dilluns

XII Mitja marató d'Oltà





12 edició d'una prova que ja és fixa per a moltíssima gent i està molt consagrada, ha sabut crèixer aquesta cursa de manera pausada i vaja estiró que ha pegat ja.

Jo particularment és la quarta volta que hi participe,la primera cap allà al 2008 com a caminant i després al 2010 on recorde que hi havia moltíssim fang i la del 2012 va ser la meua última participació,després per diferents lesions i per problemes amb el calçat no ha sigut fins al 2016 on he tornat a gaudir d'una serra que tot i estar molt prop de Benissa i gran part de la seua extensió està dins del terme benissenc és la gran oblidada per la meua part.
Per a mi hi havien sendes noves per la part del dit d'Oltà i em van encantar,eixa senda tan arrimada a la cresta i eixes zones amb tanta pedra li donen un toc d'alta muntanya a una cursa que els primers i els últims kilòmetres són per pista i asfalt i la gent cada volta va més ràpid i a mi se m'atraganten prou.

De l'organització que dir que no es sàpiga,de 10,la gent del grup muntanya Calp cuida cada detall de la cursa,molts voluntaris per tot arreu,molta gent fent fotografies i un gran ambient com sempre per la zona de meta.

Per la meua part comentaré que arribava prou bé a aquesta mitja marató,el constipat que arrastrava des de feia una setmana el portava algo millor i estrenava calçat gràcies a salomon que em va canviar les sabatilles i van arribar in extremis a mitjant setmana.
Arribem jo i Buigues a les 8 a Calp,ja hi ha ambient,aparquem i anem a pels dorsals i els caminants ja han eixit,conversem amb la gent una estoneta i cap al cotxe a canviar-mos,pareix que el dia no serà fresc i deixe el tallavents,la majoria de gent comenta que estarà enfangat i jo pense que més que al 2010 segur que no,allò si que va ser una cosa massa.

Arribem faltant vint minuts a la zona de l'eixida i moltíssima gent calfant,xarrant,gaudint del dia internacional de les muntanyes i que millor que fer-ho en una cursa de muntanya...

Es fan les 9 i puntualment comença la cursa i isc tranquilet però al haver-me situat tan avançat va passant-me gent i més gent,anem jo i Buigues junts xano-xano,primer taponet i em faig el primer gel i passem la ctra. nacional i a peu fins a Corralets on anem trotant i caminant.
Després puja i puja i el terreny ja esvara de pujada així que de baixada hi haurà que extremar precaucions.
Arribem a la zona d'acampada i ja està tocant la Xirimita,gran detall el del GMC cada any.
Primer avituallament i espere a Buigues però em note bé i amb força i tire en solitari trotant cap amunt,després més pujades trotant i avançe a uns quants,després toca baixar cap al Mejías,em deixe caure i després vé la pujada del tio Mintxo que no s'acaba és dureta.
Arribe a la pista i em faig el segon i últim gel abans de l'avituallament,de seguida vé la pujada cap al Pinet,la cual també era nova per a mi i l'avenc tampoc el coneixia.
En passar l'esmentat Pinet fang i més fang i terreny prou esvarós per la zona de les simes i a pujar fins al cim.
Allí dalt fotets i xupitet de mistela i cap avall,toca baixar en precaució però gaudint un poc.
En tocar la pista de la circular avituallament i a buscar en una estoneta la senda que va cap a les pedreres,la primera ja la coneixia però la segona part era nova per a mi i em va encantar tot i anar espaiet perquè s'esvarava moltíssim
Arribe a la canal i vec que vaig bé de temps però em note ja cansat així que em deixe caure a la marxeta i arribe novament a la zona d'acampada bec i més plàtan i a buscar lo més llarg per a mi de la cursa.
Em pega un baixonet físic i el trot és lleuger i em passa gent,tinc ganes d'arribar perquè Vero i Ariadna m'esperen prop de meta i que t'espere la família és lo que més il.lusió fa.
Entre a meta en un temps de 3:32 content però m'esperava un millor temps però així ja tinc excusa per a tornar el pròxim any.

P.D: Gràcies família per haver vingut i desitjar a Javi Buigues una promta recuperació després de l'accident que va patir tornant de la cursa.