De ruta per la Serrella.

 

XVIII Mitja d'Oltà,bona experiència i dia èpic!!

 

Sexta participació en la mitja marató d'Oltà, l'última va ser al 2019!

La cursa aplega a la majoria d'edat,creix en cada edició i aquest any tenia el hàndicap de l'amenaça de pluja,cosa que li va fer canviar l'eixida i moltes coses.

Aquesta edició em va recordar molt a la del 2010, on hi havia fang per tot arreu,aquell dia va parar de ploure just abans de començar la cursa,però enguany teniem l'afegit del vent i pluja durant tot el matí.

Arribe a Calp cap a les 7:45 del matí plovent,sembla que molta gent no vindrà però en el meu cas particularment m'agrada eixir amb el terreny mullat i plovisnant,li dona un toc diferent a la muntanya i si vas tranquilet és divertit.

Eixida,traca i cap amunt,d'inici note millors sensacions que a Xaló,sembla que arribe més descansat i més entrenat però cal anar pas a pas.

Primers kilòmetres sense pluja però arribant a la zona d'acampada comença a fer gotetes,agafe fruita i toca baixar gaudint de l'olor a terra mullada.

En aplegar prop del restaurant Mejías toca muntar cap a la sempre dura pujada del Tio Minxo, xano-xano arribe al segon avituallament,més fruita i comença a ploure amb més insistència.

A continuació tocava pujar pel barranc cap al Pinet, el vent fa acte de presència,la temperatura és més fresca i em torne a posar els manguitos.

De tant en tant gaudisc dels paisatges ,pense que vaja dia ens ha eixit i que estem bojos,però hi havia que celebrar el dia internacional de les muntanyes on tocava,a la muntanya!

En baixar del Pinet cap a la pujada de la Mola vec a un corredor envoltat de gent de la Creu Roja i tapat per una manta tèrmica, l'imatge em fa recordar que cal anar amb molta cura.

Arribe a la Mola i el vent era fortet, passe ràpid espentat per la cua de gent i pel fred que feia allà dalt.

Toca seguir pel sempre complicat lapiaz cap al cim d'Oltà,faig cim i cap avall patinant en molts moments i gaudint.

Arribe al tercer avituallament ,torne a carregar de fruita i a seguir per la pista que estava impracticable,fang per tot arreu.

Torne per les sendes buscant la zona del runars cap al dit d'Oltà,gaudint de les vistes i la pluja va amainant.

Aplegue a la Canal d'Oltà i a gaudir baixant i ja venen els kilòmetres més rodaors però el cansanci comença a fer mella.

Passe el túnel del trenet, zona de Corralets i trotet ja cap a meta.

Arribe cansat,en un temps que era el de menys de 3h i 36 minuts,content d'haver participat en una de les millors curses del circuit,la gent de Calp cuida cada detall.

Després entrepà d'aspencat i musiqueta al trinquet.

Per últim i no per això menys important volia fer una reflexió per als organtizadors del Circuit,cal posar material obligatori com un tallavents, manta tèrmica i demés ja que vaig vore molts corredors només amb samarreta i pantalonets curtets,sense motxila i sense res.

El dia que feia ahir era per a portar més material, tota prevenció és poca i més després de vore el rescat del corredor i la poca roba que portava.

Una cursa de 10! Fins la pròxima GM de Calp!