dimarts

BMT trail a Xaló, la cursa de la canya!

 


Després d'uns mesos de no participar en curses per diferents motius que no venen al cas,arribava la cita ineludible de Xaló,la qual era la tercera participació consecutiva.

En un principi volia fer la cursa express però com bé diu el dit de "la cabra al tira al monte" vaig pensar,a eixa cursa la penya anirà a tota castanya,em quedaré enrere i no podré gaudir de les vistes del Massil, Ferrer, penya de la Mica i un llarg etcètera així que al final a per la llarga.

Els entrenaments abans de la cursa acceptables,però una mitja marató com la de Xaló la deuria haver entrenat buscant canya com bé diu l'encapçalament de la crònica,eixe terreny tècnic,dur i alhora que et fa gaudir d'unes meravelloses vistes acompanyat d'un dia esplèndid amb una atmòsfera neta i clara remataven un gran dia de trail.

Els inscrits en la cursa llarga eren menys que de costum,m'imagine que pel terreny tècnic que a molts tira cap enrere i supose que la novetat del circuit de les curses express va fer canviar a molts de modalitat,jo en canvi vaig a sensacions,a gaudir,fer quatre fotos i pegar un xarrao.

Com ja tenia el dorsal del dia d'abans aplegue a les 8, xarre amb Javi Lara,salude a molts coneguts i com de costum calfar poc,em pose a la part trasera un poc abans de la cursa i escolte la cançó de "power of love" que animava als més vells.

Eixida,em note fluix,em falta l'aire i em quede a la cua del tot,la motxila se me descordava i a poc a poc vaig agafant un poc de ritme.

Arribem a la sempre bonica serra de la Devesa en direcció al primer avituallament de les Murtes,allí salude a David Gimeno i als sempre importantíssims voluntaris, ens juntem una bona grupeta de gent pujant pel bonic,inhòspit i dur barranc Negre en direcció als Massils.

Anem agafant altura i albirant les fabuloses vistes i ens acostem a la Canal, que bonic racó! 

Fotos,xarrao i ja en solitari avançe per la solana del Ferrer caminant,patint i gaudint.

La serra del Ferrer té fantàstics racons i llàstima que només la trepije a les mil.

Quan millors vistes es contemplen acaba lo tècnic i toca baixar per la pista que més bé s'ha convertit en un barranc ja que està molt trencada, xano-xano arribe al Masserof i salude a Jaume Terentí i altres caminants.

Ahí ja toca trotar amb més alegria,les sensacions no són bones però al km 14'5 hi havia tall continue menjant algunes llepolies,hidratant-me i intentant no arribar massa cansat a la penúltima pujada.

Aplegue a l'avituallament,menje un trosset de coca i cap amunt, gaudint de la soledat de la cursa i gaudint dels paisatges del barranc fins al poblat ibèric.

Trepadeta i cresteig pel penyó de la Mica, que tècnic,incòmode i dur! però amb molt bones vistes, vaig saludant als voluntaris i sumant metres.

Baixada cap al barranc i desitjant aplegar al bosquetó que és l'únic trosset que es pot còrrer un poc.

Omplic d'aigua i a per la pujada de Benibrai que quan ja vas cansat pareix que siga un món,trec força i poc a poc arribe a la Devesa i pensant amb les meues xiques que m'esperen a meta trec ànims i creue la meta amb companyia de la meua filla,crec que no es pot demanar més!

Un 10 a la gent de Xaló per organitzar amb molta estima,goig,bon gust i per deixar-mos gaudir dels vostres paisatges.

Fins l'any que vé!

PD: Tinc tantes fotografies que podria omplir un álbum!


















Ruta pel camí de la Serp,barranc de Garsivà i cala Llebeig del Poble Nou de Benitatxell






















Per la seua importància ací teniu l'enllaç trobat per internet de la història de la senda:

L'ús tradicional del camí era el de facilitar el desplaçament a peu entre diversos espais de la muntanya. Gran part de les feixes del Puig Llorença van ser construïts pels moriscos en ser desposseïts de les seues terres pels cristians. Després de la seua expulsió en 1609, els bancals van ser abandonats.

Durant el segle XIX les exportacions massives de panses cap al Regne Unit van revifar la plantació de vinyes. "Els bancals van conquerir les muntanyes, d'aquí la importància de la ruta de la Serp. L'exportació es va intensificar a finals del segle XIX però la plaga de la fil·loxera va provocar l'abandonament massiu de les terres. Ara, les vinyes es conreen a les terres baixes, però aquest camí tradicional pot oferir-nos moltes coses interessants com a ruta de senderisme".

Junt als bancals i corrals, la ruta de la Serp també era el principal accés al forn de calç. S'elaborava escalfant la pedra a més de mil graus durant una o dues setmanes. Aquest forn produïa entre trenta i cinquanta tones de calç. Es va utilitzar fins als anys cinquanta. S'encenia la primera quinzena d'agost ja que la calç s'utilitzava poc després per escaldar la pansa.

-------

La ruta de 8'65 km(només d'anada) fins a arribar a la cala Llebeig la pots començar al poble i recomane aparcar al pàrquing d'enfront de Mobles Marqués situat a l'encreuament de la carretera que va cap al Puig de la Llorença.

Només agafar el caminet ja trobarem les runes d'un riu rau i les bonançes del paisatge agrícola,passem a la vora d'alguns apartaments i ens endinsem vora al barranc a mà dreta a buscar una zona de cultius,passem pel costat d'un corralet i passem una estona d'asfalt i urbanitzacions.

En agafar una forta pujada cal estar atents per agafar un carrer a dretes en direcció a la senda,forn de calç i l'inici del camí de la Serp que com el seu nom indica ens serpentetjarà cap a la part alta de la muntanya alternant trams de pista,la pedrera i en una estona estarem al cim del Puig de la Lllorença i tot seguit a buscar el barranc de Garsivà per a deixar-nos caure per la també senda de ferradura que ens portarà a la bonica cala Llebeig.



Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz