Espai amb el calor

 

Rutes barranqueres descintadores

 

D'aquesta vida i de les rutes realitzades hi ha que buscar sempre lo positiu, doncs descintant la Perimetral com hi havien molts barrancs per llevar les cintes vaig decidir buscar les zones més boniques.

Vaig anar 3 dies, un pel racó de Carabou-Collado.

El segon dia pel barranc de la Patica, Planisses i baixada per a enllaçar amb el barranc del Fondo de Baró.

El tercer i últim dia vaig fer el barranc del Cau i baixada pel barranc de les Cadiretes passant per l'Alt de lAmple.

Bonicos, frondosos i exhuberants barrancs que formen part d'unes rutes poc transitades d'un gran valor ecològic.

Arrapapedres a Benialí,un dia de categoria!

 Nova cursa amb un ventet fresquet ideal,aquesta de 28 km després de la sofrida i calurosa Marató Perimetral a Benissa.

Després del descans i amb no massa entrenaments vaig pensar queencara no havia participat mai a l'Arrapapedres,això sí,fa anys vaig fer la Botamarges dos vegades i un poc si que havia tocat la zona.

El pre-cursa,pensant amb la calor que podia fer,el kilometratge, poder comboiar a algú per anar a la Vall de Gallinera,les molèsties a l'esquena després d'un entrene: ahí podem dir que és on comença la cursa, el moment en el que començes a pensar en inscriure't, les previsions de l'oratge eren favorables i quan quedaven poques places em vaig inscriure.

El dia d'abans de la cursa vaig pegar una fartà dinant i estava enfitat, cosa que després de dormir mal tota la setmana li afegia més dubtes encara si cap a aplegar sencer a la cursa, nit de poc dormir però a les 6 en peu cap a Benialí en companyia de Nando,arribem a les 7.30 a l'aparcament i a l'estar un poc llunyà decidim agafar tot lo necessari i a buscar l'eixida.

Xarradeta d'ací i cap allà,un poc d'estirament a l'esquena i eixida conservadora ja que açò és llarg,rodaeta per la falda de la serra de l'Almirall albirant alguns corrals encara en ús,creuem la carretera pel túnnel on hi havia un poc de tapó per a poder agafar aire i baixar pulsacions.

Pujada cap a Benirrama, quin poble més bonic! i en un no res ens endinsem per l'ombria en direcció al Passet per un sender encisador amb zones escalonades fantàsticament restaurades.

En arribar al Pla del Miserat comença a pegar un aire fresquet i bó en totes les parts altes i com ja ens avisava l'explicació del Circuit Trail la Marina sobre el recorregut ja notem l'emprenta del gran incendi del passat estiu per la zona, la tristesa de vore tant d'arbre cremat i caigut queden arraconades pel fervor del mantell verd que va creixent.

Passe un bon tros d'asfalt i en agafar el sender cap al primer avituallament(km 7'5) ja passen els primers corredors de la 14k, me n'adone que ni paren, jo a lo meu i a provar de menjar alguna coseta ja que després de l'enfità només havia menjat dos iogurts.

Després tocava crestejar per una zona un poc incòmoda i on després de dos entropeçades decidisc anar caminant i alhora anar gaudint del paisatge i fer alguna foto.

En passar els corrals de Benissivà els de la curta continuaven crestejant i els de la llarga a baixem per una bonica zona que ens portarà pel costat del monestir Franciscà, avituallament on em trobe a Nando i cap amunt pel camí Reial on ens creuem a molts corredors de la 14k.

Una vegada dalt passem pel costat de la Foradà i ens acompanya un tram Inma de la Vila,continuem el cresteig en direcció al tossal de la Creu albirant totes les muntanyes cap a la Vall d'Alcalà-Comtat i veient ahí sí, la realitat de l'incendi que va cremar tota la massa forestal, tot i això, la bellesa de la zona amb la pedra nua i el mantell amb les formes dels abancalaments formaven un terrasses immenses que pareixien de gespa.

També vam gaudir des de la distància del Benicadell i d'altres serres d'interior i ens va cridar poderosament l'atenció que les carrasques dels voltants d'Alcalà pareixen intactes i ens fa pensar que es deuria reforestar amb espècies més sensibles als incendis perque d'ara en avant va a ser una tònica habitual.

Arribem al punt més alt de la cursa, l'esmentada Creu que està a 900 metres d'altura, després començem a baixar per una senda esvaroseta però molt divertida cap al castell de Benissili(o d'Alcalà) i novament ens trobem un racó molt verd i una frondosa pinada que sembla que es va lliurar per poc de l'incendi. 

Apleguem a Benissili i la gent pels carrers molt animosa,avituallament amb xarrao i ens diuen que ja només queden 8 km, però que llargs es fan quan ja vols acabar...

Queden tres repexons no massa dures però amb cansanci tot pesa, anem pel barranc de la Gallinera de vegades per dins, altres voltres creuant-lo però sempre prop d'ell i passant els km xarrant.

Passem la font del Llimener, plataformes de pedra amb formacions curioses, també com exposicions a l'aire lliure i en una estona arribem a Benissivà que està molt prop de Benialí,ja arribem fent un temps de 5 hores i 20 minuts.

Entrepà molt bó de figatells amb cebeta,cervesa,xarradeta i cap a Benissa després d'haver passat un gran dia de muntanya.

La cursa en general de categoria,avituallaments molt complets i perfecta organització i només per posar algúns peròs,doncs posar algunes cintetes més al marcatge,una cerveseta més em va faltar i la neteja de sendes.

Enhorabona gent del club Botamarges de Forna, sou un xicotet gran club i que visquen les Valls de la Marina!