divendres

Barranc del Cresol


Aquest barranc està situat en terme de Llíber molt a prop del terme de Gata,Senija,la zona de les Bassetes i el Tossal de Jacinta.
Per a arribar a ell no va ser fácil,després de buscar l'accés un parell de voltes al final vaig trovar una vella senda mig perduda prop del camí de les Terrasses,molt a prop del restaurant on hi ha una vella caseta en runes,doncs pujant camp a través arribes al crestall i per allí dalt no hi ha senda però més o menys es pot anar,després vaig seguir el crestall en dirección Senija però la cosa es complicava i vaig tornar enrere i després per una pendent vaig baixar baix del barranc fins que la malea impedia seguir.











dimarts

Crematorrons pels Lleus,pedrissa de Bèrnia,Marnes i Pinos















Gran ruta la que ens vam marcar jo i Álvaro després dels excesos nadalencs.

Començem matinet ja que així a vore si teniem temps de vore-ho tot.

A les 7'15 ja estavem als Lleus i ens posem el frontal i trotant suau anem fins a prop de la casa de la Por per la pista del camí de Senija a Altea.
Enfilem cap avall del barranc Salat/Estret i el dia encara no clareja massa,allí dins del barranc la tranquilitat i el silenci t'atrapen.
Anem per dins del barranc fins al cul de sac i allí on està el tallat i l'enorme pedra pujem fins a dalt i continuem una estona fins trobar una fita a mà esquerra que ja et porta l'empinada senda fins a les Pedrisses i on ja amaneix i gaudim de les boniques vistes de la zona.
Cal esmentar que aquesta bonica i dura pujada de la part més desconeguda de Bèrnia em sorprén més cada volta.
Després vé la part més difícil i no per la forta pujada sino perquè és tot pedra i hi han poques fites,només algun punt de pintura roja que et duen fins a l'encreuament de la Lloma de les Alfàbegues i on tenim dos variants,una que va per l'ombria i l'altra que va fins la cantera i omptem per aquesta última.

Continuem pujant i pujant i ens fixem en els forns de calç de la mallaeta del Matapoll i en una estoneta arribem a la cantera de Bèrnia,paradeta i ens preguntem com van poder deixar desfer la muntanya fa molts pocs anys, ara ens toca trotar un poc fins a la microreserva de l'ombria i gaudim de lo verdeta que està la serra després de les últimes pluges.
Seguim pujant fins a arribar a la Font de Cabanes i on veiem també l'efecte de les esmentades pluges amb la gran quantitat d'aigua que brolla.
Seguim pel camí de la font cap al bancal llarg trotant i després per asfalt cap al restaurant vista Bèrnia i allí agafem la pista/senda en direcció a Marnes gaudint novament de la tranquilitat de la zona.

Acabem la pista i toca agafar un poc d'asfalt passant per davant del jardí dels Lliris i de la vella escola de Marnes i agafem la senda del barranc de Marnes que et porta fins a Pinos,senda un poc tapada al principi on buscant les fites em van fer quasi xafar un enorme sacre que per sort va fugir.

Creuem el barranc i trotem un poc cap al Tossal de l'Aspre i baixem per la Lloma Plana en direcció a Pinos i on ens passen dos ciclistes de muntanya a tota velocitat.
Arribem al bar de Pinos i creuem la ctra. i baixem a buscar la sendeta dels bancalets en direcció a les Mames dels Lleus i on ens creuem amb un gran ramat d'ovelles i on novament els ciclistes van passar a tota velocitat pegant-mos un esglai.
A la fi arribem en algo més de 3 hores i 30 minuts i 19'5 km i prop de 750 metres de desnivell havent gaudit de cada pas i de cada raconet de la ruta.

diumenge

Circular de Bèrnia pel pinar de Calces i pel Passet



























Feia temps que tenia pendent aquesta altra circular de Bèrnia que li dic jo,després de fer la mitja marató d'Oltà tot i estar cansat era el dia ideal per anar a fer senderisme i a soltar cames.

Començe la ruta passat el migdia i el dia està cobert per núvols i boirines i el terreny humit així que em pose les oblidades botes.

La caminata la començe al bancal llarg o també anomenat cases de Bèrnia,enfile cap al fortí primer costa de pujar per les cames carregades,però allà vaig tranquilet però parant poc.

En una estoneta arribe prop del penyal de l'Orenga i passe pel barranc de Sacos i vec l'emprenta del passat incendi del mes de setembre,va fer mal però si havera passat cap a l'ombria el mal havera sigut molt pitjor,així i tot pareix que la natura va recuperant-se i ja hi han margallons i algo de verdet.

Aplegue al fort i vec que està concurrit de cabres,passe en cuidao i vec a lo que era la capelleta hi ha moltíssima basura,no entenc com la gent pot vindre fins ací i no respectar res i deixar-ho tot tirat,poc trellat de gent....

Continue el pr i em creue a un grupet de senderistes estrangers i seguisc fins on marca la font del runar que toca baixar fins a l'àrea recreativa de la font de la barca,toque una ratet d'asfalt i casetes molt xuletes i super-rurals i agafe lo que és el pr que va fins a Pinos.
Pista i boniques pinades que van donant-li un poc de verd a la cara sud de Bèrnia que és la cara més castigada per incendis i per tantíssimes urbanitzacions.

Admire el raconet i vaig pujant a poc a poc fins a la zona del Passet i que la gent de Benissa anomena racó d'Omar on és curiós que estiga a la cara d'Altea i tingues un tros del terme de Benissa.
Passe la Pedrissa i el terreny molt humit per les últimes pluges i per la boirina del dia.

Baixe i agafe la pista de la microreserva de l'ombria i ja toca pujar a poc a poc completant la caminata en 3 hores i mitja gaudint de la verdor de la serra.

dilluns

XII Mitja marató d'Oltà





12 edició d'una prova que ja és fixa per a moltíssima gent i està molt consagrada, ha sabut crèixer aquesta cursa de manera pausada i vaja estiró que ha pegat ja.

Jo particularment és la quarta volta que hi participe,la primera cap allà al 2008 com a caminant i després al 2010 on recorde que hi havia moltíssim fang i la del 2012 va ser la meua última participació,després per diferents lesions i per problemes amb el calçat no ha sigut fins al 2016 on he tornat a gaudir d'una serra que tot i estar molt prop de Benissa i gran part de la seua extensió està dins del terme benissenc és la gran oblidada per la meua part.
Per a mi hi havien sendes noves per la part del dit d'Oltà i em van encantar,eixa senda tan arrimada a la cresta i eixes zones amb tanta pedra li donen un toc d'alta muntanya a una cursa que els primers i els últims kilòmetres són per pista i asfalt i la gent cada volta va més ràpid i a mi se m'atraganten prou.

De l'organització que dir que no es sàpiga,de 10,la gent del grup muntanya Calp cuida cada detall de la cursa,molts voluntaris per tot arreu,molta gent fent fotografies i un gran ambient com sempre per la zona de meta.

Per la meua part comentaré que arribava prou bé a aquesta mitja marató,el constipat que arrastrava des de feia una setmana el portava algo millor i estrenava calçat gràcies a salomon que em va canviar les sabatilles i van arribar in extremis a mitjant setmana.
Arribem jo i Buigues a les 8 a Calp,ja hi ha ambient,aparquem i anem a pels dorsals i els caminants ja han eixit,conversem amb la gent una estoneta i cap al cotxe a canviar-mos,pareix que el dia no serà fresc i deixe el tallavents,la majoria de gent comenta que estarà enfangat i jo pense que més que al 2010 segur que no,allò si que va ser una cosa massa.

Arribem faltant vint minuts a la zona de l'eixida i moltíssima gent calfant,xarrant,gaudint del dia internacional de les muntanyes i que millor que fer-ho en una cursa de muntanya...

Es fan les 9 i puntualment comença la cursa i isc tranquilet però al haver-me situat tan avançat va passant-me gent i més gent,anem jo i Buigues junts xano-xano,primer taponet i em faig el primer gel i passem la ctra. nacional i a peu fins a Corralets on anem trotant i caminant.
Després puja i puja i el terreny ja esvara de pujada així que de baixada hi haurà que extremar precaucions.
Arribem a la zona d'acampada i ja està tocant la Xirimita,gran detall el del GMC cada any.
Primer avituallament i espere a Buigues però em note bé i amb força i tire en solitari trotant cap amunt,després més pujades trotant i avançe a uns quants,després toca baixar cap al Mejías,em deixe caure i després vé la pujada del tio Mintxo que no s'acaba és dureta.
Arribe a la pista i em faig el segon i últim gel abans de l'avituallament,de seguida vé la pujada cap al Pinet,la cual també era nova per a mi i l'avenc tampoc el coneixia.
En passar l'esmentat Pinet fang i més fang i terreny prou esvarós per la zona de les simes i a pujar fins al cim.
Allí dalt fotets i xupitet de mistela i cap avall,toca baixar en precaució però gaudint un poc.
En tocar la pista de la circular avituallament i a buscar en una estoneta la senda que va cap a les pedreres,la primera ja la coneixia però la segona part era nova per a mi i em va encantar tot i anar espaiet perquè s'esvarava moltíssim
Arribe a la canal i vec que vaig bé de temps però em note ja cansat així que em deixe caure a la marxeta i arribe novament a la zona d'acampada bec i més plàtan i a buscar lo més llarg per a mi de la cursa.
Em pega un baixonet físic i el trot és lleuger i em passa gent,tinc ganes d'arribar perquè Vero i Ariadna m'esperen prop de meta i que t'espere la família és lo que més il.lusió fa.
Entre a meta en un temps de 3:32 content però m'esperava un millor temps però així ja tinc excusa per a tornar el pròxim any.

P.D: Gràcies família per haver vingut i desitjar a Javi Buigues una promta recuperació després de l'accident que va patir tornant de la cursa.




Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz