Lo curiós és que no he vist a ningú en tot eixe temps,estava tranquil gaudint de la natura i desconectant de tot,quan estàs a gust per la muntanya quan acabes la ruta tens la sensació de que ha passat prou més temps del que has estat per ahí,és una bona sensació que et renova.
Doncs a lo que anava,començe la ruta a les 6 de la vesprada i encara fa un poc de caloreta però no tanta com dies enrere,això sí,una gran brisa que sol sempre fer per la cresta de la Solana ajudava a portar-ho tot millor,enfile cap amunt caminant un poc de pressa i en 50 minuts estic al cim,allí gaudisc de les boniques vistes cap a la serra de Bèrnia,serra del Ferrer,serra de la Cuta,serra del Carrascar,etc i admire les grans vistes cap a Marnes,hem recorda un poc però en xicotet a la Toscana d'Itàlia,que bonic i només una lleugera boira que es reflexa més en les fotos de lo que realment era tapa un poc la gran lluminositat que hi ha per les vesprades cap a eixe bonic paratge.
Des d'allí baixe cap al Corral de Navarro i ja des d'allí agafe la curta però encantadora senda que baixa fins a molt a prop del pou del Cau,allí un parell de fotets de rigor.
Després en direcció Marnes i vaig una estoneta per asfalt,però són tan boniques les vistes que no et dones ni compte,puje a poc a poc fins molt a prop de Marnes per on està la finca eixa de la Torre i quan em vé la pista a mà esquerra puje cap amunt a buscar altra volta el Corral de Navarro però per pista.
Abans d'aplegar a la pista que baixa a l'esmentat corral vaig gaudir de Bèrnia,que ahir tenia una nuvolada enganxada,espectacular.
Aplegue al cim novament,pare un poc i ja cap avall trotant a buscar el Tossal del Perdigó i cap al cotxe que estava al Collado i cap a casa després d'una gran vesprada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada