Gran ruta la que ens vam marcar jo i Álvaro després dels excesos nadalencs.
Començem matinet ja que així a vore si teniem temps de vore-ho tot.
A les 7'15 ja estavem als Lleus i ens posem el frontal i trotant suau anem fins a prop de la casa de la Por per la pista del camí de Senija a Altea.
Enfilem cap avall del barranc Salat/Estret i el dia encara no clareja massa,allí dins del barranc la tranquilitat i el silenci t'atrapen.
Anem per dins del barranc fins al cul de sac i allí on està el tallat i l'enorme pedra pujem fins a dalt i continuem una estona fins trobar una fita a mà esquerra que ja et porta l'empinada senda fins a les Pedrisses i on ja amaneix i gaudim de les boniques vistes de la zona.
Cal esmentar que aquesta bonica i dura pujada de la part més desconeguda de Bèrnia em sorprén més cada volta.
Després vé la part més difícil i no per la forta pujada sino perquè és tot pedra i hi han poques fites,només algun punt de pintura roja que et duen fins a l'encreuament de la Lloma de les Alfàbegues i on tenim dos variants,una que va per l'ombria i l'altra que va fins la cantera i omptem per aquesta última.
Continuem pujant i pujant i ens fixem en els forns de calç de la mallaeta del Matapoll i en una estoneta arribem a la cantera de Bèrnia,paradeta i ens preguntem com van poder deixar desfer la muntanya fa molts pocs anys, ara ens toca trotar un poc fins a la microreserva de l'ombria i gaudim de lo verdeta que està la serra després de les últimes pluges.
Seguim pujant fins a arribar a la Font de Cabanes i on veiem també l'efecte de les esmentades pluges amb la gran quantitat d'aigua que brolla.
Seguim pel camí de la font cap al bancal llarg trotant i després per asfalt cap al restaurant vista Bèrnia i allí agafem la pista/senda en direcció a Marnes gaudint novament de la tranquilitat de la zona.
Acabem la pista i toca agafar un poc d'asfalt passant per davant del jardí dels Lliris i de la vella escola de Marnes i agafem la senda del barranc de Marnes que et porta fins a Pinos,senda un poc tapada al principi on buscant les fites em van fer quasi xafar un enorme sacre que per sort va fugir.
Creuem el barranc i trotem un poc cap al Tossal de l'Aspre i baixem per la Lloma Plana en direcció a Pinos i on ens passen dos ciclistes de muntanya a tota velocitat.
Arribem al bar de Pinos i creuem la ctra. i baixem a buscar la sendeta dels bancalets en direcció a les Mames dels Lleus i on ens creuem amb un gran ramat d'ovelles i on novament els ciclistes van passar a tota velocitat pegant-mos un esglai.
A la fi arribem en algo més de 3 hores i 30 minuts i 19'5 km i prop de 750 metres de desnivell havent gaudit de cada pas i de cada raconet de la ruta.
2 comentaris:
Bona ruteta nadalenca! Aquest paradís que tenim a tir de pedra no ens l'acabem!
Així és Álvaro,ens falta temps per a poder-ho recòrrer tot.
Fantàstica Bèrnia i els seus voltants.
Publica un comentari a l'entrada