A les 7 del matí jo i Bernardo ja estavem a l'Atzúvia i començem a caminar des de la plaça de l'ajuntament a buscar camins rurals primer i després pista en direcció cap al Castell de Benirrama.
Començem a pujar gaudint de la natura i mirant cap a Segària veiem que l'aigua que queia per Ondara i el Verger anava acostant-se cap a nosaltres,quan portavem algo més de mitja horeta caminant comença a fer gotetes fresquetes que ens refresquen i ens fan pensar que pareixia un dia de setembre o octubre ja que pràcticament no feia calor.
L'olor a terra banyada ens fa gaudir encara més de la bonica caminata.
En acostar-mos al castell de Benirrama com podeu vore a les fotos(són de baixa qualitat perquè són de mòbil) el paisatge es torna boirós i un poc fantasmagòric.
Anem direcció al Xillibre però en fer molt de vent i estar molt banyats i estar tot completament tapat decidim descartar pujar al no poder gaudir de les vistes.
Baixaem una estona i veiem una altre sender que passa pel costat d'unes colmenes que et porta també al Castell de Benirrama.
Nosaltres decidim anar cap al Miserà i el cel va obrint-se poc a poc i començem a gaudir de les boniques vistes i ens fixem en tota l'alineació de les serres que pareixen seguir des del Montgó cap a l'interior.
En passar el camp de tir del Miserà agafem un sender que ens porta al Calvari de Pego.
Des de Pego anem cap a l'Atzúvia,apleguem més promte de lo que pensavem i decidim anar a fer un tram de la Botamarges que va des de l'Atzúvia pel costat de la cantera cap amunt.
La pujada és dura i en aplegar al Coll baixem novament a l'Atzúvia completant un gran matí de prop de 4 hores i mitja caminant.
Boniques vistes cap a l'Atzúvia
A la fi content de la ruta i ara a pujar poc a poc el ritme preparant la Botamarges.
