Després d'un llarg temps sense realitzar la ruta fentmarxa per diferents circunstàncies,el dissabte 6 de desembre es va poder realitzar,erem pocs però bons.
Fernando i jo apleguem a les 7:45 al calvari de Tormos,valorant la temperatura que feia decidim no agafar tanta roba.
Pujem per la serra del Migdia cap al pla dels Pouets i la senda de ferradura ens fa entrar promte en calor,passem el bonic racó de la Dona i en passar la zona ombrívola veiem que la senda està tapadeta,dalt on passem el corral comença a fer un poc de vent i el dia s'ennuvola deixant una temperatura perfecta per a passar el dia per la muntanya.
Anem pujant ja després més suau i de vegades planejant gaudint del paisatge i observant algun raconet on va reforestant-se.
També veiem una zona amb molt de caçadors que pujaven per la falda de la Manzaneda,nosaltres seguim cap al Pla de l'Arrier per la zona del corral de la Mata.
Passem el camí asfaltat que va a les Juvees però ens dirigim cap a la Figuereta passant pel port d'Ebo.
Abans d'arribar a la Figuereta observem l'imponent avenc Ample,tot seguit arribem a la Figuereta, en eixe moment pega molt el vent,ens resguardem a l'entrada del refugi i esmorzem algo rapidet.
Continuem i ens dirigim a l'avenc d'Enmig,després agafem el vell sender i espectacular travessia del Masset cap a la Vall d'Ebo,el sender que demana a crits un netejó,ressenyar que és una obra d'art ja que creua unes parets impresionants.
En arribar a la carretera trotem una estona fins al poble,a Ebo fem un paronet al bar Capri,al forn Sant Antoni i a la font poem aigua.
Després enfilem camí cap a la Font d'en Gili i ens creuem a gent passejant,un que estava prop de la Font ens comenta que havia anat cap al barranc de l'infern i no havia trobat el camí de les Juvees i li comentem que l'accés és per la Vall de Laguar,també és consequència de la manca d'info en certes zones,encara que allí posa en un cartell barranc de l'infern i això porta a confusions.
En passar la font abans de dirigir-mos cap al riu veiem un sender que està recuperant-se amb molta cura amb pedra i ens fa goig vore la gran feina,després a poc metres de nou ens torna el pessimisme en vore l'abandonament flagrant del sender que puja cap a la finca Cantora amb arbres caiguts que impedien passar bé i a la part de dalt argilages de prop de dos metres,cosa que impedeix l'avanç i sino eres molt agossarat acabes per recular i tornar camí enrere.
La situació ens fa reflexionar que si els pobles d'interior volen turisme de muntanya i les sendes estan així malament anem,cal moltíssima neteja i sabem que hi han pocs recursos però haurà que buscar-los o demanar-los ja que la situació es força complicada.
Ja dalt al camí de la Juvea respirem un poc després de tanta arrapada,seguim fins les juvees d'Enmig,allí per no allargar tant la ruta decidim baixar cap al riu i pujar fins a Fleix.
Els rastells com sempre bonics però algo incòmodes per a córrer,passem un poc de calor a les zones amb sol i de fresqueta ideal a les zones d'ombra.
També ens creuem a gent un poc desinformada de la ruta i ja cap a les 2 del migdia,la gent cada vegada matina menys.
En passsar el poble del Mig agafem el caminet cap al poble de Baix i agafem el senderet del camping,passem l'ermita i ens dirigim a la font del Gel,peguem un mosset,agafem aigua i cap a Fontilles per l'encisador i en moltes estones còmode sender.
Abans del barranc veiem varilles de ferro i algunes punxeres que dificulten el camí plàcid,va ser una tònica en moltes zones del camí.
Passem prop de la zona d'Atzavares i baixem cap a Isbert per les boniques sendes i camins,en arribar prop de la casa de Pantano agafem el sender en família d'Orba i rodem per la zona fins passar la zona de canyar que és un túnel vegetal complicadet de creuar.
Passem el Polvorí i agafem caminet d'asfalt i després pista cap a Tormos acabant aquesta gran passejada per les Valls,la Marina no s'acaba mai i que boniques muntanyes tenim!
A la fi prop de 33 km i 1400 de desnivell positiu que vam fer en algo més de 7 hores acabant al bar Escales d'Orba fent-mos fos bones picadetes i cerveseta.
La reflexió és fer un compromís entre tots en el tema dels espais naturals i tots els senders que estiguen en millors condicions.
