dimarts

XI Gegant de Pedra a Segària,l'adéu?





















XI edició del Gegant,s'anunciava com a últim però jo pense que és un fins promte on no podia faltar a una cita que només em vaig perdre l'any passat per una hèrnia inguinal a una cursa que vaig estar el primer any de voluntari,moltes altres corrent i una edició caminant.
Una cursa que va començar amb prop de 14 km i ha anat estirant-se poc a poc fins arribar
a la distància de mitja marató amb la recuperació de moltíssimes sendes que estaven perdudes.
Anem cap a Segària jo,Xavi,Álvaro i Buigues,aparquem prop,com postavem ja el dorsal del dia d'abans tenim temps de sobra per a estirar,xarrar,saludar a la gent i a les 8:30 puntual comença la carrera on jo arribava tocat del quadriceps,amb poca activitat que em van impedir anar a la cursa d'Ocaive,ixc tranquil però em note fluix,amb falta de ritme i vaig fent però pensant que la cursa serà llarga.
Passe la zona de la mina,la pujada de Pouets i poc a poc agafant ritme,allí coincidixc amb Pepe Giner amb qui ja acabaria aquesta cursa.
Apleguem a l'avituallament de Benimeli,menjem algo i toca pujar cap a les antenes i anem fent sense apretar massa.
A mitjant pujada ens va passar un cas curiós,ens passen dos corredors de la de 13k i se n'ixen de la senda,nosaltres a l'anar de xarreta els seguim sense donar-mos comte i se n'adonen que van mal,reculem i encara un es queixava que no estava per a fer més km..xd.
Seguim cap a les antenes,això sí,abans tenim la pujada ombrívola,dura però molt bonica amb falagueres,molta verdor,humitat i terreny blanet.
Apleguem a l'avituallament,traguet de vi i Pepe de casalla,carregue de xuxes,fruita i cap als Pouets,tot seguit la baixada tècnica cap a la Calurosa i a per la pujada del Portell de Beniarbeig,feia calor però una lleu briseta la feia suportable,pitjor va ser el cos que hem va pegar un baixonet físic,que es va agreujar amb trobar-mos el tram que algun cabró enemic de les curses havia descintat,cosa que ens va fer un moment de confusió.
Seguim les marques del PR ja que que per allí no hi molt més i ja dalt del Portell m'asente a una pedra i tire mà d'un gel i algunes xuxes.
Parlem del sabotatge amb els voluntaris i començem a baixar pel barranc de Ramón gaudint de la millor zona de la cursa.
Arribem a l'últim avituallament de la Font de Català,on ens remullem un poc la cara,cap i menjem un poc més de fruita.
A partir d'ahí ja vé la part nova per a mi,bonica eixa zona d'ombria,sendes corredores i amb poca pedra,això sí,margenets alts i tobogans li donaven un toc xulo a la cursa i les vistes cap a la Marjal tot un luxe.
Passem l'àrea recreativa de l'Ombria i toca l'última pujada que ens l'agafem en calma i després trotem un poc però el cansanci ja va notant-se.
Entrem a meta amb un temps fluix de 4:30 però lo més important era recuperar sensacions i no lesionar-me de cara a la marató de la Perimetral que vindrà el 14 de març.
A meta dos cervesetes,bocata,salutacions i cap a casa esperant que el Gegant torne algun dia.
Gràcies a tota la gent,voluntariat,sponsors,etc que han fet possible tota aquesta festa de la muntanya de la serra de Segària,fins promte!




Cap comentari:

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz