diumenge

De ruta per Marnes


















Ruteta caminadora/corredora per terres lliberanes de Marnes i per terres xaloneres de les Planisses.
Han sigut poc més de dos horetes gaudint del paisatge.
Començe a una senda que tenia pendent des de feia prou de temps,està al camí que va des de la carretera de Bèrnia cap a Marnes,a les revoltes que pujen a mà esquerra hi ha un pàrquing i una fita,començe a caminar i la senda s'endinsa cap a la part dreta. Passe un espècie de tancat molt a prop del barranc i a mà esquerra vec un grup de cabres monteses marronetes però en vorem s'amaguen just quan tenia el mòbil a punt.
Continue gaudint del paisatge nou que em deparava la zona sempre sorprenent de Marnes,quanta bellesa i quant de racó amagat,la senda marcada per fites de pedra es dirigeix cap al Refugi de Marnes,una espècie d'hotelet rural prou pijet,això sí,abans d'arribar vec uns abrics que serien sesters en la seua època.
Passe enmig del Refugi i en passar prop de l'entrada unes marques roges em tiren cap amunt just al camí de Marnes a Bèrnia,gire a l'esquerra i mire algunes cases abandonades i les terres abancalades,quanta feina,quant de mas 
abandonat i la zona rebosa silenci hui en dia.
Continue cap a Bèrnia però decidisc pujar cap a la zona d'acampada passant pel Restaurant Refugi Vista Bèrnia i en passar per l'esmentada zona d'acampada vec que estan fent obres,un acondicionament que li feia molta falta a l'àrea.
Baixe cap a les Planisses i trote un poc i vaig disfrutant del paisatge,agafe un sender a mà dreta que et porta de nou al camí de Marnes i baixe a vore unes cases velles i ja pel camí que dona a la carretera de Bèrnia baixe just quan ja cau la nit.

la

XV mitja marató d'Oltà,una cursa de categoria!!


El parc de la Creativitat



                                          El rei de la muntanya creuent el túnel del trenet

                                          Primer avituallament de la zona d'acampada d'Oltà

                                         Final de la pujada del Tio Minxo

                                         El Mascarat des de la distància

                                       
                                         El sempre espectacular Penyal d'Ifac

                                                 
                                                   La pedrera des de la distància



                                       
                                         Zona incòmoda abans d'arribar a la zona del cim

                                       
                                          Benissa i el Montgó des de prop del cim d'Oltà

                                       
                                          L'espectacular zona del Cantalar de la Canal des de la distància

                                          Bèrnia i la Pedrissa espectaculars

                                         Espectaculars vistes cap al Mascarat i la serra Gelada

                                          Canelles i la Pedrissa de Bèrnia

                             

                                          El dit d'Oltà

                                          Espectaculars formes




Com sempre a mitjants de desembre arriba la XV edició de la Mitja Marató d'Oltà,la meua quinta participació i una d'elles caminant en la que va ser el meu debut en muntanya.
Arriba el dia de la cursa i com quasi sempre,entrenar no he entrenat massamassa caminar sí,i al ser la quarta cursa en la qual hi participe des de setembre ajuda a portar un ritmet.
Apleguem a les 8 i pico jo i Álvaro,aparquem prop del parc de la Creativitat, tot un encert el canvi de l'eixida,el lloc és molt ampli i està molt ben ubicat.
Agafem el dorsal,l'espectacular Buff,calfemcal poc i saludem a la gent coneguda,entre la multitud em vec al xiquet de la Vega Baixa,encara que a ell li agrada més que li diguen el "Rei de la Muntanya" amb la seua falda escocesa,ens fem les fotos de rigor i cap a l'eixida,traca i al lio.
Eixim junts jo i el xiquet en les últimes possicions i ell comença a animar la cursa amb les seues consignes per a totes i tots.Anem trotant amb bones sensacions per la pista i en creuar la carretera ja toca pujar cap a la zona d'acampada,allí ens trobem elx Xirimiters i el primer avituallament,molt complet com tots i el xiquet de la Vega Baixa diu que vol tirar-li,jo continue al meu ritmet fent alguna fotet i a buscar la zona del Bar Mejias.
Després ja vé com la forta pujada del tio Minxo,sempre dureta però amb paciència es pot muntar,en una estona arribe al PR,trote un trosset i vé el segon avituallament que està just abans de l'altra forta pujada de la Pedrera,també té lo seu però xano-xano cap amunt,molt de fotògraf per allí i en general per tota la cursa,et sents arropat amb tanta gent col.laborant.Arribe al Pinet i un últim espentonet cap al cim on vec a Sonia i a una companya,foto,glop de mistela,torró i cap avall per la bonica baixada cap al Pou de la Mola.
Una volta de nou al PR avituallament i aquest més complet encara amb coca maria,trote un poc i ja vé l'última pujada,aquesta més suau,la millor zona de la cursa on creues runars,passes pel costat del dit d'Oltà i gaudixes de boniques formacions de les roques.
Trote i en un no res estic a la Canal i ja toca baixar ja fins la carretera,això sí,gaudint del paisatge i del fabulós dia asolellat que ens va fer.
Avançe a gent però correns amb cabet i sense embarlar-me massa que l'última part és la que es necessita més fons.
L'últim tram tot haver-li llevat asfalt a la cursa se me fa etern però quan escolte al speaker pense que ja està ahí la meta creuant-la en 3 hores i 12 minuts.
En arribar a la meta començem amb les cervesetes i els xarraos i cap ací i cap allà,a gaudir de la bona festa del 15 aniversari que tenien preparat els del Grup de Muntanya de Calp i no faltava de res,molt de menjar i molta beguda,música,l'organització de 10!
No és d'extranyar que ompliguen tan promte les inscripcions perquè la gent de Calp està en cada detall.
Bones sensacions,bona festa i tot de categoria!! 

divendres

Les pintures rupestres de Tormos i reflexió sobre la serra del Migdia

Consultant les primeres rutes del blog me n'adone que vaig estar a aquesta cova farà just 10 anys i mig.
Això sí,ens ha costat de trobar les pintures, dos voltes em pujat jo i Buigues,la senda tapant-se i les marques quasi no es veuen i els panells d'antany han desaparegut,així és la serra del Migdia,Recingles,Cavall,Cabal,Mançanera,etc.
La serra dels diferents noms és un diamant en brut i no se li dona el valor que té,sobre tot l'ajuntament de Tormos que obvia unes pintures espectaculars i això que és una ruta de poc més de 4 kilòmetres però que té una pujada de ferradura empedrada,unes vistes fabuloses cap a l'interior de la comarca,un bosc prou gran i una baixada espectacular cap al barranc de la Palla i una pujada cap a l'abric on estàn les pintures que costa imaginar que arribe una senda sino la recorres.
És una ruta que té molt d'interés i des d'ací la recomane ja que les pintures tenen art llevantí i art macroesquemàtic.
La duració és de poc més de dos hores sense contar les parades i comença al calvari de Tormos,vos recomane que agafeu la senda a mà esquerra del panell on posa Ebo-Figuereta ja que eixe si que fa poc de temps que s'ha netejat.
Després de passar diferents zig zags arribes a un alt i la senda va pujant suaument cap a l'interior,passes una bonica zona amb un paretó impressionant i després de passar un bosquetó ja toca baixar seguint velles marques i alguna fita observes les pintures allà llun enmig del barranc de la Palla,baixes i creues el barranc per una zona ombrívola i toca pujar per un tobogà de pedra molt llarg i bonic.
Hi ha que fixar-se amb les sendes del pr que per eixa zona sí que son visibles i passar dos zones escalonades i en un no res arribes a les pintures de Tormos,lloc molt bonic i on passa el barranc pegat a elles,gaudim i tornem pel mateix camí.

També es pot accedir a les pintures pujant com si anarem a Ebo però abans de la baixada del racó de la Dona hi ha un sender a mà esquerra que puja suaument però que és molt fàcil perdre ja que les marques són molt antigues.

Des d'ací demane que per favor es neteje la zona,la senda que va cap a la Vall d'Ebo està pràcticament tapada i un dia vam anar i ens vam perdre,la serra té falta d'una actuació urgent ja que té multitud de sendes que estàn perdent-se per la desídia dels ajuntament dels termes que toquen eixa bonica serra.









Entrada destacada

De ruta pel Castellet,la mallà del Llop i el pinar de Ruiz