Nova edició de la Perimetral,la meua tercera participació en la modalitat de la Marató i des d'octubre que no participava en cap cursa per diferents motius.
La cursa Ultra sempre m'ha cridat l'atenció però el temps per a entrenar és el que és i hi ha que adaptar-se al que un pot i la Marató és la distància més òptima en éstos moments i el nou recorregut era un poc més corredor que l'anterior.
Personalment arribava un poc millor físicament que el passat any,l'oratge més fresquet i plujós també va ajudar ja que l'any passat tothom va patir molt i enguany l'oratge va ser més òptim per a una cursa.
A les 7:20 arribe a la plaça on he quedat amb Nando,cafenet, xarrao i arriba Maia que era la seua primera participació en una Marató,li donem ànims,alguns consells i cap a la plaça.
Revisió de material, salutacions a la gent i en un no res ja es dona l'eixida,isc de forma conservadora ja que aplegava amb molta congestió i sabia que kilòmetres per davant tenia per a córrer si les sensacions anaven sent possitives.
Anem fent camí i els graneres no els portavem massa lluny,passem el camí vell de Xaló,creuem pel xicotet tunnel de la carretera i per Carabou enfilem cap a la Solana, uns núvols negres al fons ens avisen que més promte que tard ens banyarem,això sí, el fort vent fa que la circulació de núvols només deixe fer quatre gotetes.
Pujem pel tallafocs i pel sender del corral de Navarro fins a la fita amb terme Llíber on teniem el primer avituallament, destacar com sempre la gran varietat de menjar.
Després toca la primera baixada,em note amb força i decidisc trotar en solitari cap avall, passe una estona amb un pujonet adrenalínic i avançe a uns quants gaudint de la baixada com feia molt de temps que no em passava.
En arribar a un bosquet prop de Pinos gire a mà dreta pel barranc de l'Aspre en direcció Marnes, senda trotadora i còmoda amb unes vistes de fàbula mirares cap a on mirares.
En passar la casa en runes,ve un tram de pista,tot seguit passem pel cole vell de Marnes un tram d'asfalt,formigó i tot seguit la senda que va cap a la zona d'acampada, molt abans d'arribar a ella ens desviem cap al barranc del Fondo de Baró-una altra zona corredoreta- amb molt bones vistes, una volta baix ens desviem a dretes cap al barranc de la Patica, pujada curta però molt intensa.
Passe el camí Planisses en direcció a la font del Cau a buscar el segon avituallament i m'avança el primer classificat de l'ultra, Arnau de Xaló amb una rapidesa brutal i amb una destresa mai vista amb els bastons,pareixia d'un altre planeta!
Carregue amb un poc de tot al segon avituallament,xarradeta,bones sensacions i toca pujar al cim de la Solana-Muntanya Llarga amb un fort vent que per moments quasi et tombava.
Per sort només baixe un poc del cim ja no pegava apenes el vent i trote una bona estona,conforme vaig baixant tossalets al fons albire la destrossa que s'està perpetuant al Tossal del Perdigó.
En arribar a la zona d'obres la cursa s'endinsa per una zona completament aplanada i desfeta per les màquines-ja no queda cap rastre del vell camí que hi havia- la pista s'ha tornat en una autopista i on estava l'esquelet de ferro sembla una pista d'aterratge,un despropòsit en majúscules!
Amb mal sabor de boca per tot lo vist coincidisc una estona amb un corredor de València i li faig l'explicació de la falla,ell tot asombrat no comprén res i al.lucina.
Tornem a passar el tunnel de l'inici novament i ja busquem Senija pel camí vell de Llíber, en arribar a l'encreuament que està el sender del Tossal de la Costera vec que s'ha suprimit eixe tossalet.
El vent pareix que va amainant i fa una temperatura agradable però aixó provoca que els núvols s'estanquen i comença a ploure una bona estona, carregue en el tercer avituallament de Senija i toca pujar a l'Alt de la Creu on coincidisc amb l'ondarenc José Pons que em comenta que va tocat per falta d'entrene i que pujava fins la creu i es retirava,xarrem una estoneta i en passar la Creu ens despedim.
Tot seguit comença a ploure amb algo més de força,la cursa es torna divertida però cal anar amb compte amb no relliscar ja que la baixada des de la cova fins al camí vell de València és tècnica.
Fang i més fang, passe els tunnels i cap al Tossal del Moro, el cansanci comença a notar-se però amb paciència i força vaig sumant km.
Tot seguit cap a Serrellars i cap a Cases del Soberano i ja començen a passar els de la de 69k.
En arribar a la Mallà Verda ja notes que Benissa està al tocar però els últims km costen de passar,arribe al quart avituallament i la gent molt animosa, dient-me que ja quedaven només 5 km.
A tirar-li caminant i correns a estones passe el Tossal del Cossi i el tram últim d'asfalt que es fa etern...última pujada de muntanya,la Costa i vaja que si costa..en arribar al poble torne a ploure i recòrrec els carrers amb més silenci de l'habitual, el mal oratge ha reduït el nombre de gent animant la cursa però amb el plugim i eixa temperatura més d'uns ja podriem fer km i més km.
Arribant a meta vec a la meua Vero i Ariadna,la peque entra amb mi a meta,la cursa anava en homenatge a mon pare que va faltar el passat mes de desembre,per això deia que era un dia emotiu i amb dedicatòria.
Al final bones sensacions,un temps de 7 hores i 3 minuts,quasi una hora menys que el passat any,content i felicitar a la gent de la Perimetral per organitzar aquest sarao un any més.
Fins sempre pare!
