dissabte

De volteta pel collado de cardos i els lleus

 
L'estret de Cardos mires des d'on el mires sempre espectacular.
 
La zona de la Pedrissa-Canelles al fons
 
Un arboç
 
La serra d'Oltà la teniem just enfront nostra
 
 
L'inconfundible Bèrnia
 
De tant en tant va bé una caminata tranquila i això és el que vam fer jo i Salva.
Vam eixir des de la placeta dels Lleus en direcció cap a l'Estret de Cardos pel camí dels Lleus.
Anem plàcidament caminant i parlant de les nostres coses i gaudint del bonic paisatge entre bancals i oliveres.
Apleguem a l'estret i baixem fins al barranc Salat per a vore la senda que puja cap a l'estret,peguem una ullada i tornem cap enrere i pujem cap a Pinos per la senda de ferradura,hi han unes marques rojes.
Anem caminant i a poc a poc apleguem dalt on ja es divisa Bèrnia i l'ombria,preciosses vistes i ara toca baixar un poc i després pujada cap a Pinos.
Com la ruta era de gaudir del dia anem al bar del Peó de Pinos i ens fem un parell de cerveses i ja tranquilament baixem cap als Lleus per la senda del jabalí completant la ruta en dos horetes.

dimecres

IV GEGANT DE PEDRA


 
4 edicions ja del Gegant de Pedra a Segària,com passa el temps i pareix que la prova ja ha fet un bon nom.
En la 1a edició estava de voluntari,la 2ona de corredor i el passat any de caminant,enguany a repetir novament de corredor i sobre tot a disfrutar el dia a Segària.
Supose que seria degut a la climatologia però enguany hi havia menys gent,sobre tot caminants.
Donava pluja el dia de la carrera a partir de les 2 del migdia però a primera hora del matí va pegar  una ruixadeta però va ser poca cosa.
Jo com sempre, em pose dels últims a la sortida perquè vaig a còrrer però de tranqui,la gent ix prou escopetejada i jo al meu ritmet,vaig una estona amb Bernardo i ens agafem les primeres pujades trotant un poc però amb calma.
Després baixada passant la tuberia i a fer el nou tram de la mina,preciós raconet amb molta ombria i frondossitat de pins. Després ja a pujar cap a la zona del Passet/Coll de Pous i mira que costa eixa pujada per més que la faça....
Després baixada cap a Benimeli amb companyia de Marcello,bona gent i això de conèixer gent a les curses dona gust.
Primer avituallament i parada curteta i cap amunt xano-xano xarrant i caminant de pressa,després un altre tram nou que es pujar fins al repetidor,eixe tram és d'asfalt però el paisatge que t'envolta és preciós i és d'eixes pujades de les que tens que agafar-t'ho en molta calma.
Una vegada dalt a gaudir novament del paisatge de La Marina i cap al Poblat Ibèric,bonic tram també i li dona un toc més muntanyer a la cursa,això sí,en estar banyada i pleneta de fang la baixada hi havia que anar amb molta cura i pegant botets,en la pre-marxa vaig fer eixe tram en sec i és molt agradós,apart de que pareix una selva,moltíssima vegetació i vos aconselle gaudir d'eixe raconet sobre tot caminant qualsevol dia que pugau.
En aplegar a la Font de Català segon i últim avituallament i paradeta i ja a fer els últims kilòmetres ja en solitari. Vaig de menys a més i en passar el Collado tire un poc aplegant a la fotuda última pujada dels albergs fent un temps de 2'34 i a menjar i beure bona cosa.
A l'any que vé més i millor. Salut i muntanya!
 
P.D: l'anècdota de la cursa va vindre pujant cap al repetidor ens passa un apuntat de caminant corrent tot follat i diu es per ací? nosaltres li diem,els caminants van cap avall,i ell diu estic lesionat d'un gemelo i per això em vaig apuntar caminant,i nosaltres pensem...ja voldria jo còrrer així de pressa cap amunt tenint una lesió.....
Per a que corre la gent i s'apunta de caminant? no m'ho explicaré mai....
 
 
 

diumenge

Rutes a vora mar per Benissa i Calp

 
El litoral sud de la Marina Alta la gent es pensa que està com quasi tot el del mediterrani,o siga plé de formigó però no és així,la zona costera Benissenca té raconets no urbanitzats i de gran valor ecològic,una autèntica meravella a vora mar que recorden un poc a les encantadores zones de les veïnes Illes Balears.
Pots trobar-te microreserves,el sender ecològic amb diferents panells explicatius de les plantes i història de Benissa,tens les cales de Pinets,Fustera,Llobella,Advocat i Baladrar i moltíssims raconets on perdret i gaudir de la natura en companyia de la mar.
 
Pots començar des d'on vullgues però en el meu cas vos recomane començar a la Cala Calalga de Calp on també hi ha algun bell raconet com la cala del Mallorquí i el passeig connecta amb l'ecològic de Benissa concretament a la zona de les Bassetes.
Una vegada a les Bassetes ja vas cap a l'aula de la mar i on en un no res et plantes a la cala Fustera,que és la platja amb més afluència de gent i és una platgeta molt bonica i sobre tot molt ben arreglada.
Després ja escales amunt cap a la Cala Pinets i per al meu parèixer comença lo més bonic de la ruta.
Quan vas per dalt de Pinets les sensacions són fantàstiques i després vé un tros indicat com a Passeig ecològic que vas fer asfalt cap amunt però que recomane per als més agossarats i aventurers que vajen per uns escalons de madera cap a la zona de la Mar Morta,és una autèntica passada i si encara en voleu més allí podeu continuar seguint unes marques rojes i blanques cap a la Cala Llobella,eixe tros és un salvatge i en baixar cap a la Cala hi ha que anar molt en compte que és una zona amb perill de despreniments.
Una vegada a la Llobella que és la Cala més verge i la zona costera de Benissa menys urbanitzada i més salvatge a continuar camí cap amunt i vens a eixir a uns caminets molt bonics que et porten fins a la Cala Advocat i on pots continuar encara un trosset més fins a eixir a un parc saludable i ja per dinsn d'una pinadeta ixes a la carretera molt a prop de la cala Baladrar completant en prop de 2 hores el camí d'anada.
 
 

Aquesta és la cala/platja de la Fustera
 
Prop de la zona de les Bassetes on fa molts anys es va treure tosca.
 
 
Les vistes són realment espectaculars
 
El cap d'Or de Moraira al fons.