Pel barranc de l'Emboixar i l'esgarracabassos del Montgó

Gran ruta que la tenia pendent des de feia molt de temps,hui tocava.
Començem jo i Gemma des del camp de tir de Xàbia en direcció a la Cova del Gamell,anem caminant observant la boina que tenia el Montgó i pensant en la bona pujada que ens esperava.
Després de passar el forn de calç i un pou que està prop dels 3 km que és just on comença la senda que posa títol a aquest post.
Amb calma començem a pujar i primer seguint algunes pintades roges i després seguint algunes fites de pedres.
Fem alguna miniparadeta per a recuperar l'alé i veiem ja el camí Colònies cada colta més lluny,passem la primera trepadeta un poc aèrea però apta sino tens massa vertigen.
Anem pujant entre penyes arrimats al barranc i la boira no ens deixa veure el paisatge llunyà però si admirar la verdor del bonic raconet del Montgó,estem creuant l'esplendoritat del barranc de l'Emboixar.
Per a donar-li encara més emoció si cap a aquesta bella ruta en un dia gris i boirós va i comença a fer algunes gotetes,ens posem el tallavents i ens quedaven algunes trepadetes més suaus però les pedres s'esvaraven, amb molta cura anem pujant i pujant fins a aplegar  a la capçalera de la barranconada,creuem un paretó que s'anomena la Penya dels Sesterets.
En passar l'esmentada Penya ja arribem a un terreny més plá,clareja un poc,para de ploure i ja anem cap a la senda que baixa al Barranc de l'Aigua,aixó sí,passant el primer tram incòmode amb tranquilitat i assegurant les nostres petjades.
Anem baixant i baixant i anem fins a l'ermita del Pare Pere on estava el meu cotxe i anem fins al camp de tir de Xàbia a arreplegar l'altre completant una bona ruta de 10 km i prop de 700 metres de desnivell.