Repte aconseguit al Trail Solidari d'Alcoi,brutal l'ambient!

 Gran experiència la viscuda al Mig Trail Solidari d'Alcoi on ens han sorprés molt gratament els 30 km de recorregut per bonics paratges i l'espectacular organització.

Eixim abans de les 5'30 del matí des de Benissa cap a terres alcoianes,arrepleguem els dorsals,borsa del corredor i tornem al cotxe on mentres ens canviem passen diferentes quadrilles que venien de marxa,gent de bon rotllo preguntant sobre la carrera i inclús una parella d'amics que anaven un poc perjudicats ens van intentar seguir correns una estona,quina fartera de riure...

Arribem als voltants de la plaça d'Espanya on es respirava un gran ambient,1900 persones inscrites més la gent d'organització,espectadors que omplien el centre d'Alcoi i ens feien recordar a l'ambient de les grans curses; i com el diu el lema mésqueuntrail,aquesta cursa és algo més,és la xampions del trail i la solidaritat i això es nota en l'ambient.

Fotets i vidiets de rigor,eixim puntualment a les 8 del matí pels carrers d'Alcoi,jo,Xavi,Dani i Antonio el Xiquet-Rei comença a animar lo que seria un no parar tot el matí mentres ens dirigim cap a la zona del Batoi fins a agafar la via verda i en un tres i no res ja estavem passant la Font del Quinzet,passem diversos túnels passant també el Pont de Set Llunes i començen els tapons que venen bé per beure més tranquils algo d'aigua,pendre sals i xarrar.

Seguim muntant cap al Salt,bonica zona i amb animació d'una batucada. Passem el Molí Paia per uns senders amb unes vistes fabuloses cap a la zona d'Alcoi,creuem la zona del Riquet Alt trepijant sendes corredoretes.

Tot seguit passem per la zona de Dolomites,on asombrava la gran quantitat de penyes planes,tobogans de pedra,etc.

Després en una estona arribem a l'avituallament on menjem, carreguem d'aigua i a rodar per zones boscoses molt xules.

Les molestietes a l'isquio començen i a un avituallament que donaven gels hi havia gent ajudant,dos fregadetes a la cama i a seguir.

A continuació passem pel famós GR de l'interior del territori valencià,per les millors zones personalment de la cursa,la zona del Barxell,les Solanetes i el Racó de Sant Bonaventura,espectaculars paratges que anaven per sotabosc baix uns arbres de fàbula,riuets i molta ombria.

Anem sumant km,es fan durs per a mi per culpa de m'isquio però l'equip i la gent que et porta en volandes et fan acabar la cursa,passem per baix del ponts d'Alcoi ,entrem a un refugi de la guerra,tornem a baixar i pujar cap al centre del poble pujant escalons però el sacrifici tenia la recompensa d'entrar a meta tots junts i on el temps no importava.

Repte aconseguit, molt bon rotllo en tota la gent que participava en la cursa,molts voluntaris i molt contents tots.

Benigembla-pla d'en moragues-pla d'aialt-llacuna-benigembla

 

Ruta llargueta que feia temps que estava mirant com fer-la.

Començe just on comença la senda del Corral Nou cap amunt,feia un dia núvol i el terreny estava humit,cosa que em fa pensar fer primer el tram més delicat de pujada.

Passe l'aljub i cap amunt,la boira per moments dificulta un poc la visibilitat per en arribar al pla d'en moragues la cosa es veu algo més clara,com la ruta es presentava llarga descarte pujar al cim.

Baixe cap al pla d'aialt per la llarga pista,em prenc un gel i trote gaudint del tranquil paisatge del pla d'aialt,admirant les vistes de la Xortà,la penya del Castellet i la Serrella allà al fons,quanta bellesa i no saps cap on mirar.

Agafe un tram del gr-330 cap a Castell de Castells però jo anava mirant els encreuaments per a agafar una pista cap a la llacuna,vaig atent i agafe una pista que va pujant,passe una cadena i deduïsc que és la que dona a la carretera passant el pla de Petracos.

Arribe a la zona de la llacuna i passes uns trams de puja i baixa,tornen les boires i una tímida pluja li dona un toc fantasmagòric als paratges en un dia de solitud per la muntanya,dia de pau.

Després toca una pujada forta,baixada i novament una pujada llarga de formigó que després ja és tot baixada fins arribar al riu,allí vé el tram de carretera que no es podia evitar,es fa llarg i vaig atent als entradors a mà esquerra ja que busque el camí de les Solanetes.

Una volta a la pista que després es transforma en camí plàcid,llarg per el cansament i el qual em va divisar a la llunyania Benigembla,tan a tocar i prop però tan pesat com tots els finals de les llargues rutes.

Vec marques de nous senders locals marcats cap al Cavall Verd/Serra del Penyó i la cova de la cistella.

En arribar al poble,passe un safareig,una àrea recreativa a vora riu i en no res arribe al cotxe completant una llarga ruta de 24 km amb cansament però amb la satisfacció d'haver acabat un repte que tenia en ment des de feia temps.

bèrnia

 

He decidit pujar aquest fil perquè estava un poc oblidat per la part baixa del bloc i encara no tenia crònica,tinc una gran quantitat de fotografies i Bèrnia s'ho mereixia i pròximament posaré un vídeo-muntatge. Que dir de Bèrnia,és una serra encisadora,meravellosa i amb parets espectaculars,gran i afilada cresta i amb una nevera algo desconeguda,els teixos,és la serra que separa les dos Marines,la que quasi sempre té enganxades nuvolades,temporals i boires i de la que hi han moltes històries de bandolers. Doncs a Bèrnia hi han unes quantes rutes encara que la més coneguda és la circular que ix des de les Cases de Bèrnia i pots o bé pujar pel Fort i després baixar pel Forat o també fer-la al contrari i en eixa ruta es sol tardar en fer els 8 km unes 3 hores i 30 minuts aproximadament depenent de la marxa i de l'estat físic de cadascú. També està l'opció de fer la circular i cim del matxo(1.129 metres i 11 km de distància)on pujes 300 metres pel costat d'un runar en algo més d'una hora i al final hi ha un paset un poc aeri però fa poc han posat una cadena i es passa millor tardant una horeta i mitja entre pujar i baixar. Després també està l'opció de pujar a Bèrnia per Altea la Vella que és la que utilitza la gent de la Marina Baixa i també hi han altres zones molt boniques com la zona de Verdiola(antigament es deia a Bèrnia Verdiola per la gran quantitat de verd que hi tenia) i el camí de la Cantera ja en la part de Benissa i també com a cas curiós hi ha una zona anomenada Racó d'Omar en la part de la Marina Baixa que perteneix al terme de Benissa. A un enllaç del Racó de Xavi trobareu més informació:

http://xavi.infobenissa.com/bloc/2008/la-serra-de-bernia-i/

ENLLAÇ FOTOS CIM DEL MATXO,PORTITXOL,TEIXOS,ETC: http://www.flickr.com/photos/32287048@N08/sets/72157608768201494/detail/?page=3 ENLLAÇOS FOTOS BÈRNIA: http://www.flickr.com/photos/25418481@N08/ http://www.flickr.com/photos/25393118@N06/

Altres enllaços interessants de Bèrnia a google:

http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/legislacion/val/183-1706-103-2006.pdf

http://servicios.laverdad.es/nuestratierra/nt07112008/suscr/nec7.htm

La rodabèrnia des de Pinos

Ésta circular no és la coneguda i transitada PR del forat i fort,aquesta és una volta molt més llarga que envolta tota la serra passant per la zona ombrívola de Pinos,passant per la Pedrissa que és Solana però té zones molt destacables i diferents forns de calç i la part que més em sorprén és la de la del pinar de Calces del terme d'Altea que tot i no ser cara nord té una grandíssima pinada que va des de la zona del Passet molt prop del Mascarat i de les fites de Calp,Benissa i Altea fins a molt prop del Fort.

Començe la caminata al barranc de l'Estret que s'accedix per la ctra. de Benissa a Bèrnia just en passar el bar de Pinos vorem a mà esquerra un panell explicatiu d'una senda que va des d'ahí fins la font del Garroferet que està prop d'Altea la Vella,jo per a evitar asfalt baixe pel camí fins avall al barranc i deixe el cotxe a un amplet apegat al mateix barranc.
La senda va cara amunt així que pas a pas,passe la cadena i en tal de fer la ruta circular faig una variant que no està marcada que està just a on està la casa en runes agafes pel bancal de l'esquerra i es divisa un vell camí que gira cap a la dreta passant una discreta pinadeta que et porta dalt de l'ombria a un encreuament de camins on pots baixar fins al barranc de l'estret per la part dels Lleus o pujar per la Pedrissa i la Mallaeta de Matapoll fins la cantera,opte per aquesta última i passe el barranc en la vista posada cap a la cantera,aplegue allí i toca seguir muntant cap al racó d'Omar,les vistes des d'eixa vella senda utilitzada fa molts anys per gent que residia a Altea la Vella i Verdiola són espectaculars i es veu minúscul el Penyal d'Ifac i la serra Gelada.
Pare una estoneta a la zona del Passet i es divisa gran part del crestall de Bèrnia,allà al fons el Puig Campana.
Ressenyar que tot i estar a la cara sud eixa franja de terme pertany al terme de Benissa.
Continue recte fins que vé un pinet i una corva que suposa l'inici del descens cap al frondós pinar de Calces.
Ahí començe a trotar un poc per lo que és primer senda i després pista gaudint dels paisatges.
Arribe després d'una bona estona a l'àrea recreativa de la Font de la Barca,agafe un poc d'aire i toca pujar sense ombra ja cap al Fort per la zona de la Font del Runar,passe un ratet d'algo de calor i fatiga i en res estic al Fort,paradeta i toca trotar fins a Cases de Bèrnia gaudint de les imponents vistes del barranc de Sacos i de la seua promta recuperació de l'incendi del passat mes de setembre.
En arribar a Cases em dirigisc al bar Refugi Vista Bèrnia i allí faig una paradeta bevent algo fresquet,torne cap a Cases i ja direcció cap a la Font on torne a refrescar-me i carregue d'aigua i ja baixe trotant cap a Pinos per l'ombria i eixa bonica senda entre bancals i velles casetes de llauradors completant un bon matinet fent la ruta en quatre horetes i disfrutant molt de la zona de Bèrnia i els seus voltants.

Cim del Maigmó des del balcó d'Alacant.

Bona ruta per una de les serres més verges i verdes de la zona d'Alacant.

Aprofitant que tenia que anar a Alacant a fer unes gestions em desplaçe a Tibi per a pujar cap a la zona del balcó d'Alacant,punt d'eixida a 990 msnm cap al cim del Maigmó que té 1296 msnm.

Faig un parell de fotografies a la zona del balcó admirant les bones vistes i em dirigisc cap al cim per una curta però intensa pujada de poc més de mitja hora. La senda no està marcada però és prou visible tota la estona,passe zones més verdes i d'altres més rocoses i àrides.

Faig cim i gaudisc cap a totes les bandes de les noves,fabuloses i atractives vistes.

Baixe pel mateix sender amb molta cura ja que hi ha molta pedra solta i a la part final ja trote una estona fins a aplegar novament al balcó,com tenia un poc de temps puje per una pista d'enfront buscant recòrrer un poc més la zona completant la ruta amb fent una horeta i mitja.