Ultramediterrània Max 55 Alcoi

 Després d'un temps sense participar en llarga distància a finals de juny jo i el Xiquet de la Vega Baixa decidim apuntar-mos a la Max de 55k d'Alcoi,teniem molts mesos per davant per a preparar-la però ja sabem lo que passa,calorassa,feina,família,vida social i un llarg etcétera van fent passar el temps i entrenar lo justet.

Curses en el meu cas només la de Xaló al mes de novembre i tirades llargues només una de 34 km,després molt de dia d'entrenar 10-12 km o per ahí i sumant lo que es podia. La data va acostant-se,el bou ens agafa i l'hivern plujós tampoc ens dona massa treva i arriba l'esperat dia 24 de gener i marcava alerta per vent i el dia es presentava gelat i la cursa va activar el "kit frío",tot preparat i arribem a les 8.15 a Turballos després de deixar un cotxe en Alcoi,el pàrking de baix ja estava plé i aparquem on parava el bus a 1,5 km que ens vé de categoria per a calfar ja que el poble està de baixada.

Arribem al bonic llogaret enmig d'una zona rural muntanyera i ens trobem un poble empedrat,arregladet i amb la bonica església de Sant Francesc de Paula d'espectadora,  agafem dorsal i passem pel control de material,en un tres i no res ja estem eixint amb molta animació,una passada de sortida, espectacular!

 Els primers km són suaus per senders,pistes i camins amplis ideals per a anar calfant les cames i de seguida passem per bonics  trams de bosc per les zones de la Font de Pinar i el corral d'Alonso.

Prop del km 10 passem la Bassa del Corralet de Mores i l'arribada a Agres es fa llarga per un bonic camí serpentejant,abans de l'arribada a la població ens passen alguns corredors de la ONE 90k.

Arribem a l'avituallament d'Agres on hi havia molta gent,era tant complet que semblava un bufet lliure,el Xiquet monta espectacle i entre rialles menjem,carreguem un poc i a continuar cap amunt passant prop del Santuari de la Mare de Déu endinsant-mos ja al parc natural de la Serra de Mariola que és una zona protegida reconeguda per la seua alta biodiversitat,boscos mediterranis i riquesa botànica amb més de 1200 espècies de plantes.

Al km 15 un altre avituallament junt al refugi Montcabrer i molt de voluntari animant.

Seguim pujant conversant i gaudint de la cursa passant prop de la Font de la Foia Ampla i divisant des de la llunyania la Cava Gran d'Agres o de Mariola.

El terreny passa a ser un poc més d'alta muntanya i poc a poc arribem al que és el tercer cim més alt d'Alacant (1390 msnm) després de la Serra d'Aitana i el Puig Campana.

El vent dalt del cim era prou fort i molt gelat així que ho vam fer rapidet i cap avall trotant i passant la zona del Dit,Mas i Font de Llopis.

Tot seguit zona de baixada,corredora i molt bonica passant la Font de l'Esquererola,la de les Huit Piletes i la de la Penya Banyada abans d'arribar a l'ermita i àrea recreativa de Sant Cristòfol.

Arribem pels voltants de Cocentaina i en entrar al poble una voluntària ens diu que la cursa ha sigut neutralitzada per l'alerta per fort vent i possibilitats d'incendis i ens quedem atònits i el temps de cursa que portavem era modest però millor del que pensavem.estavem molt alts de moral i decidits a acabar-la però no va poder ser.

L'avituallament de Cocentaina un altre espectacle,menjem i cerveseta esperant a agafar el bus cap a Alcoi per a arreplegar la borsa del corredor,vam menjar tornar a dinar el menú del final de carrera i cap a Turballos a per l'altre cotxe i ja cap a casa.

Una organització de 10 amb un voluntariat completament entregat i esperem poder repetir experiència en la MAX del 2027 respectant la difícil decisió de parar la cursa i suspendre tot el que quedava.

A la fi prop de 28 km i prop de 1700 de desnivell positiu amb molt bones sensacions.

Ruta fentmarxa,ruta circular des de Tormos passant per Ebo i Laguar i reflexió sobre les sendes

 

Després d'un llarg temps sense realitzar la ruta fentmarxa per diferents circunstàncies,el dissabte 6 de desembre es va poder realitzar,erem pocs però bons.

Fernando i jo apleguem a les 7:45 al calvari de Tormos,valorant la temperatura que feia decidim no agafar tanta roba.

Pujem per la serra del Migdia cap al pla dels Pouets i la senda de ferradura ens fa entrar promte en calor,passem el bonic racó de la Dona i en passar la zona ombrívola veiem que la senda està tapadeta,dalt on passem el corral comença a fer un poc de vent i el dia s'ennuvola deixant una temperatura perfecta per a passar el dia per la muntanya.

Anem pujant ja després més suau i de vegades planejant gaudint del paisatge i observant algun raconet on va reforestant-se.

També veiem una zona amb molt de caçadors que pujaven per la falda de la Manzaneda,nosaltres seguim cap al Pla de l'Arrier per la zona del corral de la Mata.

Passem el camí asfaltat que va a les Juvees però ens dirigim cap a la Figuereta passant pel port d'Ebo.

Abans d'arribar a la Figuereta observem l'imponent avenc Ample,tot seguit arribem a la Figuereta, en eixe moment pega molt el vent,ens resguardem a l'entrada del refugi i esmorzem algo rapidet.

Continuem i ens dirigim a l'avenc d'Enmig,després agafem el vell sender i espectacular travessia del Masset cap a la Vall d'Ebo,el sender que demana a crits un netejó,ressenyar que és una obra d'art ja que creua unes parets impresionants.

En arribar a la carretera trotem una estona fins al poble,a Ebo fem un paronet al bar Capri,al forn Sant Antoni i a la font poem aigua.

Després enfilem camí cap a la Font d'en Gili i ens creuem a gent passejant,un que estava prop de la Font ens comenta que havia anat cap al barranc de l'infern i no havia trobat el camí de les Juvees i li comentem que l'accés és per la Vall de Laguar,també és consequència de la manca d'info en certes zones,encara que allí posa en un cartell barranc de l'infern i això porta a confusions.

En passar la font abans de dirigir-mos cap al riu veiem un sender que està recuperant-se amb molta cura amb pedra i ens fa goig vore la gran feina,després a poc metres de nou ens torna el pessimisme en vore l'abandonament flagrant del sender que puja cap a la finca Cantora amb arbres caiguts que impedien passar bé i a la part de dalt argilages de prop de dos metres,cosa que impedeix l'avanç i sino eres molt agossarat acabes per recular i tornar camí enrere.

La situació ens fa reflexionar que si els pobles d'interior volen turisme de muntanya i les sendes estan així malament anem,cal moltíssima neteja i sabem que hi han pocs recursos però haurà que buscar-los o demanar-los ja que la situació es força complicada.

Ja dalt al camí de la Juvea respirem un poc després de tanta arrapada,seguim fins les juvees d'Enmig,allí per no allargar tant la ruta decidim baixar cap al riu i pujar fins a Fleix.

Els rastells com sempre bonics però algo incòmodes per a córrer,passem un poc de calor a les zones amb sol i de fresqueta ideal a les zones d'ombra.

També ens creuem a gent un poc desinformada de la ruta i ja cap a les 2 del migdia,la gent cada vegada matina menys.

En passsar el poble del Mig agafem el caminet cap al poble de Baix i agafem el senderet del camping,passem l'ermita i ens dirigim a la font del Gel,peguem un mosset,agafem aigua i cap a Fontilles per l'encisador i en moltes estones còmode sender.

Abans del barranc veiem varilles de ferro i algunes punxeres que dificulten el camí plàcid,va ser una tònica en moltes zones del camí.

Passem prop de la zona d'Atzavares i baixem cap a Isbert per les boniques sendes i camins,en arribar prop de la casa de Pantano agafem el sender en família d'Orba i rodem per la zona fins passar la zona de canyar que és un túnel vegetal complicadet de creuar.

Passem el Polvorí i agafem caminet d'asfalt i després pista cap a Tormos acabant aquesta gran passejada per les Valls,la Marina no s'acaba mai i que boniques muntanyes tenim!

A la fi prop de 33 km i 1400 de desnivell positiu que vam fer en algo més de 7 hores acabant al bar Escales d'Orba fent-mos fos bones picadetes i cerveseta.

La reflexió és fer un compromís entre tots en el tema dels espais naturals i tots els senders que estiguen en millors condicions.

VII Trail BMT a Xaló, tralla de la bona!

 

Setena edició de la BMT,en el meu cas quarta participació després d'un descans de dos anys.

La memòria és traicionera ja que tot i recordar la mitja marató com a dura la realitat va ser que encara ho era més del que pensava,això sí,necessitava tralla-ritme i ben bé que men va donar la carrereta.

Arribe cap a les 8 a Xaló,arreplegue el dorsal i cap a la plaça,algunes cares conegudes però cada vegada els vells rockers estem en minoria i sobre tot en les curses llargues,ara es sent en molts moments sensació de soledat i de com si estigueres fent una ultra per les llarges estones en solitari.

El trail ha canviat molt en els últims anys però ací estarem fins que les cames aguanten.

Tornant a la cursa,minut de silenci emotiu per lo de la Dana i eixida conservadora,a vore vindre,passem el Tassolet amb la sempre present batucada animant i enfile cap a la Devesa provant a vore sensacions que són prou possitives i on vec ja els primers voluntaris.

En passar el corral del Trinqueter més voluntaris i ja vaig trotant algo més albirant de reüll a la llunyania la serra de Bèrnia i la Penya Ferrer que ens esperava amb els braços oberts,aixó sí,abans avituallament líquid i cap al barranc del Negre en direcció al Massil,el tram que per a mi era nou de pujada amb la corda per un terreny remogut,molt empinat i amb molta pedra solta.

Després ja per la part de la Solana més voluntaris i on tot i anar pujant la cosa ja és més tranquileta,coincidint amb alguns corredors,compartint un tram amb Inma Sala comentant l'actualitat trail i el recorregut de la cursa.

Una volta ja a la senda ampla-pista la gent comença a tirar-li i començen els trams més solitaris,a partir del Masserof són compartits amb els de la marxa senderista.

Nou punt d'aigua i trote suau en la baixada cap al pantano pensant en la pujada cap al Penyó de la Mica arribant al tall que sobre les 15 minuts abans(km 14'5 portava 2 hores i quart de cursa).

Avituallament sòlid,menje algo i toca remar però de valent en la llarga pujada cap al poblat ibèric,trepadeta i més animació dels voluntaris per la llarguísima baixada cap al barranc,terreny incòmode amb molta pedra i on no pots quasi gaudir del paisatge perquè tens que estar fixan-te per on xafes.

Abans del barranc nou punt líquid i venen els últims llargs 3 km per Benibrai,es fan eterns pel cansament acumulat trotant i caminant gaudint de la dura cursa.

Arribe a la plaça i creue meta cansat amb bones sensacions després de 4h i 13 minuts patint però gaudint,cerveseta i cap a casa.

Com sempre, agraïr a la gent de Xaló la gran treballada que es peguen,un 10 a la organització i no sé si em repetisc però és una cursa que ho té tot i no deixa a ningú indiferent.