dimarts

V Trail de la Jovada, un dia de 10!
















Una estona abans de les 7 del matí eixim de  Benissa jo,Nando,Álvaro i Andreu cap a Parcent i després direcció a Petracos pel camí Tarrenyes fins a Ebo i després a Alcalà de la Jovada.

Aparquem al primer pàrquing i cap a la plaça,l'ambient que es respirava ja vaticinava una gran jornada,arrepleguem dorsal,xarradeta,menjem coca i café i a estirar un poc.

Per davant, 21 quilòmetres exigents però plens de vida i de resorgiment del verd, d'eixos que posen a prova les cames i premien la constància. 

Des del primer metre, l'organització i la resposta de la gent van marcar el ritme. Menció especial mereix la marea de voluntaris, abocats en tot moment per a oferir ànims i el millor dels seus somriures en cada punt clau del recorregut. La seua energia va ser el verdader motor per a fer front a la distància.

Anem jo Nando junts i jo anava provant com responia el cos després del refredat de mitjans/finals de setmana,voltem pel voltants del poble sense passar per la plaça i anem cap a la Nevera de Baix i per la partida de la Coma i el Cahuet.

Creuem la carretera ja en direcció a la pujada del Passet i la serra de la Foradà,parant abans al 1er avituallament.

Després d'un bon tram de cresta de la Foradà baixem cap a zones abancalades,2on avituallament i després d'un llarg puja i baixa de camins arribem al despoblat de la Roca,tot seguit 3er avituallament i cap al cim-jaciment del Poblat Ibèric del Xarpolar,abans del cim ens apareix Andreu que havia fet la cursa Sprint i ens va buscar per a acabar junt a nosaltres la cursa.

Crestejem,passem la Creu i pel camí que dona al Castell de Benissili i ja toca tirar cap avall trota que trota i després de 3 hores i 25 minuts de suor,zancades i superació constant, va arribar la tan esperada línia de meta situada al càmping d'Alcalà i amb ella, la millor de les recompenses: el bon rotllo entre corredors compartint batalletes i, per a rematar-ho, una espectacular paella per a recuperar forces i celebrar l'esforç completat.

Una jornada redona d'esport, comunitat i pur gaudi. Objectiu aconseguit i amb un record immillorable de l'ambientàs de germanor de la Vall d'Alcalà.


dijous

La bassa de Benirrama












En el cor de la Marina Alta,allà on les muntanyes es tornen abruptes i els barrancs s'endinsen en la terra, s'amaga un racó singular: la Bassa de la Llacuna de Benirrama. Aquest petit oasi, situat a la fita entre la Vall de la Gallinera i la Vall d'Ebo, no és fruit de la mà de l'home, sino un regal de la natura que ha perdurat al llarg dels segles.

Un origen mil.lenari
Contràriament al que es podria pensar, la Bassa no és una construcció humana. Les seues aigües, com podem veure a les fotos, ocupen una depressió natural del terreny formada durante milers d'anys per l'acumulació d'argiles. Aquestes argiles renenen l'aigua de pluja, creant un ecosistema humit enmig d'un paisatge sec.

A l'estiu,la llacuna sovint presenta un nivell d'aigua més baix i una tonalitat més marró, com a la foto superior. No obstant això, la vida hi persisteix, com ho demostra la presència d'ocells i amfibis.
A la tardor, amb les primeres pluges, la llacuna s'omple d'aigua i la vegetació dels voltants recobra el seu verd intens. El paisatge es transforma, com podem apreciar en les imatges de més avall.

Un lloc de trobada i memòria
Des de fa segles, el pla de la Llalcuna ha estat aprofitat per agricultors i pastors. Tot i que els usos tradicionals han canviat, encara podem trobar-hi restes del passat com ara corrals tradicionals, cisternes i aljubs de pedra seca,i i antics camins empedrats com la Costera dels Cocons. Aquests elements, tot i que no es mostren directament a les fotos, formen part integral de la història i l'atmosfera de l'indret.
La Bassa de la Llacuna és també un lloc de memòria. 
Una placa commemorativa recorda Joan Pellicer i Bataller (1947-2007), un gran coneixedor de la flora i el patrimoni valencià que va recórrer aquestes muntanyes am passió. La placa ens recorda la importància de preservar la natura i la cultura que ens envolta.

Un valor ecològic incalculable
La Bassa és una zona de gran valor ecològic, amb una rica biodiversitat. Les seues aigües, com es pot observar a les imatges, acullen vegetació adaptada als terrenys humits, com els lliris d'aigua. A l'estiu, l'aigua pot assecar-se parcialment, però la vida hi persisteix.

És un indret poc conegut però molt estimat pels senderistes de la Marina Alta i el Comtat, perquè combina patrimoni rural, geologia i pasiatge en un mateix recorregut.

Curiositats i secrets
El Pla de la Llacuna és un poljé, una depressió tancada típica dels terrenys càrstics, on l'aigua s'infiltra cap al subòl a través d'avencs com el del Vidre o el de l'Esmoladora. Aquesta característica geològica contribuieix a la singuralitat del lloc.
A l'estiu, la bassa pot presentar un aspecte sorprenent. Una fina capa d'algues i vegetació pot cobrir part de la seua superfícia, creant un patró interessant.
Explorar la Bassa és una experiència enriquidora. Aquest tresor natural i cultural ens convida a connectar amb la natura,a descobrir la història i a la valorar la riquesa del nostre territori. No t'ho perdis!

 

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz