Cinc anys del macroincendi que va cremar les Valls de la Marina i va sacsejar les consciències
- De les cendres del gegantí foc que va devastar 1.715 hectàrees va nàixer el moviment Pego Viu, que porta un lustre treballant per la regeneració de la zona, la custòdia del territori, la prevenció d'incendis o la conscienciació social
Tal dia
com ahir, 16 de maig, però de fa cinc anys, es podia eixir sense
restriccions al carrer. I tant que es podia: a Pego, tot el poble es va
posar a les sevues mentre encara crepitaven les brases del devastador
incendi que, des de dos dies abans, havia arrasat 1.715 hectàrees entre
el seu terme municipal i el de la Vall d'Ebo, afectant també a la Vall
de Gallinera i l'Atzúvia.
El tràgic incendi de 2015, vist des del casc urbà de Pego.
Des
de llavors ha passat un lustre. Es va perdre bosc. Molt de bosc. Però
es va guanyar consciència social. Va calar la necessitat de preservar
les muntanyes i la qualitat de vida en un entorn de natura. D'aquells
calius va brollar un moviment, anomenat Pego Viu, que ara porta cinc
anys encarregant-se de recordar-nos aquell drama, però fonamentalment
treballant en regenerar tot el mantell natural de les Valls de Pego i
evitar que es repetisquen nous incendis.
Una altra paorosa imatge d'aquell incendi presa des de Pego.
El
mateix col·lectiu Pego Viu rememorava el passat dijous, quan es
complien els cinc anys de l'inici d'aquell gegantí foc que va cremar els
boscos i sacsejar les consciències, el que va passar aquells dies.
Però, sobretot, de quina manera "vam saber renàixer de les cendres,
aprenent dels nostres errors", assenyalava en les xarxes socials.
La desoladora estampa de la zona després de l'incendi.
Va
començar per demanar mesures urgents per frenar l'erosió en el paisatge
calcinat, i regenerar-lo. Però va advertir que aquestes tasques no
podien deixar-se a l'administració autonòmica, la mateixa que abans de
la catàstrofe va descuidar les tasques i sistemes d'extinció i
prevenció. Per això calia fer-ho en primera persona del plural. Va
exigir que siguen els tècnics locals experts en medi ambient, així com
els seus voluntaris i els veïns els que decidisquen com es rearmen les
muntanyes. Al cap i a la fi són ells els que coneixen els paratges més
assolats pel foc, les zones per netejar o els murs per reconstruir.
Treballs de reforestació per voluntaris de Pego Viu l'any 2017.
Va
seguir amb un projecte de custòdia del territori que li ha permès,
gràcies a la cessió de parcel·les, posar-se a treballar en diferents
projectes de regeneració, en la recuperació de flora i fauna autòctones.
L'últim
gran projecte ha sigut la reintroducció de l'ovella guirra gràcies a
cinc exemplars cedits l'any passat al col·lectiu per crear un ramat que,
pasturant, contribuïsca a previndre incendis forestals. Un ramat que ha
anat creixent: durant els dos mesos de confinament de la pandèmia han
nascut quatre cries.
Les ovelles de Pego Viu, amb las cries nascudes durant el confinament.
Enumerar
les accions posades en marxa o en què col·labora Pego Viu seria extens.
Accions informatives i de conscienciació amb escolars, o el Dia de
l'Arbre, col·laboració amb el parc natural de la Marjal en programes com
el control de tortugues exòtiques... i el projecte de creació d'un
centre d'interpretació. L'espurna de la concienciacióin va prendre
aquell any 2015 i aquesta flama que segueix viva no destrueix, sinó a
l'inrevés, el paisatge i les muntanyes.
FONT: www.lamarinaplaza.com
