Reflexió

Lo de certes persones i els seus actes a les muntanyes com trencar el punt geodèsic,trencar bústies,tirar brutea és algo que no m'entra al cap.
Recorde al Puig Campana vore la bústia tirada enterra feta tabaco,pensava que la gent que fa cim a més de 1400 d'altitud estimava algo més les nostres muntanyes i amb eixes actituds pense que no els agrada.

Les fotos de l'article són al cim de la Solana a 724 msnm i algún salvatge ha partit el punt geodèsic,si li ho haveren manat crec que no ho havera fet.

També em vé a la ment que a la Font de la Mata farà uns anys un grup de gent va tirar una pedra de més de 300 kilos dins de la Font,no m'entra al cap.

Espere que la gent poc a poc siga més cívica però em sembla que hi ha molta feina per fer.

De ruta per la sempre sorprenent Vall de Laguar

Bona ruta la realitzada per la zona de la Vall de Laguar,tant a prop però feia temps que no la visitava.
Començe la ruta a la Font del Gel o d'en Gel que diuen els de Laguar.
Vaig pujant cap al Cavall Verd per la bonica senda que alterna boniques ombries i passos entre carrasques,en arribar a la zona del Cantal Badat agafe la senda que va per tota la cresta en direcció a Benimaurell però m'emocione per dalt i continue fins al Collado de Garga ja que hi ha un bonic raconet que feia molt de temps que no visitava,això sí,per la cresta hi han poques marques i al no haver massa vegetació es fàcil perdre's però en cosa de moments es troba la senda.
Vaig corrent un poc fins al Collado de Garga i l'idea era fer també les escales de Laguar però el dia va eixir caluroset i no vaig començar massa matí així que descarte l'idea i opte per buscar sendes per ombria i zones amb fonts i continue trotant per una senda que et baixa fins a Benimaurell que no coneixia.
Arribe fins al llavador de Benimaurell i quin gust de vore brollar aigua després de les esperades plogudes de setembre,continue cap a Fleix i vaig a buscar novament la Font del Gel i allí carregue d'aigua novament i em refresque i a trote baixant per les boniques sendes que donen a Fontilles,després faig un altre tram que no coneixia que està en creuar la carretera de Fontilles cap al barranc,pujada i després torne a creuar la carretera d'Orba a Campell i baixe cap a la presa d'Isbert.
La zona de prop del pantà al ser ombrívola està bonica de veres després de les plujes i l'aigua brolla en gran quantitat per ser setembre,gaudixc de la zona i faig algunes fotos i vaig cap al túnel del pantà i està pleníssim de fang i com el cansaci ja feia acte de presència torne cap a enrere cap a la Font del Gel per un altra senda que tampoc coneixia que dona a Campell gaudint del paisatge i fent algunes fotets,després de passar el poble i el càmping passe per l'ermite i ja cap al cotxe després de 4 hores i mitja disfrutant del dia.

Pou de la Solana

Està situat a poca distància del camí del camp de tir de la Solana. És una construcció feta barrinant la gran massa de pedra i amb una fondària superior als 20 metres, amb la idea que allí hi havia un riu soterrani i l'empresa va abandonar els treballs després del fracàs econòmic de la mampresa i l'absència de cabdal.
Com voreu a la fotografia,està cobert per uns ferros per a evitar accidents.



FONT: ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA

PERIMETRAL 2015

Nova edició de la Perimetral,la quarta ja,enguany amb el hàndicap de l'ajornament per Tràfic per l'operació eixida de setmana santa.

A la fi 320 apuntats i prop de 50 no es van presentar el dia de la cursa.
Aplegue a la plaça prop de les 5'30 del matí i vaig tant sobat que em clave dins del "corralito",em deixen passar i vaig a desdejunar,allí coincidisc amb molts corredors i amb els altres graneres,en som 5 i decidim fer dos grups,uns amb els últims i els altres a la cua de la cursa arreplegant cintes.

Foto per la zona de Canelles i del Barranc Salat

Foto feta per la zona de la Pedrissa,pujada dura i amb moltes pedres.

Foto feta des de prop del cim d'Oltà amb el mar mediterrani i la Serra Gelada al fons

Foto feta prop del cim d'Oltà amb el penyal d'Ifac molt present

Baixant pel Collado de Cardos cap als Lleus

L'estret de Cardos sempre espectacular els mires des d'on el mires

                                       

Jo decidisc fer dos trams de granera i em quede arreplegant cintes i en poc de temps anem perdent de vista a la gent del final de la cursa.

Anem veient a molts voluntaris per la zona del desvio,pel Collao,la Solana i de tant en tant anava fent alguna fotet.

Anem fent i xarrant i passem el Corral de Navarro,després la zona del Cau de Marnes i cap a Pinos i per la zona del Tossal de l'Aspre veiem a una xica mig corrent que diu que volia fer la Perimetral però ni coneixia el circuit,ni la zona,ni portava aigua i no sé si mòbil,començe a pensar en l'insconcient que és alguna gent,encara passen poques coses per lo que vec per ahí,la xica en vore que li llevavem les cintes va pegar una sprintada i ja no sabem res més d'ella.

Passem Pinos i pel camí del Bar del Peó a agafar la sendeta que et porta fins al Collado de Cardos on després agafem l'encissadora senda que et portava cap als Lleus passant pell 1er avituallament amb la sorpresa que ja no estava,han desmontat ràpid i se n'han anat cap a Marnes,nosaltres pensem que menys mal que portem aigua i algo de menjar...

Anem baixant cap al camí vell d'Altea i segon esglai ja que han llevat totes les cintes,ens entra un moment de dubtes i tot i jo que insistisc que anirà per on anava l'any passat els meus companys miren per altres llocs ja que no quedava ni una cinta i això ens va marejar un poc i a la fi més de 20 minuts perduts cap ací i cap allà.

A la fi seguim i creuem el 1er túnel i cap a Oltà,puja que puja fins la Canal i després baixada i on veiem alguns voluntaris del GM de Calp i ens diuen que arreplegaran cintes i tirem un poc per a vore si recuperem un poc de temps.
Passem algunes fonts i carreguem aigua i passem el dipòsit i toca pujar per la barranquera cap al cim i ens comenten que ens porten mitja hora la gent de la cursa,nosaltres a lo nostre i llevant cintes.
Després toca baixar cap a la pista i després a passar la Pedrera i a buscar la senda de la falda d'Oltà que et porta a Canelles.
Passem el segon túnel i en una estoneta arribem al segon avituallament,ara sí que ens ha esperat la gent i veiem a gent allí retirada,menjem un poc i agafem bona cosa de beguda perquè el solet ja apreta i toca la pujada de les Pedrisses,que és la pujada més dura dels dos trams que fem de granera.

Després del merescut paronet toca baixar cap al barranc Salat i després a pujar xano-xano cap a la Pedrera de Bèrnia,mira que he fet voltes eixa pujada però se m'atraganta prou,damunt feia molta humitat i poc aire.
Ens l'agafem en calma i anem parant i veiem baixar a un home que es retirava,ens comenten que és un belga que diu que ha fet maratons d'asfalt i debutava en llarga distancia i en muntanya,crec que la gent tindria que saber on es clava i la Perimetral té un terreny molt dur i complicat.


Arribem a la Pedrera i agafem un poc d'aire i ja toca baixar,el cansament comença a notar-se en el cos però al vindre la baixada de la microreserva ens va bé per a recuperar un poc.
Passem la casa del Cantal i cap amunt,ja ens queda poc i el solet apretat prou i ja hi han ganes d'acabar.
Arribem a la Font de Bèrnia i també coneguda per la de Cabanes a les 13'30 després de 7'30 h pel món.
Allí hi havia algún granera i algú del margalló,menjem un poc de lo que queda i bevem i cap a Benissa,això sí,Jaime Moreno decidix seguir la cursa i se'n va cap a la zona d'acampada de Xaló.


A la fi,bona experiencia com a granera i molt bon rotllo de tota la gent,enguany amb calor però al proper any que es tornarà a celebrar en el mes de març serà més portadora la cursa.


P.D: A l'any que vé toca intentar apuntar-se i fer-la sencera,vorem que passa...

                                         Pujant per la barranquera d'Oltà cap al cim.

                                                               Per la pista d'Oltà

Avenc del Mort o dels Serrellars

L'avenc dels Serrellars,tot i la seua entrada prou estreta, té prop de 70 metres de profunditat.

També se li anomena avenc del Mort,ja que quan va ser explorat es van trobar un esquelet.

Ruta pel Cepellar-Coll de Faixuc-Canelles i falda d'Oltà

Aquesta ruta la tenia pendent des de feia temps,havia fet alguna part només i discorre per termes de Calp i Benissa.

Començe just al Barranc Salat,al costat de la planta de transferencia per la zona de Canelles.

Per a situar a la gent que no ho conega doncs tens que entrar pel camí que dona a l'antiu verteder i tens que creuar l'AP-7.

Començe a pujar cap al Cepellar-Coll de Faixuc per una ruta marcada per l'ajuntament de Calp de vies tradicionals,la senda és molt bonica i comença per un discret bosquetó i va zig-zagejant cap al Mascarat.
La pujada no és massa llarga i en mitja horeta arribes fins a la microrreserva Coll de Faixuc,la cara bona és la bonica panorámica cap a la badia d'Altea i la cara negativa és que el Coll és fita de termes i la part d'Altea està completament urbanitzada fins la part alta del Mascarat.

Observe la zona i baixe trotant un poc cap al lloc d'eixida,després puje l'empinada pujadeta cap a Canelles i agafe la pista a mà esquerra entre bancals d'ametlers i algunes casetes de camp ben conservades i altres no tant.

La tranquilitat és absoluta sino fora perquè l'autopista està prop,és com si retrocedires al segle passat.
Continue per la pista i en arribar a una casa que hi ha una bassa agafe barranquet cap a dins a buscar els tubos de l'autopista per a creuar a la part d'Oltà,eixe tram el vaig conèixer fent de granera a la Perimetral de Benissa.
Creue a l'altra banda i ara toca pujar,pujada llarga i amb molt de pi,arribe a la falda d'Oltà i agafe pista a mà esquerra i començe a trotar un poc com si anara a la Terra d'en Gaspar però agafe un tros de pista que et torna a creuar l'autopista buscant novament la zona de Canelles.
Després busque unes sendetes que hi han per eixa zona entre bancals i demés i després cap al cotxe completant una bonica ruta de dos horetes per una zona que està molt a prop però que no és massa coneguda.

VI GEGANT DE PEDRA

Sisé Gegant de Pedra ja...com passen els anys redéu...xD.
Enguany ens havien preparat més kilòmetres i més desnivell,ja era una cursa de muntanya de les que a mi m'agraden.
Bó,al lio,abans de les 8 del matí ja estavem álvaro i jo al parc públic,vam aplegar tant matí que vam poder aparcar al camp de tir i vam tindre temps de tot.

A les 9 i pico es feia la sortida perquè faltaven els tardons de torn...no ho entendré mai que no vajes a una cursa amb temps de sobra..

Abans d'eixir moltes cares conegudes i xarrant quasi ni calfem..l'eixida molt millor ubicada al pàrquing del camp de tir ja que hi ha lloc de sobra,la gent ix molt ràpida però jo xano-xano vaig tranquilet que la cursa és llargueta i té molt de desnivell.
En passar els albergs es forma un taponet que va molt bé per agafar un poc d'aire.
En passar la tuberia i vindre la baixada la gent va tirant i tranquilament cap avall a buscar la pinadeta del Corral del Mistero,després venia un tram nou que passava la cursa BTT de Beniarbeig i després empalmaves amb la pujada que va al Passet de Segària,dura pujada i molt bonica.

Aplegue als Pouets i a la zona del Passet i molt d'aire i toca baixar cap a Benimeli per la senda trencada que cada vegada està més perillosa.

Arribe a Benimeli (km 7),avituallament i un poc d'aigua,un poc d'aquarius i mig plàtan i cap amunt a buscar la zona nova,abans el tram de pujada i el tram de pista que tant m'agrada.

En eixir al camí d'asfalt de les antenes coincidisc amb Álvaro que no s'encontrava massa bé i fem uns kilòmetres junts,de seguida en passar la bassa venia la nova pujada senzillament espectacular,al principi no tant perquè han fet un tallafocs i han arrasat molts pins però després és una meravella anar entre tantes pinades i tantíssimes falagueres i no toques res d'asfalt.
Després un altre avituallament al km 10 i de seguida venia un altre tram nou per la Cadireta del Rei Moro que et portava a la senda de baixada cap als Pouets novament i després per la bonica senda de prop del Bolumini,molt tècnica la baixada però amb raconets dignes d'anar a vore'ls un dia tranquilament.
Agafe un tros de sèquia i tocava la pujada forta del Portell de Beniarbeig on coincidisc amb molta gent coneguda,eixa pujada lo millor de la cursa i tot i despotricar d'ella és una pasada i va pujant fent zig-zags,passem l'espectacular avenc i en aplegar quasi dalt del Portell va començar a fer un aire fort i no sabiem ni a on agafar-mos.
Després ja toca baixar i menys mal que la gent del Gegant de Pedra se li va ocòrrer posar cordes perquè el dissabte va ploure prou i estava molt esvarós i perillós.
En començar la primera baixada vaig gaudir molt de l'ombria,cada vegada m'impressiona més.

Toca baixar amb molt de cuidao pegant botets i apoiant-se els marges i rames.
En acabar els marges vé un bon tramet corredor i arribe a la Font de Català a l'últim avituallament (km 14),toca beure i menjar un poc de tot i a rematar la cursa.

Ara tocava la zona on es coincidix amb els caminants i en fer nosaltres molta més distancia que ells hi havien molts més per a avançar,molts d'ells s'apartaven però era tan gran la romeria que per moments era complicat passar.

Vaig fent l'ombria i gaudint del paisatge amb la mar al fons i passar el Nas de Segària i buscant la zona del Collado del Verger i a poc a poc amb algo de cansanci cap al Morro de les Coves,a continuació a baixar i a rematar la pista de la Cantera i final de la cursa.
Arribe a l'última pujada cap a meta i vec el temps (3 h.36 m),no portava ni hora ni la vaig preguntar,això és lo bò de fer una cursa sense pressió,anar fent i au.

Després cervesetes de rigor i mig bocadillet i tertúlia amb la gent que estavem per allí.

El Gegant ja és una prova consolidada d'Ondara,hi ha que agraïr fortament al Club d'Atletisme d'Ondara i a tots els voluntaris que treballen cada any en aquesta cursa i que hajen netejat moltes sendes perdudes i molts paratges que no tenien massa bon accés.

3a Cursa del Camí dels Bandolers a Senija

Enguany al participar la cursa en la lliga de la federació valenciana de muntanya va fer que s'avançara al mes de gener.
633 corredors es van apuntar i prop de 100 voluntaris i l'ajuntament de Senija i quasi tot el poble ajudant en una cursa que va ser tot un èxit.

Jo personalment entre les festes del Nadal i una lesió de quadríceps em van impedir no inscriure'm fins a última hora i per tant l'entrenament va ser ben escàs,això sí,volia participar sabent de les meues llimitacions.

Un poc abans de les 8 arribem jo i Álvaro a Senija,ja es veia gent per allí però tot el mogolló va arribar a partir de les 8,deixem el cotxe al pàrquing que van habilitar prop de l'entrada del poble i anem a pel dorsal i xip i a xarrar un poc amb la gent coneguda.

Cap ací i cap allà a les 8'30 anem al "corralito" i em pose cap al final,a les 9 de manera puntual comença la cursa i la gent com sempre ix forteta,jo intente no deixar-me portar però anava per baix de 6.
Primer una volteta per Senija i tornem a passar per la meta i ja ens claven per la senda dels Murterets i hi ha tapó que va bé per a recuperar forçes,després passem per una senda nova per un tossal a mà esquerra i després vé una baixada prou tècnica.
Després baixes un tros per la senda del camí vell de Llíber i ens tiren a mà dreta pel tossal de la Costera per una nova senda molt treballada i que també tenia lo seu.
Després baixada prop de lo que era la llavanderia i cap a Senija novament i després per unes sendetes noves on em trobe amb Álvaro que va un poc tocat d'un turmell i on baixem ja cap avall a buscar el plà de Senija on estava el 1er avituallament líquid i després creuem l'AP-7 i pujada per la nova senda del tossal del Cossi,bonica,curta però intensa pujada per zones noves desconegudes per a mi del terme de Benissa.
Després un trosset de pista de puja/baixa per la zona de Canor i nova senda que et baixa fins el barranc de Canor,allí un trosset de pista i a pujar el primer tossal sèrio,el del Moro i lo que era un matí de moment soportable amb inclús caloreta es torna en un estona d'aire gelat.
Arribe dalt del tossal i allí vec a Santi Vallés fent fotos,agafem un poc d'aire i cap avall a buscar el Racó dels Cegos que tenim avituallament sòlid/líquid.
Agafem un poc de forçes i anem a buscar Serrillars sense encantar-mos massa ja que hi ha punt de control.
Pujant Serrillars note que les forçes ja van minvant i m'ho agafe en calma i vec davant a Buigues que crec que està paregut a mi.
Arribem al punt de control i Álvaro tira davant i ja seguiriem fins al final jo i Buigues xano-xano però de còrrer ben poc ja que quedava molt i ens costava còrrer.
Baixem Covatelles i passem la Font de la Mata i a buscar Llesinta,abans un altre avituallament sòlid/líquid i encara ens quedaven més de 7 km i justet de forçes.
Ens ronda pel cap abandonar però treiem forçes i decidim acabar-la com siga.
Pujem Llesinta i ens costa prou però allà que anem.
Després planejem per Bassetes i venia la senda nova de l'Astúsia que és molt tècnica però en coneixer-la baixem amb molt de compte.
Després de baixar-la planejem i toca l'última pujada duríssima cap a la Cova i la Creu on ja anem entre despotricant i rient a la volta,que dura se'ns va fer la cursa.

Abans quedava l'últim avituallament líquid i ja en passar la Creu ja era tot baixada per Murterets on ja treiem l'últim esforç de trotar un poc entrant a meta amb un temps de 4:51.

Després cervesetes de rigor,piloteta que estava boníssima i coca i cap a casa amb molt de cansanci.

Ruta pel parc natural de la Mata a Torrevella

Fotets:

http://www.flickr.com/photos/34662124@N06/

Clot de Galvany

Ací teniu unes fotets del bonic lloc del Clot de Galvany que està en terme d'Elx fitant amb Santa Pola.

https://www.flickr.com/photos/35619407@N04/

El Barranc de Malafí i les pintures rupestres de Petracos

Gran ruta i de gran bellesa que discorre per un barranc que segons he llegit per ahí s'anomenava Bellafi però en passar l'expulsió dels moriscos pareix que va canviar al nom actual de Malafí.
Abans per a calfar un poc em dirigueixc a les pintures rupestres que sempre per falta de temps no les havia pugut visitar,en lo de les pintures com sempre m'esperava més però així i tot es veuen prou i estàn prou ben conservades,això sí,les de l'art macroesquemàtic no sé com van poder pujar a eixos redolins i pintar.
La pintura de l'art llevantí es veu ben repoquet.

Després em dirigueixc  pels poc més de 1'5 km amb cotxe per per a no perdre temps fins a on comença la ruta que ja l'havia fet venint de Benimassot feia uns tres anys i em va meravellar però tenia ganes de tornar-hi i això he fet avui.
Just on hi ha una senyal d'escalada i on estàn les penyes de Mançanet i Recingle Gran m'endinse cap al barranc i hi ha que fixar-se molt on comença la senda ja que d'anada no l'he vist i he començat per dins del barranc i hi ha una sendeta que va prop d'uns bancals.
Començe a caminar i és una senda que vas pujant de manera molt suau,l'intensa rossada em banya les sabatilles de muntanyes i els pantalons però com encara no fa fred no molesta massa i vaig gaudint del preciós paisatge sempre a esquenes de la bonica serra d'Alfaro i pense com canvia eixa serra de vore-la de l'altra banda ja que per allà és una serra que no crida massa l'atenció però per Malafí és una passada.
Camine i vaig fent algunes fotografies a les zones del Racó del Soldat i del Racó de l'Espinal ja que són una meravella.
Passe el corral del Soler i vec una senyalització de Tollos a 5 km i camine una bona estona més i ja me'n torne cap a Petracos que queda un llarg camí.

La ruta es pot fer linial o també tens l'opció de fer la circular per Benimassot-Fageca-Famorca-Castells-Petracos que són uns 35 km,tal volta alguna dia la puga fer.

A la fi algo més de 3 horetes gaudint de la ruta i fent un desnivell d'algo més de 450 metres de pujada.

Ruta pel Castell d'Aixa des de Llíber

Aquesta ruta la tenia pendent des de feia molt de temps i en fer la marxa del Castell d'Aixa i recòrrer part de la zona em va fer tornar un altre dia.
Començe prop de la depuradora per la zona de Coves Roges a Llíber,al principi hi ha una bonica zona d'ombria que va molt prop del riu Gorgos/Xaló.
Acaba la zona d'ombria i passe un xicotet barranc que s'anomena de la Cova de la Moneda i comença la pujada en una bonica senda de ferradura,una senda molt treballada que et porta poc a poc a la zona de la capçalera del barranc que segons el llibre fent camí hi ha un avenc però el vaig buscar i no el vaig trobar,cosa que em farà tornar algún altre dia.
Passe les ruïnes i aplegue al Coll i començe a gaudir de bones vistes i em diriguixc cap a la capçalera del Barranc d'Aixa i abans d'enfilar-me cap al Castell baixa per una bonic bosquetó a vore la senda on et porta i en arribar a la senyalització que dona a la Font de la Tia Xima me'n torne cap amunt a buscar el Castell.
La pujada al Castell d'eixes que tens que anar poc a poc perquè hi ha molta pedra en punta,en una estoneta estic dalt i vaja vistes,sempre havia pujat per Pedreguer al Castell i sempre sorprenen les boniques vistes cap a la Vall de Xaló i cap a les serres de Bèrnia,del Ferrer,etc.
Després torne pel mateix camí cap a Llíber completant un bon matí una ruta d'unes 3 horetes i un desnivell d'uns 600 metres de pujada.

El dia de la batuda per Pinos i l'ombria de Bèrnia

Aquesta ruta en part ja ix al blog però el que ens va passar a mi i a Marcello i les ganes d'escriure un post sobre els caçadors m'han fet manifestar la meua indignació.
Començem junt a l'ermita dels Lleus i agafem la pista que et porta fins molt a prop del Mascarat,començem matinet per la calor i portem ençesos els respectius frontals i només el pas d'alguns vehicles per l'autopista fa trencar l'armonia.
Arribem molt a prop de la casa de la Por i del Barranc de l'Estret i encara és de nit i decidim pujar pel Collado de Cardos,bonica senda i per més que passe per ella no em deixa d'agradar,senda molt treballada i fa molts zig-zags.
Arribem dalt del Collado i comença a eixir el sol i començem a gaudir de les vistes cap a l'ombria de Bèrnia,passem per una part de Pinos i a buscar la senda de l'ombria que va per dalt de l'Estret de Cardos,també senda molt bonica i que apart de les grans vistes és molt ombrívola.
Arribem dalt de Cardos i allí agafem la senda que et porta fins la vella Pedrera.
Quan arribem a l'esmentada Pedrera per a acumular desnivell ens dirigim cap al Racó d'Omar i allí divisem la Marina Baixa i la cara sud de la serra de Bèrnia.
Baixem per la mateixa senda en busca de la pista de la microrreserva de Bèrnia i veiem caçadors,ens crida l'atenció vore'n a uns quants i amb petos i preguntem que passa i ens diuen que hi ha batuda de jabalís(no haviem vist cap senyalització),preguntem com està el tema i tot i no trobar-mos amb el típic prepotent-xulo caçador ens diu,com porteu samarretes se vos veu de lluny,la pega és que ens expliquen que va a començar en un no res i la baixada que teniem prevista era just per on soltaven els gossos i es suposa que anaven a pujar els jabalís.
Així que decidim anar cap a Verdiola per a evitar en part la batuda però per allí ens veiem alguns caçadors que ens conten que per allí acaba de passar un jabalí així que l'incertidumbre-mosqueig-recremor va en aument i anem trotant cap avall,no recordava exactament un camí i pregunte a un caçador i em diu que no coneix la zona....estem salvats amb aquestos caçadors....
A la fi era el camí que recordava però tenia dubtes pel nerviosisme del moment i vec un cartell de batuda,resulta que els ineptes dels caçadors els posen quan començen la batuda....i el que està dins de la serra que???? em pregunte jo que poc costaria posar-li la nit anterior,fer una falca de ràdio,cartells pel poble,etc.
Anem arribant prop de l'Estret i escoltem com una mascletà allà lluny,es veu que pujen els jabalís,vaja escopetaes...de segur que no fallen....i això no afecta als altres animalets de la serra?

En fi,no m'esplaie més del tema perquè estic dels caçadors que no puc més,pujem cap a Pinos i agafem la senda que està prop del Bar del Peó de Pinos que jo malauradament també anomene senda del jabalí perquè també ens va agafar una altra batuda dels caçadors i tampoc estava senyalitzada.
Baixem trotant i arribem en 4'30 hores a l'ermita dels Lleus havent fet prop de 19 km i prop de 900 metres de desnivell.

Ruta pel Barranc del Masserof a Xaló

Passejada pel també anomenat barranc de la Cova Negra,aquesta ruta té molt poc desnivell i és ideal per a l'estiu perquè té molta ombria.
La ruta comença al km 2 de la carretera xaló-bèrnia just on comença la senda de les Planisses,el primer tram pel camí rural és el mateix a diferència de que quan portes prop d'un km baixes cap al barranc i en passar la pressa començes a pujar per una bonica senda amb moltíssima ombria i boniques pinades que et porta al Masserof.
La baixada és per la mateixa senda.

Ruta pel Portitxol i la cresta de Bèrnia

Gran ruta per la serra de Bèrnia,tal volta la més interessant de totes de les de la comarca.
Aquesta ruta no és llarga però ho té tot  perquè tens cresta,desnivell,cim,bones vistes,passes el forat,veus el fort,pujes i baixes per un runar i tens tres passets un poc tècnics però que a l'haver cordes i cadenes es facilita la cosa.
Començem jo i Gonçal a cases de Bèrnia a les 7'30 i a primera hora no feia gens d'aire i molt de sol i començem a suar de valent.
Passem el forat després de 45 minuts i tenim ombria i els núvols disminuixen la sensació de calor,gaudim de les vistes cap al Puig Campana,Ponoig,etc.
Fem prop de 2 km i ja anem mirant cap al runar que ens portarà al Portitxol,comença lo bó i dur i xano-xano arribem als peus de l'impresionant ximeneia del Portitxol que pujes un gran desnivell en pocs metres seguint uns punts rojos,conforme vas pujant et vas girant i el tall que fa el Portitxol impressiona i és que és tot un espetacle eixa part de la serra de Bèrnia.
Després planejem un poc gaudint de les vistes i ja passem a la vessant nord i fem el primer passet de l'arbre i disfrutem de la cresta i al cap d'una estona vé l'últim passet,observem les restes de lo que era el Castell de Bèrdia i arribem al cim que està a 1.129 metres d'altitud,gaudim de les vistes cap a les dos marines.
Estem una estoneta,fem algunes fotets i ara toca baixar cap al Fort fent dos passets més i baixant amb molt de cuidao pels runars,passem pel Fort i veiem moltíssima gent per allí.
Després ja toca anar fins a cases de Bèrnia tranquilament per la senda i després pista completant la ruta en prop de 4 horetes.

Després fem cim al bar paquita amb dos cervesetes i dos tapetes.

2on Cursa del Camí dels Bandolers a Senija

Era la primera participació per part meua ja que l'any passat estava fora.
Tenia ganes de fer aquesta cursa i d'entrenar com sempre a ratets quan es pot però a l'entrenar sol no apretes tant com en una carrera.
Aplegue promtet a Senija i vec gent d'Alacant,Elx,de València i molta gent del terreny,l'acollida va ser bona i uns dies abans van tancar inscripcions en aplegar a 300 entre corredors i caminants,es llimita perquè el poble és xicotet i no massificar la plaça.
Em comenten que algún "graciós" per no dir paraulotes havia canviat 100 metres de la cursa,ja són ganes de tocar els nasos llevar cintes i damunt posar-les a un altre lloc.

Abans de sortir mire el cel i com vec que estava prou núvol,no me la jugue i com porte motxila agafe el tallavents,l'eixida puntual i jo com sempre em pose dels últims perquè el meu objectiu és acabar-la abans de 4 horetes,la gent ix com sempre,o siga,escopetada i em comenta un company que anem a 4'5 el km...això és una burrada i afluixe perquè els primers km són rodaors amb molt d'asfalt i queden moltes pujades.
Pujant cap a les Bassetes m'ajunte amb Marcello i ja fariem tota la carrera junts,aplegant al camí de la Cova ja veiem molt de voluntariat i això és d'agraïr ja que les seues paraules d'ànim ajuden molt i sense ells aquestes curses no es podrien realitzar.
Després cap a la cova toca trotar un poc i en passar-la vé el trosset tècnic i més muntanyer de la cursa i es forma un xicotet taponet.
Després vé la baixada técnica cap al camí vell de València i em trobe prou bé,apleguem baix i ara toca pujar cap al Tossal del Moro i ja veiem gent que es retira.
La pujada al Tossal com sempre dureta i xano-xano amunt,aplegue dalt i espere a Marcello i vec des d'allí la zona de Covatelles amb molta gent que ja va per allà,és increïble la gent lo entrenada que va a les curses i és que cada vegada més gent corre fins a les pujades i tot,abans la gent només corria en plà i en baixades.

Toca baixar cap a la zona del Racó dels Cegos que és la zona més ombrívola i més bonica de la cursa,parem al primer avituallament i comença a ploure tímidament,anem caminant i xarrant de les nostres coses i apleguem a la pujada dels Serrellars i pujem fins a l'avenc del Mort i ahí ja cap a esquerres per Covatelles a buscar el camí de la Font de la Mata,la pluja va aumentant i em pose el tallavents i trotem amb molt de cuidao perquè la zona és técnica i està mullada.
Arribant a la Font ens ajuntem amb Marco di Trana que sol ser uns dels punters però a l'estar lesionat volia fer-la tranquil i ja l'acabariem junts.
Arribem a la Casa dels Xaparrundos i allí fotet de rigor i toca trotar una bona estona fins arribar novament al camí vell de València,en arribar al segon avituallament la pluja pareix que para.
Després tocava l'última pujada dura que és la temuda sempre Llesinta,amb calma cap amunt.
En arribar dalt planejem per Bassetes i l'últim avituallament i a pujar el Tossal de la Creu,després trotem de baixada i per últim a rodar el Tossal de la Costera i el Calvari i apleguem a Senija poble en 3 hores i 42 minuts i content però prou cansat.

En general tot molt possitiu,la gent del Margalló i la gent de Senija s'ho van currar molt.

Pels voltants del Coll de Rates i la Penya Talaia