dimarts

Alt de Senabre i barranc de l'encantada

No havia estat mai al barranc i vaig quedar meravellat,és un lloc idílic.
Vaig començar per la part del pantà on està la microrreserva de l'alt de Senabre que és una zona de poc més de 5 hectàrees i hi han censades més de 250 plantes.
El dia era nuvolós i amb plugims dèbils que li donaven encara un toc més gris,més humit i misteriós a eixa nova zona per a mi.
Després d'estar una bona estona prop de la zona del pantà agafe el cotxe i vaig a la part de la Vall de Gallinera i eixa encara era més espectacular,amb unes vistes cap al barranc molt aèrees i encisadores.
Vaig estar una bona estona i al continuar plovent al final vaig decidir acabar la ruta abans i tornar un altre dia a explorar bé la zona.


































diumenge

Botamarges 2016,de retirada...












Tenia dubtes si fer crònica perquè no l'havia acabada però dic,així i tot és una experiència que es té que contar.
Després de trencar-me un dit del peu un dia abans de la Perimetral tenia l'espineta de fer alguna gran cursa i en començar a caminar cap al mes de maig tenia la Botamarges en ment ,això sí,el principi era caminar amb molèsties,a juny alguna trotaeta i a partir de juliol amb apenes molèsties ja vaig començar a fer eixidetes amb la tranquilitat que hi havien moltes plaçes disponibles a la Botamarges i a vore vindre.

D'entrenaments he anat fent un poc de tot,vaig anar a la cova de l'arc de Bèrnia,per la senda de Pinos a Altea la Vella,des de la Cala Llebeig al Moraig,Planisses,Marnes,pel Carrascar de Parcent,a la Xortà i als arcs d'Atanços,pel barranc del Cau,la Solana,per les vies del tren,pels Serrellars,per la falda d'Oltà,els Lleus,muntanyes de Llíber i Senija,etc.

Un parell de setmanes abans de l'ultra tinc vacances i aprofite per a entrenar un poc més,això em dona moral però a la volta em fundix un poc,no sé,arribe a l'última setmana encara amb dubtes de si inscriure'm o no,finalment m'apunte però no estava convençut 100% i es que amb tanta feina d'estiu,compromissos socials i familiars és molt complicat poder preparar com toca aquesta animalada de cursa i descansar el que toca.

Arriba el dia i quedem a la plaça de Benissa uns quants de Benissa,a les 4 al lloc i només havia dormit 4 horetes però això sí,ben dormides.

Anem cap allà tranquilament i en arribar a Forna ja es palpa que hi haurà molta menys gent que la meua anterior participació del 2012 on erem prop de 600 si mal no recorde.

Des del 2014 que li van afegir 7 km més i prou més desnivell i això ha fet que molta gent dels normalets com jo ja no participen,pense que deurien fer alguna marató o algo complementari.

No calfem massa i estem xarrant a la plaça i el temps va passant,arriben les 6 i el speaker comença a deleitar-mos amb les seues paraules,també bonic detall de la gent de la Botamarges en deixar que les dones es posaren davant.

Comença puntual i isc tranquilet a vore vindre i vec que tota la gent ix escopetejada,em quede dels últims i ja a la pujada la gent se'n va i no vec ni les llums,és increïble vore a cada cursa com la gent es prepara cada vegada millor.

Porte els bastons i vaig incòmode,comença a fer algo de calor i molta humitat i això em va pensar que serà un altre handicap més.

Coincidisc amb dos xics de Gandia algun kilòmetre però en vindre la primera baixada tiren i jo em pare perquè se me soltava el frontal i començe a pensar que no és el meu dia i em molesta tot.

Després passe a dos corredors i se me fa llarg inclús arribar a Villalonga,el dia està un poc núvol i tarda en fer-se de dia i arribe al primer avituallament.
Menje algo i tire cap a la via verda i note eixe tironet a la cama esquerra que no fa mal però em dona mal rotllo,i així que vaig alternant caminar de pressa i còrrer.
Començe a desmotivar-me per moments ja que des del kilòmetre 6 que anava sol i no veia a ningú ni de lluny,la del 2012 veies molt de grupets i molta gent,ara estava en terra de ningú.

Passe els tubos i ja estic dins de la via verda i intente motivar-me i vaig amb els bastons guardant de còrrer perquè vé la pujada llarga cap al Cim de la Safor de més de 900 metres.

Puje i puje xano-xano i al cap d'una bona estona arribe a l'avituallament de Casa Tarzán,allí menje i bec bona cosa i cap amunt que encara queda.

I vas pujant i pujant i passes la fantàstica finestra i les vistes des de prop del cim,és una bonica serra i llàstima que la tinga tant lluny de casa.

Arribe a la nevera i cap al cim,allí vec a Santi Vallés fent fotos amb la xicona i converse un ratet amb ell i m'anima però jo per dins estava buit,volia aparentar que anava a per totes però no era així.

Començe a baixar i intentava trotar però és una zona molt incòmoda i a la fi camine de pressa,després creues la carretera prop del Collado de la Comba i cap a la pista de la serra de l'Almirall,pista i més pista i la calor que va apretant,bec un poc de aigua i omplic la camel i em diuen que queden 4 km fins a les antenes,trote un poc en solitud i intentant gaudir.

Arribe a les antenes i ja porte 30 km,carregue de nou camel i bec i menje i vé un xic que li diuen Álvaro i va un poc fundit que em comenta que és la primera cursa de muntanya que fa i va en sabatilles d'asfalt,l'admire a la volta que pense que no sap a on s'ha clavat..jeje.
Anem junts i s'agraeix ja que portava 24 km sense vore a cap corredor.

Baixem cap al barranc i després pujada cap a Alpatró,la calor va apretant prou i coincidim amb dos voluntaris graneres i entrar al poble mira si estavem apurats que vam vore a una dona regant unes plantes i li vam dir que ens ruixara,després vam vore una font i vam beure i ens vam refrescar bona cosa i ens vam animar però el refresc va durar poc ja que en tornar a entrar al barranc cap a Benissili va tornar a apretar la calor i res de vent.

En una pujada veiem a una xica que es retira i que havia vomitat,la cosa anava posant-se fotuda i veiem a més corredors ralentitzats per la forta calor,veiem una ombra d'un pi i ens sentem enterra 4 persones,allò era molt fotut d'aguantar.

Començem a plantejar-mos la retirada i jo en el fons pense a vore com arribe a l'avituallament de Benissili,arribem allí un grupet de gent i tots ens van retirar,jo en principi no torne el xip i m'assente a una cadira esperant animar-me però després venia la part més de Solana i una forta pujada i finalment decidisc retirar-me ja que les cames les tenia ja mig petaes,eren les 14.30 passades i no em notava en ànims de fer com a mínim 6 o 7 hores més.

Després començe a pensar que aquestes curses sino es preparen bé,fa calor,molt poca companyia i no estàs molt animat és molt difícil fer-les.

L'organització de 10 i els voluntaris també molt bé,vore tot un poble i a tanta gent implicada dona goig vore-ho.
Només afegir una coseta,si quasi tots els anys la gent passa molta calor...perquè no es celebra la cursa un poc més endavant? la primera data sino recorde mal va ser un 18 de setembre i ja es va canviar.

De tota manera és parlar per parlar ja que a partir d'ara salvo que dispose de temps per a poder prepar bé només faré mitges maratons i alguna marató esporàdica,no em vec motivat i capacitat per a fer Ultres almenys en un llarg temps.





Volta pels Lleus,falda d'Oltà,Canelles i la Solana



Eixideta pel terme de Benissa,mai et deixa indiferent la varietat de paisatges que hi ha dins del terme de Benissa,hi ha de tot i per a tots els gustos.

Marcava aigua però vist lo vist eixa setmana,agafe la motxila i allà que vaig,començe a l'ermita dels Lleus en direcció al corral i camí de Cassamia,vaig observant els núvols i pareix que no farà massa pluja,passe els corral de bous i es tanca un poc el cel i començe a fer alguna goteta i disfrutant de les boniques vistes només trencades pel soroll de l'autopista.

Era l'última eixida abans de la Botamarges i volia sumar més kilòmetres que desnivell i per tant continue per la falda d'Oltà en direcció a Canelles,començe a baixar i creue els tubos de l'autopista i hi havia un poc d'aigua per la senda però no estava perillosa.
En passar a Canelles puje pel camí asfaltat i pense si fer la pujada de les Pedrisses però pense que és massa i continue per la pista que dona als Lleus i vec que l'han arreglat un poc la zona.
En passar la Casa de la Por agafe el sender cap a Pinos i gaudint del sempre espectacular estret de Cardos,puje la senda i en un ratet ja estic dalt del Collado de Cardos i creue la partida de Pinos buscant la Solana pel costat del Restaurant Pinos en direcció al Tossal de l'Aspre.

Puje i puje i arribe al Cau i agafe la pista del corral de Navarro i cap al camp de tir,ahí aprofite i trote una bona estona i en arribar al Rafalet agafe un trosset de carretera i pel Binyent torne a agafar pista i ara tot de baixada fins als Lleus,primer paral.lel a l'autopista i després la creues i trobe una vella senda apegada a l'esmentada autopista fins a molt prop dels Lleus acabant un bon matinet de 4 horetes gaudint de les muntanyes i partides de Benissa.


dimarts

Ruta pel Massil,barranc Negre,Coll de Rates i Carrascar
















Feia molt de temps que no pujava al Carrascar però vaig pensar,si li afegisc la zona del Massil i del barranc Negre em pot eixir una bona eixida...i això,pensat i fet.
Vaig en cotxe fins a la Casa del Mestre i allí començe gaudint de la zona ja que només he estat un parell de voltes,passe el primer barranquet i després una estoneta d'asfalt i en passar la caseta blanqueta ja enfile per dins de l'espectacular barranc Negre,encissadora senda que et porta fins al Coll de Rates just al costat de la serra del Ferrer.

Arribe al Coll de Rates i passe pel costat del restaurant i cap amunt,vec la senda nova que t'evita el monòton asfalt i formigó,la senda no està clara del tot però s'agraeix la tasca que han fet.

Arribe al cim i a la caseta del guarda i l'oratge es manté mig núvol deixant un dia ideal per a allargar la ruta fins a les hores centrals,passe el cresterio i disfrutant de les boniques panoràmiques de la zona cap a la Penya l'Altar,el Cocoll,Cavall Verd,etc.

Començe a còrrer un poc i vé la baixada i vec un ramat de cabres salvatges que just anaven fugint de mi per la mateixa senda,pare un poc fins que s'aparten i recupere ja que la zona és de baixada però amb moltes pedres soltes.

En baixar un poc més passes zones d'ombria molt boniques i vec una paleta que marca la cava/nevera del Carrascar,faig un tros i no la trobe i torne cap enrere,seguisc baixant i en un tres i no res arribe a la Font de la Foia i ja cap avall,les marques et porten a Parcent però jo tinc el cotxe allà Alcanalí i en creuar el barranc vaig pensant a vore i vec un camí que després es pista i al cap d'una bona estona arribe al cotxe després d'un bon ratet de pista i caminar de pressa.
A la fi un bon matinet per aquestos bonics racons i ruta d'algo més de 4 horetes.

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz