divendres

El Barranc de Malafí i les pintures rupestres de Petracos

Gran ruta i de gran bellesa que discorre per un barranc que segons he llegit per ahí s'anomenava Bellafi però en passar l'expulsió dels moriscos pareix que va canviar al nom actual de Malafí.
Abans per a calfar un poc em dirigueixc a les pintures rupestres que sempre per falta de temps no les havia pugut visitar,en lo de les pintures com sempre m'esperava més però així i tot es veuen prou i estàn prou ben conservades,això sí,les de l'art macroesquemàtic no sé com van poder pujar a eixos redolins i pintar.
La pintura de l'art llevantí es veu ben repoquet.

Després em dirigueixc  pels poc més de 1'5 km amb cotxe per per a no perdre temps fins a on comença la ruta que ja l'havia fet venint de Benimassot feia uns tres anys i em va meravellar però tenia ganes de tornar-hi i això he fet avui.
Just on hi ha una senyal d'escalada i on estàn les penyes de Mançanet i Recingle Gran m'endinse cap al barranc i hi ha que fixar-se molt on comença la senda ja que d'anada no l'he vist i he començat per dins del barranc i hi ha una sendeta que va prop d'uns bancals.
Començe a caminar i és una senda que vas pujant de manera molt suau,l'intensa rossada em banya les sabatilles de muntanyes i els pantalons però com encara no fa fred no molesta massa i vaig gaudint del preciós paisatge sempre a esquenes de la bonica serra d'Alfaro i pense com canvia eixa serra de vore-la de l'altra banda ja que per allà és una serra que no crida massa l'atenció però per Malafí és una passada.
Camine i vaig fent algunes fotografies a les zones del Racó del Soldat i del Racó de l'Espinal ja que són una meravella.
Passe el corral del Soler i vec una senyalització de Tollos a 5 km i camine una bona estona més i ja me'n torne cap a Petracos que queda un llarg camí.

La ruta es pot fer linial o també tens l'opció de fer la circular per Benimassot-Fageca-Famorca-Castells-Petracos que són uns 35 km,tal volta alguna dia la puga fer.

A la fi algo més de 3 horetes gaudint de la ruta i fent un desnivell d'algo més de 450 metres de pujada.

diumenge

Ruta pel Castell d'Aixa des de Llíber




Aquesta ruta la tenia pendent des de feia molt de temps i en fer la marxa del Castell d'Aixa i recòrrer part de la zona em va fer tornar un altre dia.
Començe prop de la depuradora per la zona de Coves Roges a Llíber,al principi hi ha una bonica zona d'ombria que va molt prop del riu Gorgos/Xaló.
Acaba la zona d'ombria i passe un xicotet barranc que s'anomena de la Cova de la Moneda i comença la pujada en una bonica senda de ferradura,una senda molt treballada que et porta poc a poc a la zona de la capçalera del barranc que segons el llibre fent camí hi ha un avenc però el vaig buscar i no el vaig trobar,cosa que em farà tornar algún altre dia.
Passe les ruïnes i aplegue al Coll i començe a gaudir de bones vistes i em diriguixc cap a la capçalera del Barranc d'Aixa i abans d'enfilar-me cap al Castell baixa per una bonic bosquetó a vore la senda on et porta i en arribar a la senyalització que dona a la Font de la Tia Xima me'n torne cap amunt a buscar el Castell.
La pujada al Castell d'eixes que tens que anar poc a poc perquè hi ha molta pedra en punta,en una estoneta estic dalt i vaja vistes,sempre havia pujat per Pedreguer al Castell i sempre sorprenen les boniques vistes cap a la Vall de Xaló i cap a les serres de Bèrnia,del Ferrer,etc.
Després torne pel mateix camí cap a Llíber completant un bon matí una ruta d'unes 3 horetes i un desnivell d'uns 600 metres de pujada.

El dia de la batuda per Pinos i l'ombria de Bèrnia



Aquesta ruta en part ja ix al blog però el que ens va passar a mi i a Marcello i les ganes d'escriure un post sobre els caçadors m'han fet manifestar la meua indignació.
Començem junt a l'ermita dels Lleus i agafem la pista que et porta fins molt a prop del Mascarat,començem matinet per la calor i portem ençesos els respectius frontals i només el pas d'alguns vehicles per l'autopista fa trencar l'armonia.
Arribem molt a prop de la casa de la Por i del Barranc de l'Estret i encara és de nit i decidim pujar pel Collado de Cardos,bonica senda i per més que passe per ella no em deixa d'agradar,senda molt treballada i fa molts zig-zags.
Arribem dalt del Collado i comença a eixir el sol i començem a gaudir de les vistes cap a l'ombria de Bèrnia,passem per una part de Pinos i a buscar la senda de l'ombria que va per dalt de l'Estret de Cardos,també senda molt bonica i que apart de les grans vistes és molt ombrívola.
Arribem dalt de Cardos i allí agafem la senda que et porta fins la vella Pedrera.
Quan arribem a l'esmentada Pedrera per a acumular desnivell ens dirigim cap al Racó d'Omar i allí divisem la Marina Baixa i la cara sud de la serra de Bèrnia.
Baixem per la mateixa senda en busca de la pista de la microrreserva de Bèrnia i veiem caçadors,ens crida l'atenció vore'n a uns quants i amb petos i preguntem que passa i ens diuen que hi ha batuda de jabalís(no haviem vist cap senyalització),preguntem com està el tema i tot i no trobar-mos amb el típic prepotent-xulo caçador ens diu,com porteu samarretes se vos veu de lluny,la pega és que ens expliquen que va a començar en un no res i la baixada que teniem prevista era just per on soltaven els gossos i es suposa que anaven a pujar els jabalís.
Així que decidim anar cap a Verdiola per a evitar en part la batuda però per allí ens veiem alguns caçadors que ens conten que per allí acaba de passar un jabalí així que l'incertidumbre-mosqueig-recremor va en aument i anem trotant cap avall,no recordava exactament un camí i pregunte a un caçador i em diu que no coneix la zona....estem salvats amb aquestos caçadors....
A la fi era el camí que recordava però tenia dubtes pel nerviosisme del moment i vec un cartell de batuda,resulta que els ineptes dels caçadors els posen quan començen la batuda....i el que està dins de la serra que???? em pregunte jo que poc costaria posar-li la nit anterior,fer una falca de ràdio,cartells pel poble,etc.
Anem arribant prop de l'Estret i escoltem com una mascletà allà lluny,es veu que pujen els jabalís,vaja escopetaes...de segur que no fallen....i això no afecta als altres animalets de la serra?

En fi,no m'esplaie més del tema perquè estic dels caçadors que no puc més,pujem cap a Pinos i agafem la senda que està prop del Bar del Peó de Pinos que jo malauradament també anomene senda del jabalí perquè també ens va agafar una altra batuda dels caçadors i tampoc estava senyalitzada.
Baixem trotant i arribem en 4'30 hores a l'ermita dels Lleus havent fet prop de 19 km i prop de 900 metres de desnivell.

dissabte

Ruta pel Barranc del Masserof a Xaló


Passejada pel també anomenat barranc de la Cova Negra,aquesta ruta té molt poc desnivell i és ideal per a l'estiu perquè té molta ombria.
La ruta comença al km 2 de la carretera xaló-bèrnia just on comença la senda de les Planisses,el primer tram pel camí rural és el mateix a diferència de que quan portes prop d'un km baixes cap al barranc i en passar la pressa començes a pujar per una bonica senda amb moltíssima ombria i boniques pinades que et porta al Masserof.
La baixada és per la mateixa senda.

Ruta pel Portitxol i la cresta de Bèrnia

Gran ruta per la serra de Bèrnia,tal volta la més interessant de totes de les de la comarca.
Aquesta ruta no és llarga però ho té tot  perquè tens cresta,desnivell,cim,bones vistes,passes el forat,veus el fort,pujes i baixes per un runar i tens tres passets un poc tècnics però que a l'haver cordes i cadenes es facilita la cosa.
Començem jo i Gonçal a cases de Bèrnia a les 7'30 i a primera hora no feia gens d'aire i molt de sol i començem a suar de valent.
Passem el forat després de 45 minuts i tenim ombria i els núvols disminuixen la sensació de calor,gaudim de les vistes cap al Puig Campana,Ponoig,etc.
Fem prop de 2 km i ja anem mirant cap al runar que ens portarà al Portitxol,comença lo bó i dur i xano-xano arribem als peus de l'impresionant ximeneia del Portitxol que pujes un gran desnivell en pocs metres seguint uns punts rojos,conforme vas pujant et vas girant i el tall que fa el Portitxol impressiona i és que és tot un espetacle eixa part de la serra de Bèrnia.
Després planejem un poc gaudint de les vistes i ja passem a la vessant nord i fem el primer passet de l'arbre i disfrutem de la cresta i al cap d'una estona vé l'últim passet,observem les restes de lo que era el Castell de Bèrdia i arribem al cim que està a 1.129 metres d'altitud,gaudim de les vistes cap a les dos marines.
Estem una estoneta,fem algunes fotets i ara toca baixar cap al Fort fent dos passets més i baixant amb molt de cuidao pels runars,passem pel Fort i veiem moltíssima gent per allí.
Després ja toca anar fins a cases de Bèrnia tranquilament per la senda i després pista completant la ruta en prop de 4 horetes.

Després fem cim al bar paquita amb dos cervesetes i dos tapetes.

diumenge

2on Cursa del Camí dels Bandolers a Senija








Era la primera participació per part meua ja que l'any passat estava fora.
Tenia ganes de fer aquesta cursa i d'entrenar com sempre a ratets quan es pot però a l'entrenar sol no apretes tant com en una carrera.
Aplegue promtet a Senija i vec gent d'Alacant,Elx,de València i molta gent del terreny,l'acollida va ser bona i uns dies abans van tancar inscripcions en aplegar a 300 entre corredors i caminants,es llimita perquè el poble és xicotet i no massificar la plaça.
Em comenten que algún "graciós" per no dir paraulotes havia canviat 100 metres de la cursa,ja són ganes de tocar els nasos llevar cintes i damunt posar-les a un altre lloc.

Abans de sortir mire el cel i com vec que estava prou núvol,no me la jugue i com porte motxila agafe el tallavents,l'eixida puntual i jo com sempre em pose dels últims perquè el meu objectiu és acabar-la abans de 4 horetes,la gent ix com sempre,o siga,escopetada i em comenta un company que anem a 4'5 el km...això és una burrada i afluixe perquè els primers km són rodaors amb molt d'asfalt i queden moltes pujades.
Pujant cap a les Bassetes m'ajunte amb Marcello i ja fariem tota la carrera junts,aplegant al camí de la Cova ja veiem molt de voluntariat i això és d'agraïr ja que les seues paraules d'ànim ajuden molt i sense ells aquestes curses no es podrien realitzar.
Després cap a la cova toca trotar un poc i en passar-la vé el trosset tècnic i més muntanyer de la cursa i es forma un xicotet taponet.
Després vé la baixada técnica cap al camí vell de València i em trobe prou bé,apleguem baix i ara toca pujar cap al Tossal del Moro i ja veiem gent que es retira.
La pujada al Tossal com sempre dureta i xano-xano amunt,aplegue dalt i espere a Marcello i vec des d'allí la zona de Covatelles amb molta gent que ja va per allà,és increïble la gent lo entrenada que va a les curses i és que cada vegada més gent corre fins a les pujades i tot,abans la gent només corria en plà i en baixades.

Toca baixar cap a la zona del Racó dels Cegos que és la zona més ombrívola i més bonica de la cursa,parem al primer avituallament i comença a ploure tímidament,anem caminant i xarrant de les nostres coses i apleguem a la pujada dels Serrellars i pujem fins a l'avenc del Mort i ahí ja cap a esquerres per Covatelles a buscar el camí de la Font de la Mata,la pluja va aumentant i em pose el tallavents i trotem amb molt de cuidao perquè la zona és técnica i està mullada.
Arribant a la Font ens ajuntem amb Marco di Trana que sol ser uns dels punters però a l'estar lesionat volia fer-la tranquil i ja l'acabariem junts.
Arribem a la Casa dels Xaparrundos i allí fotet de rigor i toca trotar una bona estona fins arribar novament al camí vell de València,en arribar al segon avituallament la pluja pareix que para.
Després tocava l'última pujada dura que és la temuda sempre Llesinta,amb calma cap amunt.
En arribar dalt planejem per Bassetes i l'últim avituallament i a pujar el Tossal de la Creu,després trotem de baixada i per últim a rodar el Tossal de la Costera i el Calvari i apleguem a Senija poble en 3 hores i 42 minuts i content però prou cansat.

En general tot molt possitiu,la gent del Margalló i la gent de Senija s'ho van currar molt.


Pels voltants del Coll de Rates i la Penya Talaia










dissabte

Perimetral 3.0

Crònica d'un granera de la Perimetral


He llegit moltes cròniques de la Perimetral i ninguna de cap voluntari i pense i perquè no?

Vaig fer els dos primers trams de granera i per tant només puc contar-vos el que vaig viure des de Benissa fins la Font de Bèrnia o també anomenada de Cabanes.
Arribe a la plaça cap a les 5'30 del matí a la plaça i vaja ambientaso amb rock i tots els corredors per allí ja preparats per al gran repte.
Em faig un cafenet i menje algo que m'esperen 30 km,salude a molta gent i comença el lio i m'ajunte amb els tres graneres que m'acompanyaran fins l'esmentada abans Font.
Ells eren Jaime,Pascual i Ramón,bona gent i com si els coneixera de tota la vida,vam passar un bon matí.
Al principi anem pel poble,enxufem els frontals i intentem anar arreplegant les cintes però el ritme de la cursa és alt i hi han moltes i després del Collado desistim.
A les 6'30 ja clareja i apaguem frontal i el dia amaneix cobert i amb boires,moltíssims voluntaris per tot arreu i els corredors es deuen de sentir molt arropats.
En passar pel camp de tir de la Solana també hi havia un nombrós grup d'espectadors.
Tallafocs cap amunt i apleguem molt a prop dels 600 metres i en passar la zona de la Sella del Cau ja toca baixar una estoneta,de seguida una pujada i ja tot baixada per la zona del Tossal de l'Aspre cap a Pinos.
Creuem la carretera de Bèrnia i ja creuem la bonica zona de Pinos i anem acostant-mos al Collado de Cardos on està el primer avituallament dels sis que hi han en tota la carrera.
Allí menjem i bevem algo i ja hi havia gent que es retirava.
Començem a escoltar pel walkie notícies de la carrera i no vos podeu imaginar de tot el que passa,és increïble totes les coses que ocorren i la gent del Margalló anava solucionant tots els entrebancs com gent que es va perdre,com aplegar a la Font del Runar dalt de Callosa,etc.
També escoltem que es modifica la carrera i es farà el tram alternatiu perquè per per la cresta fa moltíssim vent i hi ha moltíssima boira i per tant després del Forat s'anava a fer tot el PR fins el Fort de Bèrnia.

M'havia quedat per lo de Pinos i baixem cap als Lleus i cap a la bonica zona d'Oltà amb la pujada cap a la Canal i després la baixada técnica i a buscar el depòsit i cap a la pujada del barranc i a poc a poc cap al cim i allí feia molt de vent.
Després ja toca baixar pels bonics racons del Pou de la Mola cap al sender circular i després a baixar cap a Canelles,bonica baixada i en creuar l'autopista ens trobem l'altre avituallament del kilòmetre 22 i la gent que portem,els dos últims volien anar cap a la Font però mirem el rellotge i pujem tranquilament perquè no arribem abans del tall de les 12'30.
Anem cap a les Pedrisses i la vertical pujada i a poc a poc cap a la Pedrera,després baixada per la bonica pista de la microrreserva de l'ombria i cap a la zona del Cantal ens comuniquen els dos últims que es retiren,un se'n va amb gent de Benissa que estava per la zona i l'altra xica decidix pujar fins la Font.
Passem l'encissadora zona de la Casa del Cantal i cap a la Font que anem i arribem allí a la 1,allí avituallament i hi havia una furgona per a baixar-mos,els meus tres companys decidixen seguir cap a la zona d'acampada i jo me'n vaig amb el vehicle.
Bona experiència en general lo de fer dos trams de granera.


L'especular pujada de les Pedrisses

                                     Arribant a la Cantera de Bèrnia

 
                                    Els dos últims corredors que es retiraven per la zona del Cantal.
 
                                      La casa del Cantal


                                     Vistes des de la microrreserva de l'ombria de Bèrnia
  cap a Oltà i el Penyal d'Ifac
 
 
Per la senda del corral de Navarro

Per la Solana

 
Els voluntaris per la zona del Tossal de l'Aspre
 
 
                                           El Tossal de l'Aspre


                                      La baixada de ferradura pel collado de Cardos



                                        Per la zona d'Oltà

 
 
                                         Per Canelles
Avituallament de Canelles

La gent del Parotet ajudant
 

divendres

Sender de Moraira

El sender de Moraira és curtet però de gran bellesa,mai et pensaries que en una zona amb tantes urbanitzacions podries trobar-te amb raconets com el de la Cova de les Sendres amb una espectacular baixada i amb la torreta del Cap d'Or i les grans vistes cap als penyasegats,la platja del Portet i el penyal d'Ifac. Pendent queda explorar una vella senda que vaig vore per la zona de la Cova i que pareix que done cap a la cala Llebeig.