dimecres

Cala Llebeig-Barranc de la Viuda-Cala Llebeig


 Gran excursió a vora mar,d'eixes rutes que sempre tens pendents i molt a prop i la vas deixant i que per fi vam fer.
A les 9 del matí començavem la passetjada al pàrquing de la cala moraig,tirem cap a la cala llebeig i anem per la senda pausadament gaudint de les coves i sobre tot de les fantàstiques vistes cap al litoral,lo poc que ha deixat la voràgine urbanística és una meravella i hi ha que valorar-ho.
També ressenyar que el dia era absolutament clar i l'atmòsfera és notava molt neta després de les últimes plujes.
En poc més de 50 minuts ja estavem a la cala llebeig,una auténtica meravella per a la vista,admirem les vistes,les casetes de peixcadors,l'antiga caserna de la guàrdia civil,la sensació que es viu allí no es pot explicar en paraules,hi ha que viure-ho. Os recomane aquesta ruta!
Després d'algunes fotografies enfilem barranc de la viuda cap amunt fins a aplegar molt prop de les urbanitzacions,allí junt a un bancal just a on acaba la senda vam esmorzar.





 



La senda del barranc és molt ombrívola i hi han un bosc de pi blanc que desprén un reconfortant frescor,es un bonic pulmó que també ens va sorprendre molt gratament a tots. Després ja tornem pel mateix lloc fent paradetes per les coves de les Morretes,del Ti Domingo de l'Abiar i de Pepet del Morret resguardant-mos del sol que ja apretava.





A la fi prop de 4 horetes gaudint de la natura i vam acabar el matí fent-mos un parell de cervesetes al xiringuito de la Cala Moraig.

Tossal de la Ràpita a Benissa

Feia temps que tenia pendent una passejada per la zona de la Ràpita-Albinyent i l'altre dia per fi va aplegar el dia,coneixia la zona de passada amb la bici de muntanya però volia tornar per a conèixer més a fons la zona.

Comentar que hi han pistes amples,pistes estretes,senders i molts camins que no tenen eixida,bé perquè hi donen a bancals i d'altres perquè donen a casetes.

Prop de 3 horetes vaig estar per la zona més verda de Benissa,tant a prop i tant lluny a la vegada del poble i que es deuria valorar i protegir ja que ha estat moltes voltes a punt d'urbanitzar-se i per sort sempre s'han aturat.





Hi han multitud de pinades i raconets encantadors


 

Des de la part baixa es de la Ràpita es veu perfectament els començaments de les serres d'Oltà i Bèrnia

Aquest camí és el més empinat de tota la Ràpita i es veu només ixes de Calp cap a Benissa per la nacional si mires a mà esquerra,mira si la zona ha estat amenaçada per les urbanitzacions que açò és un vial enorme i té clavegeram i tot.



Ja per últim unes fotos de la casa de la Ràpita que està pegada al camí dels Lleus i que per desgràcia està en un estat de complet abandó i deplorable,l'únic que vaig vore prou bé encara va ser el gran aljub que té.
 


Pel seu interés reproduisc l'article del llibre ELS NOMS DE LLOC DE BENISSA de Joan Josep Cardona Ivars i Maria José Cardona Ibáñez:

La partida de la Ràpita,també coneguda com "Tossal de la Ràpita" dona origen a una gran propietat agrícola que pertanyia en temps a Antoni Torres Orduña amb una superfície de 307 fanecades. Té entrada pròpia en l'Onomasticon de Coromines, vol. VI, 340. La seua etimologia descrita en aquella entrada és àrab i significa lloc on residien guerrers amb la missió de llançar campanyes ofensives en terra cristiana. El Tossal, molt enlairat i amb bones condicions per a vigilar, fou terreny idoni per a construir edificacions dedicades als menesters al.ludits.



També hi ha un article d'INFOBENISSA molt interessant:

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz