dimecres

L'encissador barranc de l'Astúcia a Senija







Aquest bell racó està pegat a l'autopista,tot i el soroll del principi,en entrar a la part més ombrívola el silenci va atrapan-te
Per a accedir a ell tens que anar pel camí vell de València i en passar el pou de Canor al cap d'uns quants metres passes els primers túnels de l'autopista,en eixir d'ells tens que girar a l'esquerra pegats a l'autopista i després agafar un senderol que puja i zig-zageja cap amunt.
Després de pujar uns quants marges de pedra arribes a una zona que travesses un estretet de pedra cap amunt,doncs abans tens a mà dreta una senda que va entrant cap a una zona ombrívola i fresca.
Estàs dins del barranc,zona d'un gran valor ecològic,a la fi arribes a on s'acaba el pla i comença lo bó de la ruta,una forta pujada marcada amb fites que va serpetjant la forta pujada que alguna estona amb ombra i altres amb solet et va pujant cap al camí de les Bassetes,són 20 minutets de forta pujada.

dimarts

Els Molinets de Pedreguer i el doble cim de la Sella






Ruteta feta en dos etapes Buigues i jo.
Anem des del carrer dels Maulets en direcció als Molinets i per no pujar directe voltem per darrere dels cementeri i en acostar-mos a l'ap7 pujem cap amunt,bones vistes tot i no estar a massa altura.
Els molinets recentment restaurats els han deixat molt bé,gaudim de les vistes i a poc a poc anem planejant per la pinadeta,veiem algún pi mort i enterra.
Baixem cap al polígon,això sí,abans veiem una zona amb una paperera tombada i tot plé de basura,la gent que poc de cuidao té.
Seguim per la carretera cap al Collado de la Sella i com no teniem molt de temps només accedim fins a ell i observem el panell i totes les serres i punts d'interés dels voltants.
Baixem novament cap a Pedreguer i agafem el cotxe.

Després un altre dia anem en cotxe fins la Sella a la part de dalt just on hi han uns contenedors que donen en poc metres al Collado,pujem a mà dreta cap al Picatxo,bona pujada i bones vistes tot i no tindre ni 200 metres,després baixem i anem cap al Miquelet que té 204 metres,això sí,abans passem per uns raconets molt guapets i inclús per un passet entre dos pedres.
Pujem dalt del segon cim i gaudim de les boniques vistes i ja baixem pel mateix lloc cap al Collado i agafem el cotxe.

En aquesta vida hi ha que pujar-ho tot,la Sella és la gran oblidada pel senderisme ja que té rutes molt curtetes però pense que qualsevol cim per xicotet que siga té que ser pujat,gaudit i valorat.

P.D; encara hi ha un tram de pistes que el tenim pendent,tornarem!


dilluns

Pel barranc de l'Emboixar i l'esgarracabassos del Montgó






Gran ruta que la tenia pendent des de feia molt de temps,hui tocava.
Començem jo i Gemma des del camp de tir de Xàbia en direcció a la Cova del Gamell,anem caminant observant la boina que tenia el Montgó i pensant en la bona pujada que ens esperava.
Després de passar el forn de calç i un pou que està prop dels 3 km que és just on comença la senda que posa títol a aquest post.
Amb calma començem a pujar i primer seguint algunes pintades roges i després seguint algunes fites de pedres.
Fem alguna miniparadeta per a recuperar l'alé i veiem ja el camí Colònies cada colta més lluny,passem la primera trepadeta un poc aèrea però apta sino tens massa vertigen.
Anem pujant entre penyes arrimats al barranc i la boira no ens deixa veure el paisatge llunyà però si admirar la verdor del bonic raconet del Montgó,estem creuant l'esplendoritat del barranc de l'Emboixar.
Per a donar-li encara més emoció si cap a aquesta bella ruta en un dia gris i boirós va i comença a fer algunes gotetes,ens posem el tallavents i ens quedaven algunes trepadetes més suaus però les pedres s'esvaraven, amb molta cura anem pujant i pujant fins a aplegar  a la capçalera de la barranconada,creuem un paretó que s'anomena la Penya dels Sesterets.
En passar l'esmentada Penya ja arribem a un terreny més plá,clareja un poc,para de ploure i ja anem cap a la senda que baixa al Barranc de l'Aigua,aixó sí,passant el primer tram incòmode amb tranquilitat i assegurant les nostres petjades.
Anem baixant i baixant i anem fins a l'ermita del Pare Pere on estava el meu cotxe i anem fins al camp de tir de Xàbia a arreplegar l'altre completant una bona ruta de 10 km i prop de 700 metres de desnivell.




dimecres

nous panells i ruta marcada a Gata


Han posat dos panells,un al Tossal del Moro que feia falta ja que informació havia ben repoqueta i altre al barranc de Canela on s'ha desbroçat un antiu forn de calç.
També s'ha marcat una ruta que jo conec des de fa ben poc i és la del barranc de Borrell.

diumenge

Els molins de Gata del Tossal de Pedreguer










Aquestos Molins estàn situats entre la urbanització Monte Pedreguer-Gata Residencial,aïllats per l'AP-7 i la part curiosa és que estan situats a l'anomenat Tossal de Pedreguer però dins del terme de Gata de Gorgos.
Feia temps que els veia i sempre pensava,eixos molins ahí estan i mai he vist a ningú,tan a prop tan lluny a la volta.
Aparque al pàrquing dels Vivers la Carrasca i tens dos opcions,una sendeta que naix al mateix pàrquing o continuar buscant pel camí asfaltat i et trobes una pista que va apegada a l'autopista,en passar un gran xalet vé una corva i allí hi ha unes fites que et porten cap als Molins,jo al pujar no les vaig vore i en arribar prop del riscos d'abelles em vaig clavar camp a través,després vaig anar sortetjant les parts més plenes de matoll i entre margenets i demés al cap de 25 minuts arribe al Tossal,després de tornada vaig tornar unes fites més arrimades a l'autopista però és molt difícil perdre el camí i poc a poc en 20 minuts vaig arribar fins al cotxe.

 -------
Segons he trobat per internet té una inscripció gravada sobre un dels carreuets de tosca de la brancalada de la porta d'accés. Número d'inventari m.v.p.v. número 22.
ANY 1839
ELS MOLINS DE VENT DEL PAÍS VALENCIÀ. NOTES DOCUMENTALS
--------


Des d'ací volia comentar que tot i estar declarats com a BIC l'estat dels de Gata és ruinós,si no s'actua promte potser vajen caent,així que no estaria de més fer una actuació per la zona i de ja de pas fer una senda que permetera que es visitaren més i amb més comoditat com ha passat amb els de Pedreguer que s'ha adecuat la senda i s'han restaurat els Molins.


Des de Pinos fins a la Pedrissa