En un any en el qual només he participat en dos curses del circuit (Benigembla i Senija) i en la que l'objectiu principal era la Perimetral a Benissa, després de la Marató ja no volia competir,però això sí, volia fer de llançadera o de granera a Senija però al tocar-me el sorteig dic,avant!
El camí dels Bandolers és un puja i baixa constant,només tens un planet en passar pel poble al principi.
Les curses de hui en dia tot i encara que de vegades m'abellix participar-hi s'han posat massa cares, el Circuit deuria premiar la fidelitat i no cada vegada ser més costoses, a tot això si li afegim que cada volta menys gent participa en les curses llargues la cosa es posa cada volta menys atractiva.
Pense els anys que feia que no corria a Senija i com no ho recorde tire de blog per a saber l'última participació com a corredor a Senija i vec que des de 2017! en el record la cursa on el Camí dels Bandolers va ser cursa de Federació,quanta gent hi havia en Senija eixe dia,brutal!
L'any passat,el del fred! vaig participar com a llançadera i l'experiència va ser prou possitiva.
Anem a la cursa, que me'n vaig per les rames, molta gent coneguda, xarradetes i salutacions i es fa l'hora de l'eixida.
Comença i isc com quasi sempre,prou enrere i guardant que la cursa és llargueta, com a novetat repescaven la baixada al barranc de l'Astúcia i la pujada a la Cova de la Garganta.
A l'eixir tots junts la cosa és espectacular però es formen diversos tapons per Murterets i baixant la Lloma de l'Agre, cosa que em fa pensar que sembla que molta gent sembla que no entrena les baixades...
Vaig una bona estona amb Paco Llença recordant velles curses i experiències, també la gent hui en dia a les curses ja no parla com abans, antigament es feien amistats i tot.
Passem Senija i l'animació que no para, agafe algo de fruita i a continuar pels camins i cap al Tossal del Cossi, la pujada curta però dureta, després ja toca anar correns un poc però el dia semblava que les sensacions eren de tindre el cos regulero aixina que poc a poc a anar sumant km.
Abans d'arribar on es separaven les dos curses hi havia un avituallament, carregue de beguda i algo de menjar i cap amunt, mig en broma xarrant amb Emma i una amiga li dic que deuria abandonar la llarga i passar a fer la curta, això ho dic sempre però sempre acabe fent les curses llargues...hehe.
Puje cap a la sempre exigent pujada al Tossal del Moro, les sensacions són passaores però no cal apretar massa per si de cas.
Baixada gustosa cap al Racó dels Cegos, després planejar-pujar cap a la Casa Canela i a muntar cap als Serrellars, després toca la baixada tècnica de la Cava amb unes bones vistes.
Una volta al camí de la Font de la Mata nou avituallament, carregue novament i per al senda ombrívola de la Font cap al camí vell de València i pujada cap a la Llesinta, que dura que és redéu.
Dalt a planejar un poc i nou avituallament al camí de la Basseta i cap al barranc de l'Astúcia, avançe a alguns corredors del sud que flipaven amb el terreny,i es que eixa baixada no et deia indiferent.
Després fals pla i torna a pujar cap a la Cova, abans un xicotet tram de baixada, després pujada cap a l'alt de la Creu i ja a baixar pel camí Murterets en direcció cap a la meta.
Allí estaven les meues xiques esperant-me,quin goig!
Tot seguit un mosset i dos cervesetes i encara quedava ambient en la plaça.
Agraïr a l'ajuntament que organitze aquesta gran cursa, als voluntaris, al Margalló, etc.
Fins l'altra bandolers!
