L'encisador barranc de l'Astúcia a Senija

Aquest bell racó està pegat a l'autopista,tot i el soroll del principi,en entrar a la part més ombrívola el silenci va atrapan-te
Per a accedir a ell tens que anar pel camí vell de València i en passar el pou de Canor al cap d'uns quants metres passes els primers túnels de l'autopista,en eixir d'ells tens que girar a l'esquerra pegats a l'autopista i després agafar un senderol que puja i zig-zageja cap amunt.
Després de pujar uns quants marges de pedra arribes a una zona que travesses un estretet de pedra cap amunt,doncs abans tens a mà dreta una senda que va entrant cap a una zona ombrívola i fresca.
Estàs dins del barranc,zona d'un gran valor ecològic,a la fi arribes a on s'acaba el pla i comença lo bó de la ruta,una forta pujada marcada amb fites que va serpetjant la forta pujada que alguna estona amb ombra i altres amb solet et va pujant cap al camí de les Bassetes,són 20 minutets de forta pujada.

Els Molinets de Pedreguer i el doble cim de la Sella

Ruteta feta en dos etapes Buigues i jo.
Anem des del carrer dels Maulets en direcció als Molinets i per no pujar directe voltem per darrere dels cementeri i en acostar-mos a l'ap7 pujem cap amunt,bones vistes tot i no estar a massa altura.
Els molinets recentment restaurats els han deixat molt bé,gaudim de les vistes i a poc a poc anem planejant per la pinadeta,veiem algún pi mort i enterra.
Baixem cap al polígon,això sí,abans veiem una zona amb una paperera tombada i tot plé de basura,la gent que poc de cuidao té.
Seguim per la carretera cap al Collado de la Sella i com no teniem molt de temps només accedim fins a ell i observem el panell i totes les serres i punts d'interés dels voltants.
Baixem novament cap a Pedreguer i agafem el cotxe.

Després un altre dia anem en cotxe fins la Sella a la part de dalt just on hi han uns contenedors que donen en poc metres al Collado,pujem a mà dreta cap al Picatxo,bona pujada i bones vistes tot i no tindre ni 200 metres,després baixem i anem cap al Miquelet que té 204 metres,això sí,abans passem per uns raconets molt guapets i inclús per un passet entre dos pedres.
Pujem dalt del segon cim i gaudim de les boniques vistes i ja baixem pel mateix lloc cap al Collado i agafem el cotxe.

En aquesta vida hi ha que pujar-ho tot,la Sella és la gran oblidada pel senderisme ja que té rutes molt curtetes però pense que qualsevol cim per xicotet que siga té que ser pujat,gaudit i valorat.

P.D; encara hi ha un tram de pistes que el tenim pendent,tornarem!