dissabte

Cinc anys del macroincendi que va cremar les Valls de la Marina i va sacsejar les consciències

  • De les cendres del gegantí foc que va devastar 1.715 hectàrees va nàixer el moviment Pego Viu, que porta un lustre treballant per la regeneració de la zona, la custòdia del territori, la prevenció d'incendis o la conscienciació social
Tal dia com ahir, 16 de maig, però de fa cinc anys, es podia eixir sense restriccions al carrer. I tant que es podia: a Pego, tot el poble es va posar a les sevues mentre encara crepitaven les brases del devastador incendi que, des de dos dies abans, havia arrasat 1.715 hectàrees entre el seu terme municipal i el de la Vall d'Ebo, afectant també a la Vall de Gallinera i l'Atzúvia.
El tràgic incendi de 2015, vist des del casc urbà de Pego.
Des de llavors ha passat un lustre. Es va perdre bosc. Molt de bosc. Però es va guanyar consciència social. Va calar la necessitat de preservar les muntanyes i la qualitat de vida en un entorn de natura. D'aquells calius va brollar un moviment, anomenat Pego Viu, que ara porta cinc anys encarregant-se de recordar-nos aquell drama, però fonamentalment treballant en regenerar tot el mantell natural de les Valls de Pego i evitar que es repetisquen nous incendis.
Una altra paorosa imatge d'aquell incendi presa des de Pego.
El mateix col·lectiu Pego Viu rememorava el passat dijous, quan es complien els cinc anys de l'inici d'aquell gegantí foc que va cremar els boscos i sacsejar les consciències, el que va passar aquells dies. Però, sobretot, de quina manera "vam saber renàixer de les cendres, aprenent dels nostres errors", assenyalava en les xarxes socials.
La desoladora estampa de la zona després de l'incendi.
Efectivament. Errors col·lectius. L'incendi va ser possible perquè una crema agrícola es va descontrolar. Potser la resposta dels mitjans d'extinció va poder ser més efectiva (al menys hi va haver a Pego moltes crítiques cap a la manera en què es va atacar el foc). Potser la prevenció d'incendis no era tot el prioritària que deuria en l'agenda de les administracions públiques. Però la principal lliçó d'aquell foc, o al menys així es va entendre a Pego, és que protegir i salvar el paisatge és cosa de tots i que, potser, durant anys tots havíem fet desistiment de funcions. I com que el primer pas per avançar és reconèixer els errors propis, i el segon corregir-los, Pego Viu es va posar a això.
Va començar per demanar mesures urgents per frenar l'erosió en el paisatge calcinat, i regenerar-lo. Però va advertir que aquestes tasques no podien deixar-se a l'administració autonòmica, la mateixa que abans de la catàstrofe va descuidar les tasques i sistemes d'extinció i prevenció. Per això calia fer-ho en primera persona del plural. Va exigir que siguen els tècnics locals experts en medi ambient, així com els seus voluntaris i els veïns els que decidisquen com es rearmen les muntanyes. Al cap i a la fi són ells els que coneixen els paratges més assolats pel foc, les zones per netejar o els murs per reconstruir.
Treballs de reforestació per voluntaris de Pego Viu  l'any 2017.
Va seguir amb un projecte de custòdia del territori que li ha permès, gràcies a la cessió de parcel·les, posar-se a treballar en diferents projectes de regeneració, en la recuperació de flora i fauna autòctones.
L'últim gran projecte ha sigut la reintroducció de l'ovella guirra gràcies a cinc exemplars cedits l'any passat al col·lectiu per crear un ramat que, pasturant, contribuïsca a previndre incendis forestals. Un ramat que ha anat creixent: durant els dos mesos de confinament de la pandèmia han nascut quatre cries.
Les ovelles de Pego Viu, amb las cries nascudes durant el confinament.
Enumerar les accions posades en marxa o en què col·labora Pego Viu seria extens. Accions informatives i de conscienciació amb escolars, o el Dia de l'Arbre, col·laboració amb el parc natural de la Marjal en programes com el control de tortugues exòtiques... i el projecte de creació d'un centre d'interpretació. L'espurna de la concienciacióin va prendre aquell any 2015 i aquesta flama que segueix viva no destrueix, sinó a l'inrevés, el paisatge i les muntanyes.


FONT: www.lamarinaplaza.com
 

Cap comentari:

Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz