Ruta per termes de Senija,Llíber,Gata i Benissa

La ruta d'avui en principi ja l'havia fet i no anava a escriure res però una volta pujant cap al Tossal de la Creu de Senija en vore eixes boniques boires,vore també per la zona del Tossal de Llesinta uns caçadors amb gossos que anaven a trencar l'armonia que buscava per allí dalt i per últim ja fa temps volia enllaçar la senda des de dalt dels Murterets cap a de les Terrasses de la Torre m'han fet triar aquesta bonica variant.
Començe junt al pou de Canor i en 25 minuts estic ja per dalt de la cova de la Garganta,allí agafe la senda de l'esquerra i una volta al camí de les Bassetes vaig fins la Creu i ja des d'allí a buscar la senda esmentada abans de les Terrasses,abans vec a 3 bikers,uns d'ells Dani company d'aventures btt.
La senda Terrasses l'havia fet quasi sempre en btt i una vegada fa molts anys caminant,és una passada còrrer per allí ja que la senda està molt neta i hi ha molt poca pedra.

En aplegar al restaurant Terrasses i gaudir de les pinades,ceps i la tranquilitat del Vall de Llíber vec que hi ha gent allí amb carros i cavalls fent una paradeta.

Ara tocava el pitjor de la ruta,prop de 2 km d'interminable asfalt,a la propera vegada provaré de clavar-me pel riu.

Després aplegue al Camí Vell de València i ja vaig quasi tota l'estona caminant,he anat de més a menys i la vetlaeta de moros passa factura i puje pel costat de l'AP-7 en direcció de la Font de la Mata per la bonica i ombrívola senda.

En aplegar a la Font de la Mata,sorpressa,dos motos de trail per allí fent soroll i desfent tots els camins i sendes,he pensat de cridar al Seprona però qualsevol els agafa a aquestos en lo ràpid que anaven.

Després per l'ombria vaig a buscar el Tossal del Moro i allí faig una xicoteta paradeta i ja trotant cap al Pou de Canor novament completant un bon matinet de natura de 3 horetes i just quan el solet ja començava a apretar.

Totes les fotos a flickr de la Ruta Meravelles de Diània

ENLLAÇ FOTOS:

http://www.flickr.com/photos/75659794@N03/

De trote per la Solana-Lloma Llarga i pel Cau-Marnes

Aquesta ruta o part d'ella ja l'he posat al blog,però qualsevol que havera fet avui l'havera contada per ací ja que el dia d'avui era la carrera del circuit a Benissa,més de 1500 persones pel poble i jo no tenia ganes de molta gent i he anat fins al Collado i he estat dos horetes i vint minuts per allí.

Lo curiós és que no he vist a ningú en tot eixe temps,estava tranquil gaudint de la natura i desconectant de tot,quan estàs a gust per la muntanya quan acabes la ruta tens la sensació de que ha passat prou més temps del que has estat per ahí,és una bona sensació que et renova.

Doncs a lo que anava,començe la ruta a les 6 de la vesprada i encara fa un poc de caloreta però no tanta com dies enrere,això sí,una gran brisa que sol sempre fer per la cresta de la Solana ajudava a portar-ho tot millor,enfile cap amunt caminant un poc de pressa i en 50 minuts estic al cim,allí gaudisc de les boniques vistes cap a la serra de Bèrnia,serra del Ferrer,serra de la Cuta,serra del Carrascar,etc i admire les grans vistes cap a Marnes,hem recorda un poc però en xicotet a la Toscana d'Itàlia,que bonic i només una lleugera boira que es reflexa més en les fotos de lo que realment era tapa un poc la gran lluminositat que hi ha per les vesprades cap a eixe bonic paratge.

Des d'allí baixe cap al Corral de Navarro i ja des d'allí agafe la curta però encantadora senda que baixa fins a molt a prop del pou del Cau,allí un parell de fotets de rigor.

Des d'allí baixe cap al Corral de Navarro i ja des d'allí agafe la curta però encantadora senda que baixa fins a molt a prop del pou del Cau,allí un parell de fotets de rigor.

 Després en direcció Marnes i vaig una estoneta per asfalt,però són tan boniques les vistes que no et dones ni compte,puje a poc a poc fins molt a prop de Marnes per on està la finca eixa de la Torre i quan em vé la pista a mà esquerra puje cap amunt a buscar altra volta el Corral de Navarro però per pista.
Abans d'aplegar a la pista que baixa a l'esmentat corral vaig gaudir de Bèrnia,que ahir tenia una nuvolada enganxada,espectacular.

Aplegue al cim novament,pare un poc i ja cap avall trotant a buscar el Tossal del Perdigó i cap al cotxe que estava al Collado i cap a casa després d'una gran vesprada.

Les llegendes del Mascarat

 

Articles extrets de la web www.alicantevivo.org A Calp, allà per l'any 1609, i després del decret d'expulsió dels moriscs, va aparèixer un home molt extrany, al parèixer llunàtic, que va viure en aquells solitaris paratges fins després de 1610. L'ardent imaginació popular va rodejar de misteris i fàbules la personalitat d'aquest home,que mai parlava amb ningú perquè sempre fugia de tots. Segurament seria algun "cabecilla" morisc que,coneixedor d'aquelles fragositats,esperava allí el moment oportú per escapar o dirigir-se a algún desembarc. Poc temps després de desaparèxier de la zona el "Mascarat", van penjar a València a "Turiji", "cabecilla" moro que capitanejava una partida de moriscos i renegats en las serres d'Aitana i Bèrnia. Seria la mateixa persona? Mai ho sabrem. L'únic cert és que, desde aleshores, porta el nom de Mascarat el macís muntanyós del Collado UNA ALTRA HISTORIETA: Un jove aposte que cuidava les seues finques en la Vall de Pop, es deixava acompanyar en les festes amb la seua guitarra... però mai es decidia a prendre esposa entre les belles mosses de la província d'Alacant. I la seua indecisió ho duia sempre a una profunda depressió. De cop i volta, un dia va desaparèixer sense deixar petjada. Poc temps després, es va començar a parlar d'un terrible bandoler que feia estralls per les forests properes. Ho cridaven "el mascarat", l'home emmascarat. Els caminants que eren atracats, ho descrivien com un home alt, jove, cobert amb una capa negra i un antifaç que li tapava el contorn dels seus ulls verds. La seua persecució era inútil, doncs s'amagava en les coves i cavernes de la zona. Anys més tard, va aparèixer un home mort prop del poble. Estava consumit per la lepra. No obstant això, tot el poble va acompanyar el cadàver fins al cementiri, omplint la seua tomba de flors. Us pregunteu qui era? Per a uns, es tractava del mocetó de la Vall que no trobava esposa. Per a uns altres, el mateix Judes que havia desafiat les lleis del temps i s'havia convertit en bandoler. "El Mascarat" L'emmascarat de la Vall.

Un dia de juny trotant per la Xortà

Crec que anteriorment ja vaig posar un fil de la mateixa ruta de la Xortà però m'abellia publicar alguna coseta nova al blog i encara que es repetixca una ruta pense que cada dia és diferent,noves sensacions i és que l'Aixortà mai et deixa decebut,sempre trobes algun raconet nou i les vistes són realment espectaculars. A les 7 del matí quedem jo i Talo a Alcanalí,pujem cap a Castell de Castells i apleguem a la zona d'acampada i pareix que el dia va a ser calurós,començem a pujar calfant i demés. Començem a mirar plantes i veiem moltes de valeriana i ens preguntem,amb les muntanyes que hem pujat i no coneixem quasi plantes,a vore si ens posem les piles en eixe tema. Passem l'encreuament dels 4 camins i anem caminant de pressa i xarrant de cosetes,de la vida,arreglant el món....quan ens falten algo més de 2 km per a arribar a la Font dels Teixos ens trobem a dos prenint el sol allargats enterra,sempre et trobes de tot per la muntanya i en part és perquè per allí es pot anar en cotxe,a vore quan posen una cadena com han fet en l'accés al Morro Blau perquè allò és un catxondeo.



Apleguem a l'area de la Font dels Teixos i la font brolla molt poc,enfilem cap al cim i en poc més de 15 minuts estem dalt,quin dia més clar i que vistes,llàstima que estava tot plé de cagades de les ovelles i estava tot plé de mosquits,mosques i demés insectes.



Després de gaudir de la gran quantitat de serres que envolten la Xortà baixem fins l'àrea dels Teixos i menjem un poc i trotant cap avall,només un parell d'estones amb repexonets de pujada ens fan caminar i després ja trotem de manera tranquila. El sol ja comença a apretar i ens notem la boca prou eixuta de la beguda isotònica,d'estiu millor aigua i molt fresca. A poc a poc anem aplegant a la zona d'acampada de Castells però que llarg es fa el camí quan vols acabar una ruta,jeje. Quasi aplegant a la zona d'acampada ens creuem a dos guiris que començen la ruta vora les 11,després passen coses...
En poc més de 3 horetes apleguem al cotxe i cap al bar Pa i Vidre de Benigembla a fer cim després d'haver passat un gran matí en bona companyia i en un marc incomparable.