Setena edició de la BMT,en el meu cas quarta participació després d'un descans de dos anys.
La memòria és traicionera ja que tot i recordar la mitja marató com a dura la realitat va ser que encara ho era més del que pensava,això sí,necessitava tralla-ritme i ben bé que men va donar la carrereta.
Arribe cap a les 8 a Xaló,arreplegue el dorsal i cap a la plaça,algunes cares conegudes però cada vegada els vells rockers estem en minoria i sobre tot en les curses llargues,ara es sent en molts moments sensació de soledat i de com si estigueres fent una ultra per les llarges estones en solitari.
El trail ha canviat molt en els últims anys però ací estarem fins que les cames aguanten.
Tornant a la cursa,minut de silenci emotiu per lo de la Dana i eixida conservadora,a vore vindre,passem el Tassolet amb la sempre present batucada animant i enfile cap a la Devesa provant a vore sensacions que són prou possitives i on vec ja els primers voluntaris.
En passar el corral del Trinqueter més voluntaris i ja vaig trotant algo més albirant de reüll a la llunyania la serra de Bèrnia i la Penya Ferrer que ens esperava amb els braços oberts,aixó sí,abans avituallament líquid i cap al barranc del Negre en direcció al Massil,el tram que per a mi era nou de pujada amb la corda per un terreny remogut,molt empinat i amb molta pedra solta.
Després ja per la part de la Solana més voluntaris i on tot i anar pujant la cosa ja és més tranquileta,coincidint amb alguns corredors,compartint un tram amb Inma Sala comentant l'actualitat trail i el recorregut de la cursa.
Una volta ja a la senda ampla-pista la gent comença a tirar-li i començen els trams més solitaris,a partir del Masserof són compartits amb els de la marxa senderista.
Nou punt d'aigua i trote suau en la baixada cap al pantano pensant en la pujada cap al Penyó de la Mica arribant al tall que sobre les 15 minuts abans(km 14'5 portava 2 hores i quart de cursa).
Avituallament sòlid,menje algo i toca remar però de valent en la llarga pujada cap al poblat ibèric,trepadeta i més animació dels voluntaris per la llarguísima baixada cap al barranc,terreny incòmode amb molta pedra i on no pots quasi gaudir del paisatge perquè tens que estar fixan-te per on xafes.
Abans del barranc nou punt líquid i venen els últims llargs 3 km per Benibrai,es fan eterns pel cansament acumulat trotant i caminant gaudint de la dura cursa.
Arribe a la plaça i creue meta cansat amb bones sensacions després de 4h i 13 minuts patint però gaudint,cerveseta i cap a casa.
Com sempre, agraïr a la gent de Xaló la gran treballada que es peguen,un 10 a la organització i no sé si em repetisc però és una cursa que ho té tot i no deixa a ningú indiferent.
