Passarel.la i ruta de Relleu

 

Senda nova prop de Benissa,Tossal Aspre

 La gent de Gata ha recuperat un vell sender que apropa més si cap encara Gata i Benissa.

El sender comença prop de la zona de la Mallada Verda,concretament en passar l'encreuament que està molt prop de les cases del Soberano,ahí agafem el ramal recte en direcció a Gata-Lloma del Notari i just en passar un bosquet a mà esquerre vorem un sender ample molt net.

Eixa senda va per un terreny un poc incòmode que millor fer-lo caminant almenys fins la baixada quan ja albires Gata ja que hi han moltes pedres en punta i les restes del desbrossat encara no estan massa compactes.

La senda de baixada de ferradura que abans esmentava té bon desnivell on ja es por córrer i en un no res apareixes a una zona de cultiu de caçadors amb una vella caseta en runes.

A continuació continues per un camí ben delimitat per pedres a la vora fins tocar asfalt i de seguida pel ramal de mà esquerra vas cap al Pou de les Comes per un tram molt corredor i ombrívol.

En aplegar al Pou pots pujar cap al barranc de Borrell i en passar el Corral homònim pujar cap al cim de Serrellars i tornar cap a la Mallada Verda o si et ve de gust i vols allargar-la pots pujar pel barranc de Canela i pujada de Serrellars o per la pujada de la Cava-Covatelles que també et porta al cim de Serrellars per una intensa pujada.

També abans de les cases del Soberano teniu l'opció de vore la finestreta de Gata i el barranc de la finestreta on gaudirem d'unes bones vistes de Gata i la zona.

Adéu, salut,bon camí i muntanya!

Marató Perimetral X, una cursa fabulosa de 10!

 En una cursa marcada per la calor,la Perimetral va ser un dia de muntanya,festa i de celebració i on ja ni celebrar la cursa al mes de març et lliura de la calor,el canvi climàtic fa que fa poc més d'una setmana estavem a poc més de 0 graus i el dia de la Perimetral fera més de 30 graus i que en totes les curses que comportava la Perimetral es retirara molta gent,concretament 21 en la Marató i quasi la meitat en l'Ultra.

En el meu cas era la segona participació com a corredor en la Marató, l'última fa sis anys i l'objectiu era el mateix, o siga, acabar-la gaudint assabentat que en una cursa d'aquest kilometratge sempre hi ha moments que vas a patir, vas a pensar en retirar-te, a preguntar-te que si no has entrenat prou,etc.

La preparació amb molts altibaixos per una inoportuna sobrecàrrega de la cama dreta, cosa que em va fer que l'última cursa va ser la d'Oltà, després a la de Senija vaig anar de corredor llançadera i una tirada llarga caminant amb algunes trotades de 44 km i prop de 2000 de desnivell positiu van ser els entrenaments més ressenyables.

Arriba el gran dia i com ja tinc la bossa del corredor aplegue a la plaça a les 7 passades, cafenet i a vore l'ambient, salutacions a la gent i en un no res es fan quasi les 8 i calfament com quasi sempre més de llengua que altra cosa.

El previ de la cursa i els primers 3 km els faig amb Emma que era la seua primera Marató, després ella va tirant amb un grup més ràpid i jo vaig aguantant com puc, quasi sempre em passa que a l'inici patisc molt els primers kilòmetres.

Va notant-se que el dia estarà marcat per la calor i després dels 20 graus que feia de bon matí en tocar la zona del Collao i de la Solana ja va apretant la calor, em faig l'únic gel de la cursa i vaig caminant tallafocs amunt, arribe al Corral de Navarro i l'ombria i l'airet va donan-te vida.

Després arribe al 1er avituallament, carregue d'aigua i de menjar, ara toca trotar una estoneta fins a arribar al camí de les Planisses, tot seguit anem en direcció a l'Alt de l'Ample amb bones sensacions i gaudint de la part més espectacular per a mi de la cursa, albirant des de dalt el barranc del Cau que el farem en una estona de pujada.

La baixada pel barranc de les Cadiretes baixava molt a gust, en arribar al Pou de Llíber novament frescoreta però ve la pujada del Cau que sempre la tens que fer a la marxeta, gaudint del paisatge.

Arribe al segon avituallament i carregue, xarradeta i la gent ja anem un poc tocats, intente menjar i se me fa tot bola, regulars sensacions.

Puje cap al cim del Cau-Solana esperant que la brisa suavitzara el calor, sembla que sí, però el pitjor està per vindre.

La cresta de la Solana com sempre, tècnica, incòmoda i de trepitjar com bonament pots. En arribar als Molins començe a notar un baixó i quan intentava trotar note un poc de pressió al pit, per tant camine baix la calor i forta humitat, passe la zona de Benimallunt cap a terme de Senija i els fantasmes d'abandonar començen a planejar el meu cap.

Puje el Tossal de la Costera fundit, m'assente damunt d'una pedra i al cap d'una estona continue, en arribar a Senija on la gent animosa aplaudia amb força i jo fundit apenes podia còrrer i em costava fins i tot treure un somriure.

Pare a l'avituallament, bec bona cosa de coca-cola,carregue aigua també i menje algo de fruita.

Després d'un petit paró continue baix la zona cap a la zona dels Murterets, vec a Santi Bordes d'espectador -el qui aquell dia de fa alguns anys se li va ocòrrer aquesta cursa- que després s'ha ampliat  amb la marató i la mitja marató.

Xano-xano cap amunt però amb les forçes minvades, vec a algú baixar en direcció contrària que es retirava i parle amb una voluntària que anava a seguir cap a l'encreuament que puja al Tossal del Moro i a vore vindre i si em trobe mal me'n vaig cap a Benissa.

En arribar a la creu de Senija em torne a parar i m'assente, eixe paronet i la baixada de després un poc més ombrívola em van fer reviscolar però el que més em va cridar l'atenció és l'actitud de certs corredors que van passar, primer passa una xica que no va dir ni mu, poc de companyerisme el que desprenia.

Tot seguit van passar dos xics i es van parar i animar un poc,eixa és l'actitud! també destacar l'avituallament líquid que després de molts plegàries al final van deixar els àrbrits posar ja que amb la calor que feia era més que necessari!

Toca pujar al Tossal del Moro i la gent va fundida, passe a alguns que encara estaven pitjor que jo,els anime i a mitjant pujada va començar a fer vent,una fantàstica brisa que ja ens acompanyaria fins al final de la carrera, per a mi va ser com un ahí teniu, agafeu aire i a per la cursa.

Els missatges del mòbil d'amics i família també m'animen a continuar ja que pràcticament tota la cursa la vaig fer en solitari i això és pesat sobre tot per a mi que he conegut les curses on s'ajuntava molta gent a la cua, ningú portava música i era un altre rotllo millor que el d'ara.

Enfile cap a Serrellars i faig dos paradetes, hi ha que anar guardant perque encara queden km.

En passar el cim ja em passen els primers corredors de l'Ultra, aquesta gent és increïble! no sé com poden anar aixina.

Jo a lo meu, vaig fent camí cap a la casa dels Soberano i pensant en el seguent avituallament, prop d'ell conec a un home d'Oriola que diu que havia fet l'any anterior l'Ultra i que enguany provava la Marató i volia baixar de 8 hores, jo em pare a beure i li dic, fes marxa que jo vaig a arribar i au.

Tot seguit queden els últims 4 kms que alternen sendes amb asfalt, que al final són quasi tot asfalt i quan vas tocat ja són molt durs! però bé, anem mig trotant i avisant a les meues xiques que s'acosten cap a la meta.

Arribe al poble i toca l'últim repexonet del Tossalet de la Costa que és menys que un tossalet però quan portes més de 40 km tot pesa, hehe.

En passar l'avinguda de la Constitució pujó d'adrenalina i a treure forçes d'on siga per a còrrer pels carrers de Benissa en busca de la plaça, en acostar-me a la plaça del Riberer allí estaven Vero i Ariadna a qui dedique aquesta Marató i la xiqueta s'agafa a mi en direcció cap a la meta.

Molta gent animant pels carrers i això s'agraeix una barbaritat, que cracks!

Creuem la meta i m'ompli de satisfacció haver acabat aquesta cursa en un dia dur i on se te passen tantes coses pel cap, d'això es tracta en una Marató, d'anar superant fases i aixina va ser.

Em quede amb lo positiu, que va ser molt, els avituallaments supercomplets i on no provaves ni la mitat de la mitat, amb la fabulosa bossa del corredor, amb l'avituallament de final de cursa,amb els voluntaris,etc.

Gràcies gent del club Atletisme Ginestar de Benissa i al grup de muntanya Margalló i a tots els patrocinadors per fer-mos gaudir d'aquesta gran cursa.

L'any que ve més i millor!

Al final encara que el temps era lo de menys,8 hores i 1 minut vaig tardar, uns pocs minuts més que fa sis anys però anem cap als 50 tacos.