Dos rutetes per la Perimetral

Dos bones rutes amb dos inscrits en la Perimetral,Santi i Bernardo.
El dissabte vam eixir jo i Santi des de la Capella en direcció a la Solana,baixem per Colorins pel camí vell de Xaló en busca del camí de l'Aigüera i cap al camí de la Solana,ja pujant per la pista tallafocs notem que no serà el nostre dia i encara que anem mig bé a poc a poc anem fundint-mos. Passem pel mirador de la Solana i enfilem cap amunt de la pista formigonada i veiem a gent per allí també caminant,el dissabte va ser un dia on vam vore una gran quantitat de gent caminant per tot arreu i això dona goig.
Després de passar pel Cau enfilem cap al cim de la Solana-Lloma Llarga pujant pel costat del corral,començem a vore la bona netejà de senda que li han pegat per a la marató i mitja,poc a poc fins al cim i paradeta i cap avall i provem a trotar,anem fent i després passem pel Collado i els Molins i ja després cap a Senija.
Des de Senija enfilem cap al camí Murterets i després de passar la Creu ja a fer la baixada tècnica cap al camí Vell de València,allí ja ens repensem anar cap a casa però tot i no estar molt bé físicament vam decidir fer el que haviem previst inicialment i pujem cap al Tossal del Moro i els Serrillars respectivament a poquet a poquet passem la Mallada Verda,dipòsit i a baixar. Després ja a creuar Benissa fins la Capella novament completant una ruta d'uns 28 km i algo més de 1000 metres de desnivell en 5 horetes.

El segon dia(diumenge) quedem matinet jo i Bernardo i anem en cotxe cap al camp de tir de la Solana,un poc abans de les 7 del matí començem a pujar per la pista-tallafocs cap amunt,apleguem al Cau i tirem cap al Tossal de l'ermita de Marnes i després començem a trotar cap a Pinos,una vegada allí a buscar l'ermita i unes voltes per sendetes i altres per caminal a buscar l'Ombria de Bèrnia molt a prop de l'estret de Cardos,allí a buscar la senda que va per tota l'Ombria,quina senda més bonica i anem fent fins a que la senda es transforma en pista i apleguem a Berdiola.
Després ja cap a la Font i allí ens creuem a molta gent que participarà en la Perimetral i que van cap a la cresta,nosaltres anem fins a un comença el runar que dona al Pas del Rellotge i com voliem fer km baixem novament cap a la Font i després ja a buscar Cases de Bèrnia i per la carretera fins el Restaurant Bon Vent on ja agafem la senda que dona a la zona d'acampada,passem per allí i veiem a un grup nombrós acampats i algunes caravanes i ja cap a les Planisses trotant i cap al Tossal de Navarro-Corral i a fer el cim de la Solana-Lloma Llarga.
Allí xicoteta paradeta i després trotant cap al Collado-Molinets i després a Senija on fem una altra paradeta,un dia magnífic i inclús massa calurós.
Després ja agafem el camí Vell d'Altea en direcció al Club Hípic i ja pel camí de l'Aigüera a buscar el camí del Racó de Carabou i des d'allí gaudint de les oliveres milenàries i algunes casetes molt bon arreglades a buscar la senda i després pista fins al camp de tir de la Solana completant una gran ruta amb una gran companyia de algo més de 5 hores i mitja i fent quasi 33 kilòmetres i mig i quasi 1300 metres de desnivell en un gran dia en companyia de la natura.


TRACK DE LA RUTA:
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2553712

Vídeo de la marxa joan pellicer

ruta joan pellicer from garrotipadur on Vimeo.

3er dia.Ruta per les meravelles de Diània (Castell de Castells-Ondara)

L'últim dia ens van servir un desdejuni que no cabia ni en la taula,vam menjar quasi tot el que vam poder i compartiem sensacions a l'hora amb cansanci i amb pena perquè l'aventura anava aplegant al seu final,això sí,hi havia que disfrutar fins a l'últim moment i falta l'última i no per això menys atractiva ruta.

Agafem un poc de carretera de Castell de Castells-Tàrbena i agafem un nou ramal marcat que et porta per un encantador sender cap al Plà d'Aialt i després poc a poc per pista fins al Plà d'en Moragues,allí començem a gaudir de les vistes cap al Montgó,Cavall Verd,etc i sobre tot de la Penya Altar ja que des d'allí impressionava i ens vam quedar amb ganes d'explorar-la,un altre dia serà.

Després de passar per la pista d'avionets que hi ha allí dalt del Cocoll començem a baixar poc a poc gaudint de les bones vistes fins a Benigembla,prop del poble fem una paradeta i després pel riu xaló-gorgos anem fins a Murla on fem un poc de turisme pel poble.

Després ja cap a les runes del Castellet d'Orba i ja per la senda fins a Orba on dinem al Ca'l Xon i ja per camins entre tarongers fins a Ondara acabant la gran excursió algo cansats però contentísims de la bona companyia i d'haver passat 3 grans dies per les sendes diàniques,serres,llomes,indrets meravellosos que esmentava Joan Pellicer al seu llibre meravelles de diània.

Adéu amics i amigues i fins l'altra!!!

2on dia.Ruta per les meravelles de Diània (Vall d'Alcalà-Castell de Castells)

El segon dia amaneix asolellat i amb -1 graus al càmping la Vall,desdejunem i ens despedim d'Elena i Manolo(que bona gent i no hem cansaré de repetir-ho).

Marxem cap a Beniaia contemplant el bonic paisatge emblanquinat per la gelada nocturna, a Beniaia preguntem per a anar al despoblat de la Queirola-Criola i veiem a una dona d'Ondara que té una casa allí i ens comenta que alguns caçadors d'Ondara tenen cases i casetes per eixa zona.

L'amable gent de Beniaia ens explica per on anar al despoblat i després cap a Benimassot i ens dirigim cap a la Font-Llavador i ja busquem la senda que puja per una zona àrida i empedrada en direcció a la Queirola-Criola,el despoblat era més menut que el de l'Atzuvieta però es conserva en més bon estat,ja des d'allí busquem alguna senda cap al Condoig però no la trobem i ens decidim a buscar una pista cap a la serra de Cantacuc,allí agafem una meravellosa senda que passa per dins d'un barranc i ens porta poc a poc a Benimassot on fem una paradeta i ja a buscar Tollos i ens clavem per uns camins però a l'aplegar al Barranc de Seta veiem que el pas està difícil i reculem i a la fi trobem un altre accés,passem prop de Tollos i agafem un caminal que poc a poc es transforma en pista i ens porta al barranc de Malafí,abans d'entrar peguem un mosset i començem a gaudir d'eixe bell racò i ens preguntem com no hi haviem estat mai ja que era una passada de lloc,inclús la serra Alfaro per la part del barranc no té res a vore en el que es veu des de la Serrella,tot és fantàstic.

Seguim ara per la senda que va per dins del barranc i va zig-zagejant i a poc a poc ens porta a Petracos,llarga i senda i moltes històries les que ha viscut eixe gran indret.

Després de 2 km de caminal passant pel costat de les pintures de Petracos agafem ja una senda molt bonica també que ens porta a Castell de Castells passant per un encissadora senda empedrada que curveja i poc a poc va baixant fins al riu i ja vam aplegar a Castell de Castells tardet fent nit a l'hotel Serrella on ens van tractar de meravella i ens van fer un bon soparet.

1er dia.Ruta per les meravelles de Diània(Ondara-Vall d'Alcalà)

Fantàstica,mítica,diànica,inoblidable i encara hem falten calificatius per a escriure tot el que vam viure. Gran ruta de 3 dies i algo més de 120 km tirant a ull amb un gran oratge i amb gran companyia per les muntanyes de la marina alta i del comtat,l'idea era anar a l'aventura buscant totes les valls que estigueren prop d'Ondara,lo que era algo que comentavem que fariem en un futur per fi es va fer realitat i el dissabte 18 de febrer jo,Pedro,Bernardo i Víctor Gironés que ens va acompanyar fins a la Vall d'Ebo a les 6 del matí ja estavem al Campanar d'Ondara i des d'allí cap a Beniarbeig per camins,després pel camí del parc de Tots fins a Sanet i allí cafenet i primera paradeta on la gent ja mirava un poc sorpressa escoltant l'idea del que voliem fer,era una idea perquè més o menys coneixiem algunes sendes però pensavem que de segur que en trobariem de noves,i així va ser. Però aquesta excursió no tenia res planificat igual que lo de passar les dos nits no sabiem ni a on i portavem sac de dormir i encara que sabiem que feia fred per dormir a l'intempèrie i no portavem tenda així que hi havia que buscar algún lloc cobert a la vesprada-nit. Després ja creuem els altres pobles de la Rectoria Benimeli,Ràfol,Sagra i no vam aplegar fins a Tormos perquè prop d'un corral d'ovelles de Sagra ix un ramal que enganxa amb el PR de Tormos-Ebo,començem a pujar sendetes per la gran serra del Migdia,una serra que està ahí prop però rara vegada veus a algú caminant per eixe bonic paratge. Passem pel mig dels dos Cabals i esmorzem al plà dels Pouets pensant en anar cap a la Vall de Gallinera després de passar per la Vall d'Ebo. Continuem cap a la Vall d'Ebo comtemplant Pego a la llunyania i la badia de Cullera i abans passem per l'avenc Ample on veiem un gran grup d'estrangers,quan portavem prop de 6 hores apleguem a la Vall d'Ebo i anem a fer-mos una cerveseta i on el company Víctor Gironés es despedix de nosaltres. Nosaltres ahí començem a buscar la senda que va cap a la Vall de Gallinera,preguntem i ens diuen que continuem per l'asfalt,caminant Pedro veu una marca d'una senda,una gran senda que agafem a vore vindre i va ser una senda amb raconets molt guapets i que ens portaria a la Bassa de Benirrama,està molt lluny de Benirrama,tant que està dins del terme de la Vall d'Ebo i Joan Pellicer parlava d'ella al seu gran llibre meravelles de Diània. Allí paradeta de rigor i foto a la placa commemorativa de Joan Pellicer i ja a buscar el mirador del Xap,bonics racons els que ens trobem fins aplegar al mirador.Després l'idea era anar a la Vall de Gallinera i havia parlat amb un amic per si ens trobava una casa rural però coses del destí vam agafar un camí i caminant vam aparèixer molt a prop de la Vall d'Alcalà,menjem algo ràpid i anem en direcció Alcalà de la Jovada parant abans a la nevera de Baix primerament i després al despoblat morisc de l'Atzuvieta,grans paratges els que té la Vall d'Alcalà,desconeguda per a molta gent. Apleguem al poble ja algo cansats i anem cap al camping a vore si trobem lloc per dormir i ens diuen que la cosa està complicada,parlem amb una casa rural i era cara però a la fi ens ofereixen un raconet dins del camping. Ressenyar que Elena i Manolo que són els qui porten el restaurant del càmping es van portar de luxe,gran gent i vam gaudir dels minxos,d'embotit,ensalada com si estiguerem en casa. Vam passar una bona vesprada-nit al restaurant on té una pantalla gegant i una gran ximeneia on vam descansar de cara a la segona etapa.

7000 visites!

Moltes gràcies a tots i a totes els que entreu al blog,també afegir que s'accepten sugerències,crítiques constructives i algun comentari més...jeje.

També afegir que reactivaré fentmarxa a facebook a vore si la gent s'anima a opinar un poc més i així donar-li també més difussió.

Per últim recordar-vos que també podeu entrar en el domini www.fentmarxa.tk

Intent fallit pel Pas del Bandolers i després Fort i Nevera de Bèrnia

La ruta d'avui que hem fet jo i Santi ha sigut molt extranya,la veritat....l'idea era fer el Pas dels Bandolers però a la fi no ha pugut ser,nosaltres confiavem amb la ruta que marcava el llibre Fent Camí on comentava que la senda estava un poc tapada i sorpressa la nostra que només començar la ruta ja estava mig perduda però encara es podia anar un poc perquè havien montonets de pedres i tal,el problema ha vingut prop del Barranc del Curt on hi havien 3 montonets de pedra quasi consecutius i després res de res,hem baixat cap al barranc on posava el llibre que es podia anar i ho hem intentat una bona estona però la vegetació ens passava per dalt del cap....i a la fi hem desistit després d'una hora entre malea,punxes i de tot i hem tornat com hem pugut cap enrere no pel mateix lloc perquè no hi havien referències i hem acabat escalant alguna que altra pedrota. Hem vist que s'acostava un senderista i no ha aplegat ni ha intentar baixar com nosaltres,no entenc com pots enviar a la gent a uns berenjenals així....jo no vos ho recomane. Després per internet he buscat més referències i a prop del corral de bous de Bèrnia pareix que siga més factible el camí perquè aplegues a la fi del barranc. Com encara era promte hem agafat el cotxe i com estavem prop de Bèrnia hem anat al Fort baix l'antenta mirada d'un bou al costat de la pista i després a la nevera de Bèrnia per una senda un poc perduda però molt xula. A la fi prop de 4 horetes per les muntanyes passant un bon matí.