Carrícola

 

VI Cursa dels Tres Tossals de Gata

 Després de més de 9 mesos sense participar en cap cursa degut a la pandèmia ja hi havien ganetes.

Agafem el dorsal el dia d'abans per a poder arribar amb tranquilitat a la carrera,primera de les 7 curses programades del circuit trail de la Marina en la seua tercera edició.

Jo per diferents motius no participava en la cursa de Gata des de l'any 2012.

Arribem jo,Xavi i Katrin passades les 8 del matí a Gata,aparquem,cafenet i cap a l'eixida que era en eixides de 30 fins a completar les 10 eixides dels 300 participants.

L'eixida és extranya en files amb prou separació, amb mascareta i en arribar a la Font del Riu jo me la lleve,com de costum a les curses em costa prou al principi mantindre el ritme.Passem el riu,comença la pujada cap a la Lloma del Notari,en una estona ja vam passant-mos gent de les altres eixides i ja seria una constant perquè la gent està molt forta però nosaltres anem fent marxa,esperant-mos i pujant al nostre ritme.

Vaig fent alguna fotet,observant el dia tan bó que ens va eixir per a la cursa,sense sol,sense apenes vent i una temperatura òptima per a gaudir d'un dia de muntanya.

En aplegar a la Mallà Verda veiem voluntaris animant cosa que ajuda molt,passem les cases del Sobirà pujant cap al primer tossal de l'alt dels Serrellars i ara ens toca baixar cap al corral de Borrell en lo que seria la part més delicada de la cursa i alhora divertida,amb prou fang,algún esvaronet pel desnivell de la senda.

Al pou ens reunim els tres i baixem pel barranc fins a arribar al primer avituallament al Pou de les Comes,al ser només líquid quasi ningú para,jo carregue d'aquarius i a trotar fins al camí de la Font de la Mata i tot seguit a seguir pujant per sendes i camins entre abancalaments fins a arribar novament al camí de la Font de la Mata on girem a l'esquerra a buscar la pujada de Covatelles.Eixa pujada no et deixa mai indiferent,és llarga i dura i amb bones vistes,passem prop de la Cava i jo alçava el cap mirant a vore lo que faltava fins a arribar dalt del segon Tossal,després a la senda de l'avenc del Mort ens deixem caure fins a la casa Canela.

Ara tocava fer l'última pujada del tercer tossal,el del Moro -aquesta se me fa menys pesada,dalt del tossal salude a Carmen que està de voluntària,tot seguit toca una llarga baixada fins al racó dels Cegos i després arribem al segon avituallament de la casa dels Xaparrundos on només pare a tirar els paperets d'un gel i les sals.

Seguim baixant fins a arribar al riu i després per la nova senda marcada a vora del Gorgos arribem fins a prop de Gata però fem un gir a dretes i encara ens quedava l'última pujada on les forçes ja van minvant.

Passem per dalt de les Coves Roges en direcció al passeig del riu i vaig quedant-me enrere,trec forçes d'on puc perquè em quedva enrere.

Arribe a la recta final,ens posem la mascareta i abans d'entrar a meta em vec a les meues xiques per sorpresa allí esperant-me en companyia de Marifran,gràcies Verónica i Ariadna per esperar-me i sou les millors!

Entrem a meta amb satisfacció i fent un bon temps,3:03,20 km i 900 de desnivell i molt content d'haver fet una carrera conjunta amb els companys d'entrene,gràcies dominicals.

L'organització perfecta,molts voluntaris i molta animació.

Només un pero i és que la major part de la gent va entrar a meta sense mascareta.

Propera estació Llíber ja que a Oltà no vaig poder agafar plaça.

Ruta pels voltants del Penyal de la Mica,la serra de la Venta i el Morro de la Ventolana

 

Bona eixideta de prop de 19 km i de quasi de 800 metres de desnivell possitiu per terres lliberanes i xaloneres.

Ens dirigim al Masserof de bon matí jo,Katrin i Xavi i pujem tobogans cap amunt en direcció a la Cova Negra i al pantà.

El dia tot i amanèixer fresquet a l'estar núvol comença a fer humitat i els núvols fan que de seguida puje la temperatura.

En passar la zona del Rodat agafem una sendeta entre bancalets que en una estona s'escabussa fins a creuar el barranquet de la Patica i a continuació pujem pegat al barranc per bancalets fins a arribar a una zona barranquera amb alguna fita que ens fa girar a l'esquerra apareixent al camí de l'abric del Mançano on ens dirigim cap a l'esmentat abric pel senderol que està supernet.

Després tornem a la pista i tot seguit ens enlairem per una senda que va pujant cap unes casetes en runes,passant uns pous, observant al fons el barranc del Baró i en una estona passem l'estretament anomenat Fondo del Baró.

Anem passant runes de casetes per la senda més neta que en anteriors voltes,al cap d'una estona arribem a la zona de les Planisses,girem a l'esquerre buscant el camí de les Planisses primer i tot seguit baixem per l'asfalt cap a la Font del Cau agafant la pista que et porta cap al barranc del Cau.

La sempre sorprenent zona del Cau apareixia dins del lleu plugim com encara més tranquila,grisa, amb colors de tardor i on ens sorprenem mutuament al vore un ramat d'arruís enmig de la senda que al vore-mos sen pujen a les penyes i a l'avançar nosaltres una altra part del ramat baixen barranc avall i després les veiem pujar per unes zones molt empinades com si res gaudint del bonic espectacle.

Seguim baixant amb molta cura ja que el terreny estava humit passant les diverses casetes de control de l'aigua fins a arribar a la part baixa,i on un poc abans d'arribar al pou de Llíber trenquem a l'esquerra a fer l'última pujada del matí en direcció a l'Alt de l'Ample.

A mi personalment ja em costa però xarrant i observant les bondats del paisatge arribem dalt i ja trotem cap al camí de Xaló a Bèrnia on trenquem a la dreta i ja tot avall per dalt del barranc Negre fins a arribar al punt d'eixida completant una bona ruta que combinava profunds barrancs amb grans planícies.

Coll de rates des de Xaló

 

Nova ruta dominical de prop de 18 km la que vam fer Pere,Xavi i jo.

Començem des del camí Sivera de Xaló a buscar la serra de la Devesa(en algúns plànols he vist de Besa) per la bonica sendeta entre pins i no massa empinada i ens dirigim cap a la cresta passant abans pels repetidors,la serra tot i no ser massa coneguda té prou massa forestal i unes fabuloses vistes.

Anem pujant gaudint del trenc d'alba i allà la llunyania divisem una boira costera molt bonica,seguim per la serra en un tres i no res ja estem al barranc del Negre i pel fabulós senderol ens acostem al Massil i després per la pista cap al restaurant Coll de Rates i cap amunt per la senda que et porta fins el cim on divisem les fabuloses vistes de les dos Marines.

Fotos de rigor i cap avall pel camí empolat-formigonat fins al restaurant on agafem la senda del camí vell de Tàrbena que cada vegada està pitjor per les avingudes d'aigua,seguim pel PR i quan arribem prop de la casa Mestre agafem la senda que després es transforma en pista que va cap al camí Passules i en fer més d'un km d'asfalt tornem a agafar la senda del principi que ens porta fins al cotxe completant un dia clar,ras i massa calurós per l'època que estem.

De ruta per Xulilla(València)

Xulilla/Chulilla és un lloc ideal per a desconnectar i passar un cap de setmana o uns dies de vacances i si vas en família millor que millor.

A prop de dos horetes de Benissa tenim llocs molt bonics molt recomanables i a poc a poc intentaré recòrrer tot l'interior de València.

Les rutes les vam fer Vero,jo i la peque que són unes campiones i poc a poc va entrant en contacte amb la naturalesa.

He fet un xicotet resum de les quatre rutes que vam realitzar.

-Per a començar vam fer la passejada d'una horeta i mitja cap al Toll Blau/Charco Azul per una senda molt acessible i ben senyalitzada des del poble,el llac és idíl.lic i sembla com una piscina on les muntanyes dels voltants es reflecteixen,la tornada la fem per una altra senda que va arrimada a les pareds de 80 metres d'altura on veiem molts escaladors.

-La segona ruta és el sl-cv-72 conegut també per les Coves-Penyeta és un itinerari de poc més d'un kilòmetre que es pot complementar amb un passeig pel casc històric de Xulilla,l'itinerari transcorre per dalt del canyó del riu Túria i per moments dona un poc de vertígen i on trobarem un parell de miradors.

El primer està quasi a la meitat de la ruta i on s'albira el Frailecico(468msnm) i enfront allà lluny la cova del Gollizno on en èpoques de pluja cau una cascada impressionant.

-La tercera ruta és la més coneguda del poble,la dels Calderons i els ponts colgants,tot una meravella que cada persona deuria visitar almenys una volta en la vida,les vistes són fantàstiques i la ruta no és massa complicada si no tens vertígen.

Començem la ruta passant l'ecoparc del poble i en no adonar-mos de que les tanques just on comença el PR eren per a controlar l'afluència els caps de setmana i que es podia passar,ho vam intentar per altres llocs i vam tardar un poc en començar la ruta.

Una vegada ja pel sender observem l'espectacularitat de la zona,on de seguida ens trobem una forta baixada que et porta al primer i més espectacular pont de 21 metres de llargària i 15 d'altura,seguim ja per dins del canyó i vé el segon pont que està a 5 metres i mig d'altura i 28 metres de llarg,després continuem pel riu i la ruta fantàstica amb tot tipus de plantes i fabuloses vistes.

Anem fent paradetes i gaudint i un poc abans d'arribar al pantà de Loriguilla tornem que el camí és llarg i voliem fer-mos més fotografies als ponts completant la ruta en prop de 3 horetes.

-La quarta ruta és al castell de Xulilla i a la part més alta trobem les muralles de la fortalesa àrab i medieval des d'on es divisa el Túria en tot el seu esplendor.

Tot el paisatge que trobarem pels voltants de Xulilla està plé de sorpresses per lo accident del terreny i la verticalitat dels paretons de roca.