fentmarxa: 2019

diumenge

De ruta per Marnes

Ruteta caminadora/corredora per terres lliberanes de Marnes i per terres xaloneres de les Planisses.

Han sigut poc més de dos horetes gaudint del paisatge.

Començe a una senda que tenia pendent des de feia prou de temps,està al camí que va des de la carretera de Bèrnia cap a Marnes,a les revoltes que pujen a mà esquerra hi ha un pàrquing i una fita,començe a caminar i la senda s'endinsa cap a la part dreta. Passe un espècie de tancat molt a prop del barranc i a mà esquerra vec un grup de cabres monteses marronetes però en vorem s'amaguen just quan tenia el mòbil a punt.

Continue gaudint del paisatge nou que em deparava la zona sempre sorprenent de Marnes,quanta bellesa i quant de racó amagat,la senda marcada per fites de pedra es dirigeix cap al Refugi de Marnes,una espècie d'hotelet rural prou pijet,això sí,abans d'arribar vec uns abrics que serien sesters en la seua època.

Passe enmig del Refugi i en passar prop de l'entrada unes marques roges em tiren cap amunt just al camí de Marnes a Bèrnia,gire a l'esquerra i mire algunes cases abandonades i les terres abancalades,quanta feina,quant de mas

abandonat i la zona rebosa silenci hui en dia.

Continue cap a Bèrnia però decidisc pujar cap a la zona d'acampada passant pel Restaurant Refugi Vista Bèrnia i en passar per l'esmentada zona d'acampada vec que estan fent obres,un acondicionament que li feia molta falta a l'àrea.

Baixe cap a les Planisses i trote un poc i vaig disfrutant del paisatge,agafe un sender a mà dreta que et porta de nou al camí de Marnes i baixe a vore unes cases velles i ja pel camí que dona a la carretera de Bèrnia baixe just quan ja cau la nit.

XV mitja marató d'Oltà,una cursa de categoria!!

El parc de la Creativitat

El rei de la muntanya creuent el túnel del trenet

Primer avituallament de la zona d'acampada d'Oltà

Final de la pujada del Tio Minxo

El Mascarat des de la distància

El sempre espectacular Penyal d'Ifac

La pedrera des de la distància

Zona incòmoda abans d'arribar a la zona del cim

Benissa i el Montgó des de prop del cim d'Oltà

L'espectacular zona del Cantalar de la Canal des de la distància

Bèrnia i la Pedrissa espectaculars

Espectaculars vistes cap al Mascarat i la serra Gelada

Canelles i la Pedrissa de Bèrnia

El dit d'Oltà

Espectaculars formes

Com sempre a mitjants de desembre arriba la XV edició de la Mitja Marató d'Oltà,la meua quinta participació i una d'elles caminant en la que va ser el meu debut en muntanya.

Arriba el dia de la cursa i com quasi sempre,entrenar no he entrenat massamassa caminar sí,i al ser la quarta cursa en la qual hi participe des de setembre ajuda a portar un ritmet.

Apleguem a les 8 i pico jo i Álvaro,aparquem prop del parc de la Creativitat, tot un encert el canvi de l'eixida,el lloc és molt ampli i està molt ben ubicat.

Agafem el dorsal,l'espectacular Buff,calfemcal poc i saludem a la gent coneguda,entre la multitud em vec al xiquet de la Vega Baixa,encara que a ell li agrada més que li diguen el "Rei de la Muntanya" amb la seua falda escocesa,ens fem les fotos de rigor i cap a l'eixida,traca i al lio.

Eixim junts jo i el xiquet en les últimes possicions i ell comença a animar la cursa amb les seues consignes per a totes i tots.Anem trotant amb bones sensacions per la pista i en creuar la carretera ja toca pujar cap a la zona d'acampada,allí ens trobem elx Xirimiters i el primer avituallament,molt complet com tots i el xiquet de la Vega Baixa diu que vol tirar-li,jo continue al meu ritmet fent alguna fotet i a buscar la zona del Bar Mejias.

Després ja vé com la forta pujada del tio Minxo,sempre dureta però amb paciència es pot muntar,en una estona arribe al PR,trote un trosset i vé el segon avituallament que està just abans de l'altra forta pujada de la Pedrera,també té lo seu però xano-xano cap amunt,molt de fotògraf per allí i en general per tota la cursa,et sents arropat amb tanta gent col.laborant.Arribe al Pinet i un últim espentonet cap al cim on vec a Sonia i a una companya,foto,glop de mistela,torró i cap avall per la bonica baixada cap al Pou de la Mola.

Una volta de nou al PR avituallament i aquest més complet encara amb coca maria,trote un poc i ja vé l'última pujada,aquesta més suau,la millor zona de la cursa on creues runars,passes pel costat del dit d'Oltà i gaudixes de boniques formacions de les roques.

Trote i en un no res estic a la Canal i ja toca baixar ja fins la carretera,això sí,gaudint del paisatge i del fabulós dia asolellat que ens va fer.

Avançe a gent però correns amb cabet i sense embarlar-me massa que l'última part és la que es necessita més fons.

L'últim tram tot haver-li llevat asfalt a la cursa se me fa etern però quan escolte al speaker pense que ja està ahí la meta creuant-la en 3 hores i 12 minuts.

En arribar a la meta començem amb les cervesetes i els xarraos i cap ací i cap allà,a gaudir de la bona festa del 15 aniversari que tenien preparat els del Grup de Muntanya de Calp i no faltava de res,molt de menjar i molta beguda,música,l'organització de 10!

No és d'extranyar que ompliguen tan promte les inscripcions perquè la gent de Calp està en cada detall.

Bones sensacions,bona festa i tot de categoria!!

divendres

Les pintures rupestres de Tormos i reflexió sobre la serra del Migdia

Consultant les primeres rutes del blog me n'adone que vaig estar a aquesta cova farà just 10 anys i mig.
Això sí,ens ha costat de trobar les pintures, dos voltes em pujat jo i Buigues,la senda tapant-se i les marques quasi no es veuen i els panells d'antany han desaparegut,així és la serra del Migdia,Recingles,Cavall,Cabal,Mançanera,etc.
La serra dels diferents noms és un diamant en brut i no se li dona el valor que té,sobre tot l'ajuntament de Tormos que obvia unes pintures espectaculars i això que és una ruta de poc més de 4 kilòmetres però que té una pujada de ferradura empedrada,unes vistes fabuloses cap a l'interior de la comarca,un bosc prou gran i una baixada espectacular cap al barranc de la Palla i una pujada cap a l'abric on estàn les pintures que costa imaginar que arribe una senda sino la recorres.
És una ruta que té molt d'interés i des d'ací la recomane ja que les pintures tenen art llevantí i art macroesquemàtic.
La duració és de poc més de dos hores sense contar les parades i comença al calvari de Tormos,vos recomane que agafeu la senda a mà esquerra del panell on posa Ebo-Figuereta ja que eixe si que fa poc de temps que s'ha netejat.
Després de passar diferents zig zags arribes a un alt i la senda va pujant suaument cap a l'interior,passes una bonica zona amb un paretó impressionant i després de passar un bosquetó ja toca baixar seguint velles marques i alguna fita observes les pintures allà llun enmig del barranc de la Palla,baixes i creues el barranc per una zona ombrívola i toca pujar per un tobogà de pedra molt llarg i bonic.
Hi ha que fixar-se amb les sendes del pr que per eixa zona sí que son visibles i passar dos zones escalonades i en un no res arribes a les pintures de Tormos,lloc molt bonic i on passa el barranc pegat a elles,gaudim i tornem pel mateix camí.

També es pot accedir a les pintures pujant com si anarem a Ebo però abans de la baixada del racó de la Dona hi ha un sender a mà esquerra que puja suaument però que és molt fàcil perdre ja que les marques són molt antigues.

Des d'ací demane que per favor es neteje la zona,la senda que va cap a la Vall d'Ebo està pràcticament tapada i un dia vam anar i ens vam perdre,la serra té falta d'una actuació urgent ja que té multitud de sendes que estàn perdent-se per la desídia dels ajuntament dels termes que toquen eixa bonica serra.

diumenge

Pegotrail, bona cursa!!

Arriba la segona cursa del Circuit Trail al poble de Pego i el seu perfil era dels que m'agraden,dos pujades fortes i dos baixades corredores.

En el record la meua participació en la Cursa de la Figuereta del 2013 on tot i la calor que vam passar tenia un bon record de la cursa.

Vaig a soles cap a Pego, arribe amb temps de sobra,fa frescoreta i molt de vent i mentres vaig a pel dorsal escolte ja al speaker animant la cursa que tenia 443 inscrits.

Agafe el dorsal,em prepare bé la motxila i pense que arribe un poc més descansat i algo més preparat que la cursa de Xaló.

Vec a gent coneguda,altres de vista però la major part gent de la Marina i voltants.

Comença la cursa puntual i on es dona eixida a tots junts,corredors de la mitja,corredors de la de 13k i caminants,cosa per un costat positiva però per un altre alguns caminants tenen que tindre conciència de no avançar a corredors ja que en el meu cas men van passar alguns.

Voltem cap a l'ajuntament passant pel portal de la Sala,allí vec al meu amic Vicent mirant i el salude i continue cap al Convent i on es veia tota la serp multicolor gràcies als diferents colors de les samarretes.

En poca estona ja ens vé la pujada al Bodoix i on es forma un poc d'embús que aprofite per agafar aire i xarrar una estona amb Marcelo,després en un no res ja teniem el primer avituallament líquid al Corral del Rata i on la majoria de gent ni para,jo agafe aigua,unes llepolies i primeres fotos.

Després de nou un poc de tapó i aprofite per gaudir del paisatge i on l'emprenta del gran incendi del 2015 continua latent per la zona,sobre tot a les àrees de Solana.

Puje i puje per diferents zig zags i entre fotos,ratets de còrrer i gaudir del paisatge abrupte de les muntanyes de la zona,la marjal de Pego-Oliva,el poble de Pego sempre espectant i al fons la bonica mar mediterrània i és que ho tenim tot a la Marina,no podem demanar més!

Passe prop del mirador del Barranc de l'infern i vé un tros de pista corredora que passa pel costat del Tossal Gran,de seguida aplegue al segon avituallament situat al Refugi de la Figuereta on estaven els del Centre Excursionista de Pego, agafe fruita i a continuar la cursa.

Després ja venia el Barranc de la Canal però abans em vec pujar els primers classificats per l'estreta senda i on apenes podies apartar-te.

Ara toca baixar per una zona un poc tècnica i sobre tot molt bonica,eixa part era de les que més recordava de l'antiga cursa de la Figuereta,després passe una zona més ombrívola,passe el tercer avituallament i torne a agafar un poc de fruita i carregue d'aigua.

Ara tocava la segon forta pujada,aquesta més intensa i alhora més bonica i muntanyenca,aprete les dents i poc a poc cap amunt.

Arribant a la Figuereta em vec un forat/avenc apegadet a la senda i cap cinta avisant del suposat perill,a alguna curveta també es trobava a faltar alguna cinta més.

Al Refugi agafe un poc més de fruita i a fer el tros de pista que ja haviem fet abans de baixada,passem prop dels Avencs i ja toca baixar ja fins al poble,això sí,ja costava agafar ritme pel cansanci i pel terreny que era algo pedrós.

Conforme puc vaig trotant i en un ratet ja estic a la zona d'escalada i pels camins entre tarongers a poc a poc passe ja l'últim avituallament on em lleve el tallavents i bec aigua i ja cap al passeig i a la meta completant la mitja marató en 3 hores i 40 minuts.

Content amb les sensacions i per a lo que un entrena bé està,a la fi es tracta de gaudir del recorregut,fer algunes fotos i asaborir el paisatge.

L'organtizació molt bél'entrepà de categoria,la samarreta molt xula,molt d'avituallament i prou de voluntaris animant i suportant un dia de vent amb ràfegues fortetes.

Gràcies gent de Pego.