dilluns

III Trail de la Jovada. Resorgir de les cendres!

 Gran dia per la Vall d'Alcalà,celebrat amb plenitud combinant trail amb paella,festa,una gran cursa,beguda,menjar,etc i discomòbil.

Arribe al poble des de Benissa pel camí Tarrenyes-Ebo quan encara feia fosca i frescoreta,em pare abans d'arribar al poble a vore el trenc d'alba,m'impacten els primers montons de pins a la vora de la carretera,estan llevant totes les restes del pavorós incendi que va assolar les valls a l'estiu del 2022.

En entrar al poble vec ja ambient; vaig a pel dorsal passejant pels carrers del poble i en arribar a la plaça l'incansable speaker Mifsud ja estava animant a tothom,tot i anar sol mentres decidisc el calçat,calcetins,café,etc se me fa quasi l'hora,arribe a la plaça i encara em dona temps a fer unes poques fotos amb la meua cosina Gemma i Jaume,tot seguit eixida amb molta animació.

Rodem pels voltants del poble i tornem a passar per la plaça,bon ambient,de seguida eixien els de la sprint trail i després els caminants.

Jo vaig a la cua perquè la cursa és ràpida i la gent va molt però que molt entrenada, jo a la meua i aixina i tot a les curses sempre apretes més.

Passe el primer avituallament i ve un tram divertit de baixada,el recorregut és diferent al de 2019,última edició celebrada ja que entre la pandèmia i l'incendi han provocat una parada obligatòria i em comentava gent de la organització que després del maleït incendi han minvat molt les visites al poble i estan intentat revitalitzar el poble celebrant aquest fabulós trail.

Continue trotant i pensant amb els paisatges que coneixia,és inevitable pensar que la setmana anterior a l'incendi durant les festes de la Vall d'Alcalà vam fer una passejada de vesprada-nit i gaudiem de la frondossitat dels pinars, ara la vall ha quedat un poc nua però de segur que es refà i es plantaran altres arbres més resistents als incendis com carrasques i demés,si pegues una ullada des de les parts altes veus com els bancals,carrasques van sobreviure a l'incendi o van reviscolant.

Arribe cap a la Foradà i comença lo bó,cresteig,vistes i el solet ja va calfant però la lleugera brisa fresqueta fa que siga una temperatura ideal per a celebrar un trail.

Albire el poble de lluny, els pobles de la veïna Vall de Gallinera i en arribar a un colladet baixem cap avall,una voluntària em diu que més tard tornarem a baixar per eixe punt.

La cursa es separa, passe el segon avituallament i ve una zona corredora entre bancals,de seguida l'última durada pujada del Xarpolar amb molta pedra i unes vistes de fàbula.

Faig algunes fotos gaudint del paisatge i en arribar a la Creu ja planeje i trote ja amb les cames carregades fins a la meta.

L'ambient al càmping brutal,cerveseta,coques boníssimes i a esperar la paelleta conversant amb amics,coneguts i gent nova.

Els festers van fer servei de barra i molta gent gaudint d'un dia de festa al poble,esperem que siga un punt d'inflexió i la cosa vaja amunt.

Lo millor tot però per destacar algunes seria que la samarreta mola, l'espectacular bossa de corredor i la paella Galvis que estava boníssima.

Les úniques coses al meu parer a millorar serien que les cintes negres tingueren algo de color per a que foren més vistoses i que el llistat d'inscrits de la web d'inscripcions apareixera.

Amunt gent d'Alcalà i gràcies per la gran cursa i el dia que ens vau regalar!

La paradoxa d'aquesta cursa dona que pensar,és més barata que les del circuit,amb millor borsa del corredor,paella,beguda sense tickets;

Al circuit tot contaet,més car,algú em sembla que està lucrant-se i al final passarà factura.
































Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz