A la fi 320 apuntats i prop de 50 no es van presentar el dia de la cursa.
Aplegue a la plaça prop de les 5'30 del matí i vaig tant sobat que em clave dins del "corralito",em deixen passar i vaig a desdejunar,allí coincidisc amb molts corredors i amb els altres graneres,en som 5 i decidim fer dos grups,uns amb els últims i els altres a la cua de la cursa arreplegant cintes.
Foto feta prop del cim d'Oltà amb el penyal d'Ifac molt present
Baixant pel Collado de Cardos cap als Lleus
L'estret de Cardos sempre espectacular els mires des d'on el mires
Jo decidisc fer dos trams de granera i em quede arreplegant cintes i en poc de temps anem perdent de vista a la gent del final de la cursa.
Anem veient a molts voluntaris per la zona del desvio,pel Collao,la Solana i de tant en tant anava fent alguna fotet.
Anem fent i xarrant i passem el Corral de Navarro,després la zona del Cau de Marnes i cap a Pinos i per la zona del Tossal de l'Aspre veiem a una xica mig corrent que diu que volia fer la Perimetral però ni coneixia el circuit,ni la zona,ni portava aigua i no sé si mòbil,començe a pensar en l'insconcient que és alguna gent,encara passen poques coses per lo que vec per ahí,la xica en vore que li llevavem les cintes va pegar una sprintada i ja no sabem res més d'ella.
Passem Pinos i pel camí del Bar del Peó a agafar la sendeta que et porta fins al Collado de Cardos on després agafem l'encissadora senda que et portava cap als Lleus passant pell 1er avituallament amb la sorpresa que ja no estava,han desmontat ràpid i se n'han anat cap a Marnes,nosaltres pensem que menys mal que portem aigua i algo de menjar...
Anem baixant cap al camí vell d'Altea i segon esglai ja que han llevat totes les cintes,ens entra un moment de dubtes i tot i jo que insistisc que anirà per on anava l'any passat els meus companys miren per altres llocs ja que no quedava ni una cinta i això ens va marejar un poc i a la fi més de 20 minuts perduts cap ací i cap allà.
A la fi seguim i creuem el 1er túnel i cap a Oltà,puja que puja fins la Canal i després baixada i on veiem alguns voluntaris del GM de Calp i ens diuen que arreplegaran cintes i tirem un poc per a vore si recuperem un poc de temps.
Passem algunes fonts i carreguem aigua i passem el dipòsit i toca pujar per la barranquera cap al cim i ens comenten que ens porten mitja hora la gent de la cursa,nosaltres a lo nostre i llevant cintes.
Després toca baixar cap a la pista i després a passar la Pedrera i a buscar la senda de la falda d'Oltà que et porta a Canelles.
Passem el segon túnel i en una estoneta arribem al segon avituallament,ara sí que ens ha esperat la gent i veiem a gent allí retirada,menjem un poc i agafem bona cosa de beguda perquè el solet ja apreta i toca la pujada de les Pedrisses,que és la pujada més dura dels dos trams que fem de granera.
Després del merescut paronet toca baixar cap al barranc Salat i després a pujar xano-xano cap a la Pedrera de Bèrnia,mira que he fet voltes eixa pujada però se m'atraganta prou,damunt feia molta humitat i poc aire.
Ens l'agafem en calma i anem parant i veiem baixar a un home que es retirava,ens comenten que és un belga que diu que ha fet maratons d'asfalt i debutava en llarga distancia i en muntanya,crec que la gent tindria que saber on es clava i la Perimetral té un terreny molt dur i complicat.
Arribem a la Pedrera i agafem un poc d'aire i ja toca baixar,el cansament comença a notar-se en el cos però al vindre la baixada de la microreserva ens va bé per a recuperar un poc.
Passem la casa del Cantal i cap amunt,ja ens queda poc i el solet apretat prou i ja hi han ganes d'acabar.
Arribem a la Font de Bèrnia i també coneguda per la de Cabanes a les 13'30 després de 7'30 h pel món.
Allí hi havia algún granera i algú del margalló,menjem un poc de lo que queda i bevem i cap a Benissa,això sí,Jaime Moreno decidix seguir la cursa i se'n va cap a la zona d'acampada de Xaló.
A la fi,bona experiencia com a granera i molt bon rotllo de tota la gent,enguany amb calor però al proper any que es tornarà a celebrar en el mes de març serà més portadora la cursa.
P.D: A l'any que vé toca intentar apuntar-se i fer-la sencera,vorem que passa...
Pujant per la barranquera d'Oltà cap al cim.
Per la pista d'Oltà