diumenge

Bèrnia moscatel trail,una cursa muntanya autèntica!




































Arriba l'esperat 3 de novembre,el dia del començament del circuit trail,i dic esperat perquè l'any passat no vaig poder participar en cap cursa de l'esmentat circuit.
Les referències de tothom sobre la cursa 24k eren de molt bona cursa,dura i molt ben organitzada i com deia la gatera Anto Valero en el vídeo de la passada edició és una cursa de muntanya-muntanya.
Aplegava un poc millor que a la cursa de la Vall d'Alcalà però venia cansat d'un llarg viatge d'una setmana pel nord d'Espanya,però allà que vaig.
Arribe amb temps però entre anar a arreplegar el dorsal i xarrant amb uns i altres se me tira l'hora damunt(com quasi sempre,xd)
Ambient a la plaça de Xaló i ja apunt de començar me n'adone que m'he deixat les sals així que a patir encara un poc més.
Eixida i vaig a la cua de la cursa amb mode trote tranquilet i anar fent fotos quan puga.
De seguida isc del poble en direcció al parc del Tossalet i allí estava la batukada animant.
Després cap a la serra Devesa que era nova per a mi i note que les sensacions no són bones però a poc a poc vaig sumant metres.
Bones vistes cap a la serra del Ferrer,Bèrnia,coll de Rates i primeres fotos.
En un no res arribe al molt complet primer avituallament i aprofite per carregar d'aquarius i algunes gominoles i un poc de fruita.
Després ja cap al Massil i toca remar però bé,primer de manera més suau i després d'arribar a la zona d'horta vé la pujada més forta de la cursa,xano xano amunt i parant per a agafar aire i de pas gaudir del paisatge.
Una vegada dalt quan passem a la Solana del Ferrer em lleve el tallavents i toca caminar una bona estona de manera incòmoda però reconfortant a la volta gaudint de les espectaculars vistes de la zona i és que com bé deia el llibre Fent Camí la serra del Ferrer és la gran oblidada de l'excursionisme.

Vaig fent i creue la cresta i les vistes encara milloraven més si cap mirant el Barranc de Sacos i tota la zona muntanyenca de la Marina Baixa.
El vent pegava fortet però el dia en general va ser idoni per a fer una cursa de muntanya,amb núvols tapant el solet gran part del matí i el vent era fresquet.

Baixem un grupet de gent cap al Masserof per una zona de pista i senda corredora on tenim un avituallament líquid.
Després a continuar baixant cap al pantà per la bonica zona del Masserof i passem un nodrid grup de senderistes de la cursa que molt amablement em deixen passar i animen.
Passant la zona del pantà hi havia un avituallament líquid/sòlid,carregue novament de fruita i gominoles i toca pujar cap a les Planisses.
Vaig coincidint des del Massil molts kilòmetres amb Francisco Molines unes estones un tira davant i altres tira l'altre però a la fi acabem junts la cursa.
Arribant a les Planisses girem cap a l'esquerre cap a l'Alt de l'Ample i en passar el casup de pedra gaudisc de les boniques vistes del Barranc del Cau/Cuta,és una delícia el balcó,les eres,els marges de pedra són tot un espectacle per a la vista.

Toca baixar cap a la falda del Penyal de la Mica i les cames començen a pesar un poc però són fases de la cursa que hi ha anar que superant.
Arribem a l'últim avituallament líquid i encara faltaven uns 4 km per la zona de Benibrai que tampoc coneixia,seguim cap a la zona de la Devesa novament i ja cap al Parc del Tossalet i a Xaló arribant en 4 hores i 41 minuts content,cansat i satisfet per haver participat en una cursa molt ben organtizada,amb molt de voluntariat per tot arreu,bons avituallaments,la samarreta bestial i cada detall molt ben cuidat.
La gent de Xaló s'ha bolcat en una bona cursa de muntanya i les inscripcions es van omplir abans del termini.
Gràcies per fer-nos gaudir d'un excel.lent recorregut,final l'any que vé!







Trail de la Jovada,un xicotet gran poble!!

Espectacular el trail de la Jovada del 2019,no m'havia sentit mai tan ben arropat a una cursa per tota la gent del voluntariat.
I com bé diu l'encapçalament de l'article la Vall d'Alcalà és un xicotet gran poble,és d'admirar com un poble amb tant poca població s'ha pugut bolcar d'eixa manera en organtizar dos curses de muntanya.

Arribem jo,Álvaro i Lluís un poc abans de les 8 del matí,aparquem molt prop de la plaça i anem a pel dorsal, després al bar de la piscina a fer-mos una cafenet.
Al final entre unes coses i altres de calfar quasi res,tot xarrar i és que per la meua part tenia ganes de participar en una cursa després de més d'un any i mig parat per culpa d'una hèrnia inguinal i tota la llarga història que ara no vé al cas.

Un poc abans de les 9 anem a la plaça i allí estava esperant-me el xiquet de la Vega Baixa(per l'escocés el coneixeran a la Vall d'Alcalà),fotet de rigor i començem el trail de 25 kilòmetres.

Compartisc uns pocs kilòmetres amb ell i només començar i fer la pujada cap a Beniaia ja ens permet contemplar la bellesa de la zona,després baixada i creuem un barranc plé de fang i d'aigua,quin gust de còrrer així!

Puje entre carrasques i creue el bell llogaret de Beniaia amb la batucada allí esperant i és que la gent de la Vall està en tots els detalls com posar coses per a xiquets,la discomòbil,etc.

Després puje cap a la Queirola entre margenets,més carrasques i unes vistes inmillorables,tenia igual que mirares cap a on mirares,eixa Vall té algo que t'atrapa.

A continuació una baixada cap a Beniaia per la part del llavador,primer avituallament líquid i després de més sendeig venia un trosset de pista i tot seguit una baixada cap a un barranc molt bonic i una volta avall tocava pujar apretant les dents amb l'ajuda dels bastons.

En acabar la llarga pujada vé un tros de pista on he vist el mas de Capaimona,preciós mires per on el mires.

En baixar es separaven les dos curses i allí vé un bonic tros de senda i a buscar l'avituallament.
Vaig una estoneta amb gent però ahí ja em quede l'últim ja fins la meta.
L'ánim l'he mantés prou bé llevat de la part final però era molt de temps sense competir i em van operar fa només sis mesos.

Pujant cap a l'esmentat avituallament he vist a mà esquerre la nevera de dalt,molt bonica ella.
Aplegue a l'avituallament i hi havia aigua i plàtan,tal volta alguna coseta més havera estat bé.

Tire cap avall i em començen a fallar les forçes,em prenc sals i un gel i intente trotar o caminar ràpid.
Passe una zona de barranquet i creue carretera prop de la nevera de baix direcció cap a la Foradà,el speaker s'escolta des de tota la Vall i vé un trosset on cal treure forçes i seguir,i més després de passar el barranc i trobar-me de cara baixant als primers de la cursa.

Jo poc a poc amunt i aplegue a l'últim avituallament abans de l'última i forta pujada cap a la Foradà on em flaquejen les cames,però vore la Vall de Gallinera i eixe crestejat que tant desitjava fer m'han fet seguir.
Tot seguit a baixar a la marxeta els últims 4 kilòmetres amb l'alé sempre dels voluntaris.

Arribe al poble i allí m'esperava el xiquet de la Vega Baixa que m'ha fet entrar com un triomfador(jo que volia entrar de puntelletes) i l'ovació de la gent ha sigut brutal com si quasi fora el primer,espectacular i inoblidable!!
Després un parell de cerveses i amb els companys Álvaro,Lluís,Quico,Vicent Lluís i la família del xiquet de la Vega Baixa hem anat a dinar una paella ben merescuda.
Ambient de festa al càmping de la Vall i després de gaudir de batalletes un ratet ens hem anat amb un bon regust de boca d'haver gaudit d'una Vall càlida,amable i amb la data del trail de la Jovada marcada al calendari per a futures edicions.

Gràcies gent de la Vall,tot i arribar últim que a la fi era lo menys important ja que l'objectiu era acabar.
Ens heu fet sentir de puta mare a tots i cadascuns dels 300 participants.

La cursa va dedicada a les meues xiques i a l'estrela que sempre m'acompanyarà.