ibèric,bonic tram també i li dona un toc més muntanyer a la cursa,això sí,en estar banyada i pleneta de fang la baixada hi havia que anar amb molta cura i pegant botets,en la pre-marxa vaig fer eixe tram en sec i és molt agradós,apart de que pareix una selva,moltíssima vegetació i vos aconselle gaudir d'eixe raconet sobre tot caminant qualsevol dia que pugau.
En aplegar a la Font de Català segon i últim avituallament i paradeta i ja a fer els últims kilòmetres ja en solitari. Vaig de menys a més i en passar el Collado tire un poc aplegant a la fotuda última pujada dels albergs fent un temps de 2'34 i a menjar i beure bona cosa.
A l'any que vé més i millor. Salut i muntanya!
 
P.D: l'anècdota de la cursa va vindre pujant cap al repetidor ens passa un apuntat de caminant corrent tot follat i diu es per ací? nosaltres li diem,els caminants van cap avall,i ell diu estic lesionat d'un gemelo i per això em vaig apuntar caminant,i nosaltres pensem...ja voldria jo còrrer així de pressa cap amunt tenint una lesió.....
Per a que corre la gent i s'apunta de caminant? no m'ho explicaré mai....
 
 
 

diumenge

Rutes a vora mar per Benissa i Calp

 
El litoral sud de la Marina Alta la gent es pensa que està com quasi tot el del mediterrani,o siga plé de formigó però no és així,la zona costera Benissenca té raconets no urbanitzats i de gran valor ecològic,una autèntica meravella a vora mar que recorden un poc a les encantadores zones de les veïnes Illes Balears.
Pots trobar-te microreserves,el sender ecològic amb diferents panells explicatius de les plantes i història de Benissa,tens les cales de Pinets,Fustera,Llobella,Advocat i Baladrar i moltíssims raconets on perdret i gaudir de la natura en companyia de la mar.
 
Pots començar des d'on vullgues però en el meu cas vos recomane començar a la Cala Calalga de Calp on també hi ha algun bell raconet com la cala del Mallorquí i el passeig connecta amb l'ecològic de Benissa concretament a la zona de les Bassetes.
Una vegada a les Bassetes ja vas cap a l'aula de la mar i on en un no res et plantes a la cala Fustera,que és la platja amb més afluència de gent i és una platgeta molt bonica i sobre tot molt ben arreglada.
Després ja escales amunt cap a la Cala Pinets i per al meu parèixer comença lo més bonic de la ruta.
Quan vas per dalt de Pinets les sensacions són fantàstiques i després vé un tros indicat com a Passeig ecològic que vas fer asfalt cap amunt però que recomane per als més agossarats i aventurers que vajen per uns escalons de madera cap a la zona de la Mar Morta,és una autèntica passada i si encara en voleu més allí podeu continuar seguint unes marques rojes i blanques cap a la Cala Llobella,eixe tros és un salvatge i en baixar cap a la Cala hi ha que anar molt en compte que és una zona amb perill de despreniments.
Una vegada a la Llobella que és la Cala més verge i la zona costera de Benissa menys urbanitzada i més salvatge a continuar camí cap amunt i vens a eixir a uns caminets molt bonics que et porten fins a la Cala Advocat i on pots continuar encara un trosset més fins a eixir a un parc saludable i ja per dinsn d'una pinadeta ixes a la carretera molt a prop de la cala Baladrar completant en prop de 2 hores el camí d'anada.
 
 

Aquesta és la cala/platja de la Fustera
 
Prop de la zona de les Bassetes on fa molts anys es va treure tosca.
 
 
Les vistes són realment espectaculars
 
El cap d'Or de Moraira al fons.
 
 
 
 

dimecres

Botamarges 2012

A mitjans d'estiu vaig decidir apuntar-me a la Botamarges 2012 després de 3 edicions que una per falta de decisió i entrenament,altra per boda i l'altra per hèrnia no em van deixar participar. Per un costat pensava que em mereixia provar encara que fora majoritàriament a peu eixe tipus de carrera al costat de casa,algo de "cague" tenia perquè passava de mitja marató a fer marató i mitja a muntanya però jo pensava que una mitja la fas la meitat corrent i la Botamarges anava a agafar-me-la de caminar i trotar alguna estoneta.
L'entrenament estiuenc per calor i compromissos socials,feina i demés no em van permetre fer eixides de més de 4 o 5 hores,i gràcies.

Bo,tornem a lo que anavem, que m'enrotlle massa...Aplega el 6 d'octubre i a les 4 del matí a Benissa quedem jo,Santi Bordes,el seu germà Lluis i Joanvi per anar cap a Forna,allí apleguem abans de les 5 del matí i arrepleguem dorsal i demés i començem a vore com va aplegant tota la gent,molts nervis per vore que ja s'acosta l'esdeveniment,allí vec altres companys com Javi Buigues,Manu el d'Orba i Santi el de Teulada,Jaume el cortiner,Zeco,etc i poc a poc va fent-se l'hora de l'eixida mentre el speaker va deleitant-mos amb els paratges que tindrà el circuit,avituallaments,etc.
A les 6 comença la carrera molt puntual i la gent ix tot escopetejada,jo em deixe portar una estona però tinc molt present que és una carrera molt llarga i com que hi havia que guardar em pose a caminar de pressa,el camí està plé d'antorxes,la gent del grup muntanya Botamarges ho pensa tot.
Després del camí ja vé una pista ampla amb pedres enormes enmig del camí que va botant tota la gent.
Cap a les 7 primer avituallament líquid per la zona de la Bassa Roja i poc després primers tapons ja que les pedres estàn banyades i al passar tanta gent està tot plé de fang,baixem amb molta cura ja que el terreny és prou escarpat.
Després venen trossos trotadors i la gent va apretant per darrere i els vaig deixant passar ja que note el quàdriceps dret algo tocat i vull baixar al meu ritme,o siga,sense presses.
Al cap d'una estona ja comença a fer-se de dia entre preciosses pinades,vaig fent i xarrant amb la gent i es respira un molt bon rotllo.
Cap a les 8 aplegue a Villallonga on una baixada molt empinada de formigó ens porta al poble i després de creuar-lo apleguem al segon avituallament on menje algo de fruita,fruits secs i algo de beure i allí em trobe a Buigues. Molta gent vec que deixa el frontal però jo per si de cas el guarde perquè no es sap mai...

Després continue fins a la via verda amb companyia de Buigues,creuem els tubos i ell s'escapa un poc i jo continue a peu pensant ja en la pujada duríssima de més de 800 metres de desnivell del Circ de la Safor.
Abans d'aplegar al tercer avituallament m'ajunte amb la gent del Centre Excursionista de Biar i passe a Lluís i em comenta que va a retirar-se perquè no pot més,molèsties al genoll el fan parar-se allí i a esperar que l'arrepleguen. Jo bec,menje un poc i cap amunt.

La pujada és d'eixes d'agafar-se-les amb tranquilitat i xano-xano cap amunt. Faig una altra paradeta passant la Casa Tarzán i després de pujar i més pujar aplegue a la nevera de la Safor,allí torne a coincidir amb Buigues i ja cap avall,encantadora la zona la del Circ de la Safor,amb espectaculars vistes i moltíssimes carrasques.

Baixem cap a la Font dels Olbits trotant un poc però molt al loro ja que hi ha molta pedra i puntes i allí ens peguem una bona esmorzadeta.Després d'una mini-paradeta de nou trotant cap al Barranc dels Bassiets de L'Orxa on abans passem enmig d'un gran ramat de cabres blanques.

El barranc era l'equador de la cursa i nou avituallament líquid i allí vec a un company de Xaló que està amb la xicona ajudant. Després ja en direcció cap al Collado de la Comba on Buigues es queda un poc enrere i a mi em pega un baixonet físic i decidisc agafar-m'ho amb molta calma ja que quedava molta carrera.
Casualment després d'eixa dura pujada de 400 metres és on millor vistes al meu parèixer hi han de tot el dia,allí venia un bon tros de pista de pujada i baixada però decidisc anar caminant i gaudint de la natura i allí em prenc el primer gel i poc a poc vaig recuperant.
Després el paisatge es torna més àrid i aplegue a l'avituallament del Collado de la Comba on hi ha un nou avituallament sòlid-líquid i veiem molta gent retirant-se i alguns buscant suport de la Creu Roja. Allí és on faig la parada més llarga i em canvie calcetins i samarreta i bec molta coca-cola,aigua i algo de menjar.
Després novament amb Buigues una bona estona per pista cap a l'Almirall i allí nou avituallament líquid i a baixar ja cap a Benirrama,baixada molt pedrosa i tècnica i la fem a peu juntant-mos amb altra gent de la carrera.
En aplegar al barranc passem per baix de la carretera i cap al poble i nou avituallament on està la gent del Grup Muntanya Margalló de Benissa i Víctor Gironés em dona ànims i ja cap a les antenes del Xillibre,menys mal que eixa pujada era d'ombra perquè feia caloreta,preciossa i molt ombrívola pujada on Buigues em comunica que tire si em note en forçes i això faig,ell estava pensant si retirar-se i va i el tio bragat encara va acabar la carrera.
Després en passar prop de les antenes nou avituallament líquid i per una molt bonica senda en direcció cap al Castell de la Gallinera,allí trote un poc però el terreny tot i ser de baixada és molt pedrós i tècnic així que en notar molèsties a tres dits del peu dret decidisc aminorar la marxa i ja pràcticament acabar la carrera a peu.
Faig un tros de senda,pista i algo d'asfalt i aplegue a l'avituallament d'Atzúvia on torne a coincidir amb la gent de Biar,va vindre bé acabar la carrera en companyia perquè els últims 9 km són eterns....
Passem les tres pujades curtetes però molt dures,la primera de la cantera és la que més i després un tros d'asfalt i pista i barranc i una altra pujada enmig d'una pinada. Per últim passem per més canteres i algo d'asfalt i nou avituallament líquid,l'últim ja on la gent ens anima a acabar-la ja que queda poc. En fer-se ja les 8 de la vesprada enxufe el frontal i pense que menys mal que no el vaig deixar a Villalonga perquè sino algun gironet de peu havera tingut.
Després roda que roda per una lloma fins a aplegar al Castell i allí cap avall cap a la plaça-meta acabant un gran dia amb la natura després de 14 hores i 24 minuts,no és el temps que esperava però tampoc sabia que era tant dura la carrera i a la fi content perquè la vaig acabar prou bé.

Ressenyar que Joanvi Estela va tardar 9'27 hores,Santi Bordes va fer 10'18 i Buigues 15'03.

Després a menjar un poc de carn,beure bona cosa i ja cap a Benissa.

Des d'ací agraïr-los a tota la gent del Grup Muntanya Forna la currà que es peguen i a tots els voluntaris també.
Per posar una pega diria que lo de les samarretes no em pareix bé que no es demane la talla abans perquè sempre aplegue dels últims i la L no em vé.....xD

El més gran agraïment i més emotiu era dedicar-li aquest repte a la nostra estrela i a Vero per la seua paciència.



 

                                                             Aplegant a Casa Tarzán
                                                      Avituallament dalt de Casa Tarzán

Aquestes dos fotos són des de dalt del Circ de la Safor





Aplegant a Benirrama

 
Fent els últims kilòmetres per darrere de l'Atzúvia