Ahir en la que pegava(més de 30 graus) Talo hem va portar al cim de Segària però com en ell és costum(amb sorpresses) no pujant pel portet d'Ondara que està just dalt del parc públic sino per Beniarbeig i prop del portet de Beniarbeig i on no trobava la pujada perquè eixa zona és escarpada,vam estar més de mitja hora buscant i buscant i ens vam trobar aquest preciós avenc
Després vam trobar la zona de pujada i vam aplegar a la cresta no sense patir i on impresiona vore la gran verdor de la cara nord i tambés les formes tant boniques de la cresta oest.
No hem pensava mai que fora tant dura una cresta i anar de pedra en pedra caminant i semi-escalant esgota molt,després de prop de 3 hores vam aplegar al cim i vam esmorzar.
Després buscant el portet d'Ondara ens vam trobar un altre avenc i ja vam baixar cap avall buscant l'asèquia i cap al cotxe.
En resum una ruta curta però molt dura i exigent i molt bonica amb preciosses vistes cap a moltes serres de la zona.
ENLLAÇ FOTOS:
http://www.flickr.com/photos/26916059@N07/
2 comentaris:
No et juntes amb Talo...que acabaras malament hehehe
a vegades hi ha que intentar noves vies per zones on no coneix la gent per fer l'activitat mes interessant i amb mes esperit d'aventura.
En este cas varem pujar per una canal fins a la cresta amb un desnivell brual i desprs varem fer una cresta sense senda amb una ximeneia final on la trepada era de 20 metres , facil , pero hi havia que utilitzar algo de tecnica.Al final quan aplegues al cim sents algo especial , a ems dwe fer cim , ho hem fet per un lloc mes dificil i segurament que coneixen pocs.Eixe es el premi , que amb prou de sufriment varem aconseguir. A partir de ara voras a segaria i sentiras un "feeling" ( paraula de moda xD ) especial.
Nosaltres varem respetar la montanya i ella ens va deixar pujar ( misticisme rules! xDDDD )
Fins l'altra! ( bernia ? )
Publica un comentari