dimarts

Serra del Puig Campana

Bonica,dura i alhora molt pareguda a les muntanyes del pirineu(és el que diu Talo i la tenim prop) és el Puig Campana de Finestrat.
Jo,junt amb Talo i Rafa ja la vam intentar pujar farà uns 6 anys però la pluja ens ho va impedir(ens vam quedar a pocs metres del cim) i el passat dissabte dia tot i l'amenaça de pluja va eixir un dia molt despejat i ens vam decidir anar a pujar aquesta escarpada i empinada serra començant la ruta a les 9 del matí pujant i pujant els més de 1000 metres de desnivell sense pressa i amb poques pauses perquè és impossible no parar-te gens pel pedregal/runar.
Feia molt de fred,2 graus a on teniem el cotxe i conforme anavem agafant altura el fred cada vegada es notava més aplegant a estar a -2 graus al cim i una sensació tèrmica de més fred encara pel vent que feia,com a anècdota dir que suant a la pujada se me va gelar el front i les celles i pareixia que tenia escarxa.
Després vam optar per baixar per la cara nord que segons ens informava Talo és una ruta prou nova ja que es va inaugurar el passat any 2000 i la baixada és més suau i un poc més llarga i ens va permetre gaudir del Ponoig per la part trassera i de la serra dels Castellets que és una serra molt escarpada i bonica.
Cap a les 3 del migdia després del pertinent esmorzar i alguna paradeta vam aplegar al cotxe i cap a casa.
ENLLAÇ FOTOS: