dimecres

Ruta pel Planiol i el barranc de Cuta

El camp de tir de Llíber,lloc d'inici de la ruta.















Vistes cap al barranc de la Cuta des del punt més alt a la Sella (560 msnm)









Espectaculars fleixos per la zona del barranc de la Cuta

 





Ruteta circular de dos hores i mitja que recorre tota pel terme de Llíber i que feia temps que volia fer.
La serra del Planiol (560 msnm) de nom mallorquí de quan va arribar la seua gent a treballar aquestes terres està situada al costat de la Solana i tot no ser tant alta sempre m'ha cridat l'atenció i per internet vaig trobar molt poca informació i un dia vaig anar a la zona a pegar una miradeta i vaig vore velles fites i allà que vaig tornar a fer fotos i a fer ruta.
Començe al camp de tir de Llíber i la senda comença a mà dreta de l'esmentat camp,és l'únic sender que hi ha i està un poc perdut així que hi ha que anar amb pantaló llarg i intentant orientant-se buscant algunes fites que hi han.
Al principi hi ha una discreta pineda que després d'una pujada empinada poc a poc va suavitzant-se i rodant a dretes,la vegetació de pineda desapareix supose que pels molts incendis que ha patit la zona.
Vaig pujant i vec velles lligasses de plàstics d'alguna vella cursa que va passar per la zona.
Arribe a la part més plana i vaig a dretes a buscar la part més alta de la serra i des d'allí es divisa l'alt de l'Ample i el barranc de la Cuta,el racó és espectacular.
Després planeje fins a arribar on acaba el camí d'asfalt del Cau-Marnes volia baixar pel Pou de Flores i el barranc del Cau però decidisc baixar pel barranc de la Cuta i així allargar un poc més la ruta ja que em trobe bé i començe a trotar un poc.
Baixe cap al Pou i la Font del Cau i en passar el plà baixe cap al barranc de la Cuta per on passarà la Perimetral el proper mes de març.
La senda de les casetes d'aigua és una passada i tens unes vistes cap al barranc impresionants,vaig baixant i en arribar el pou de Llíber-Xaló ja camine tranquilament pels camins veïnals de Llíber en direcció al camp de tir de Llíber on acabe la ruta.

dilluns

Desafio Lurbel 40k Finestrat,un fiasco!








Feia 9 mesos que no m'apuntava a cap cursa,tenia ganes de fer algo diferent ja que feia temps que anava mirant curses però la del Montdúver m'agafava massa verd encara i la d'Oltà ja l'he fet i volia algo més llarg.
Les inscripcions de la 40k es van acabar d'estiu però envie algún correu i a la fi hi havia alguna plaça lliure per baixes a causa de lesions i m'apunte.
Estava entrenant un poc però dins del meu horari intensifique un poc els entrenaments per a vore si arribe un poc millor però apareixen molèsties al quàdriceps,pare un poc i vaig al fisio i decidisc provar a vore.

Arriba el dia i anem jo,Buigues i Marcello cap a Finestrat,arribem promte i veiem com la gent de la 80k i 120k encara de nit van pujant la serra Cortina i vaja espectacle de llumetes pujant.

Aparquem al pavelló i pujem cap al poble,i vaja que si que pujem,cap indicació i pegant voltetes pel poble buscant la zona d'eixida i en trobar-la ens diuen que és un altre carrer cap amunt,entrem allí i com donaven uns alls(els meus estaven ja passats)l'olor et tirava cap enrere,xD.

Baixem cap al cotxe i veiem un muntó de gent de la comarca i compartim unes converses.
Ens canviem i xarrant i equipant-mos ens donem comter que falten menys de 20 minuts,pujem cap amunt en presses i tota la gent ja està allí a punt.
Agafem possició a la part trasera de la cursa i en som prop de 500 corredors,l'eixida puntual a les 8:02 i baixada i trotem suau ja que la carrereta és llarga.
Tallavents fora perquè el dia ix amb una temperatura agradable,passem zones d'asfalt i algo de pista i arribem a la serra Cortina on es formen els primers tapons,em faig el primer gel i únic ja que crec que em va sentar mal,els tapons com deia abans venen bé perquè la pujada és intensa i així anem dossificant.

Arribem dalt de la serra i la cresta és plana i corrible i la gent va embalant-se,nosaltres xano-xano trotant i passe una baixada i per a no carregar quadríceps la baixe de pressa,arribem a un repetidor i li comente a Marcello que de moment cap molèstia,al cap de pocs minuts del comentari començe a notar molèsties al isquiotibial que em va comentar el fisio que al no treballar bé el quadríceps podria carregar-se,i vaja que així va a ser,pare un poc el ritme i vec que les molèsties continúen.
A partir d'ahí Marcello va esperant-me però començe a pensar que ja no l'acabaria.
També anavem mirant el rellotge ja que el 1er tall era a les 2 hores i mitja de cursa i al km 15,cursa molt exigent ja que si apretaves després venia el Puig Campana.
Anant per caminets veiem a Buigues que havia tingut un problema amb els pals i li dic que queda poc temps que no s'encante i tirem cap a la Font del Molí.
Abans d'arribar veiem a Jose el fruter i a Moni i vec que fruit de la mala senyalització de la cursa en molts punts se n'havien passat de la senda i els avise i venen.
Arribem sobrant-mos 10 minuts,menjem algo de plàtans i xocolate i demane réflex i em pegue una flitaeta a la cama però pense que de poc servirá perquè va estirant la cosa.
Començem a pujar i Moni està constipada i pensa en abandonar,li diem que continue però cap d'ells havia pujat al Puig i jo els dic que la cosa és sèria i que si li costa respirar patirà molt,a la fi la xica decidix abandonar i continuem Marcello,jo i Jose a intentar arribar al seguent tall que és a la 1 al Coll de Pouet.

Anem pujant i les molèsties van aumentant i ja pense que arribar al cim i baixar per darrere i au.
La pujada al Puig doncs com sempre,dureta però apart de les molèsties em notava bé de cardio.

A les dos hores i pico arribem al cim cansats ja i on veiem moltíssims senderistes que ens animen,també escoltem la megafonia i és que ja havia arribat el primer a meta.
Allí ens fem alguna foto i Marcello ha tirat davant a vore si arribava al tall però jo i Jose decidim que ens retirem i baixem tranquilament caminant per la zona esvaroseta per tindre molta pedra solta.

Després el camí és més acceptable i xano-xano arribem al Coll de Pouet a vore si menjavem algo,veiem un vehicle moure's i resulta que ja han xapat l'avituallament i no queda res de menjar,veiem a Marcello i diu que es retira també i no queda res de menjar,els demanem almenys un poc de Coca-Cola i aigua i veiem molta gent que es retira.
També em comenta Marcello que s'havia queixat del mal marcatge de la cursa i que li havien contestat de males maneres.
Ens diuen que si volem seguir podem però que ja arribariem molt tard al seguent tall.
També veiem arribar el granera i ens comunica gent que encara queden corredors per la zona del cim i ens preguntem? i que fa la granera al Coll de Pouet?
També ens adonem que comenten ells que no tenen cobertura i ningú disposava de walkie,així si passa algo gros que passa?
Començem a pensar que la cursa és un despropòsit d'errors i per a rematar al cotxe que portava l'avituallament només cabien uns pocs,jo per mi podia baixar passable però és que hi havia gent tocada i no li donaven alternativa i deien que si venia algú seria a les dos hores.
No ens creiem la poca atenció cap als corredors i ja baixem per la senda que et porta en sis kilòmetres cap a Finestrat i on Jose anava molt tocat i tenia molèsties i rampes fortes,jo regular amb l'estiró darrere de la cama i Marcello amb el taló tocat.

Arribem després d'hora i mitja caminant a Finestrat,eren les tres del migdia i a la fi vam fer 30 km i 1800 de desnivell i estavem morts de fam arribem a meta i veiem que ja aplega gent de la 80k,increïble.
Anem a menjar algo i resulta que no hi ha res,només beguda i están fent una paella,anem al fisio i només hi ha un i et donava cita per al cap de hores mínim,abans de fer la crónica un xic em comenta pel Facebook que hi havien més fisios al pavelló i jo em pregunte,tot el món no va anar a dutxar-se i a aparcar allí,no seria més lògic que estigueren per la zona de meta?
En dessistir del fisio anem a vore si està la paella/arròs caldós i resulta que és una espècie d'arròs amb coses perquè té conill,penques i moltíssim de caldo.
Per a més inri només hi ha tenedors així que menjem perquè no hi ha res més.
Veiem a molta gent amb el xip posat per allí i és que ni tan sols hi havia algú d'organització o de mychip demanant els xips.
Xarrem una bona estona i baixem cap al pavelló a pel cotxe i cap a casa amb un regust agredolç per no haver-la pugut acabar,però bé almenys vam fer 30 km i vam disfrutar dins de lo que cap.
La cursa era molt dura i ens va pegar un bon avís,cosa que ens va fer replantejar-mos futures curses i segurament només farem mitges maratons que són més fàcils de preparar i com a molt alguna marató de 1800-2000 metres de desnivell màxim.

P.D: als organitzadors dir-los que val la pena organitzar una cursa bé que tres i malament,molt de Desafio Lurbel i molta publicitat però hi han molts detalls a millorar,sobre tot el marcatge i posar gent de voluntària a controlar la cursa.
També es deuria fer "corralito" ja que molta gent portava el material obligatori i altra no.
Lo millor de la cursa les vistes des del Puig Campana i la samarreta i els calcetins que són d'alta qualitat.
















De ruta pels arcs d'Atanços,per la Xortà i el Morro Blau













Feia molt de temps que no pujava cap a Castell de Castells per fer una ruteta per allí i la preparació del Desafio Lurbel em va fer anar cap allí a buscar pistes,desnivell i zones boniques.
Començe a l'alt del Somo on deixe el cotxe,començe tranquilet trotant per la pista i en mitja horeta arribe a la zona dels Arcs d'Atanços,una meravella natural que tothom deuria de conèixer.
Allí gaudixc del paisatge i puje per una sendeta a vore que hi ha,vec un sender nou i enfile per ell a vore que em trobe i vec els Arcs des d'una altra panorámica encara més espectacular,la senda continue i faig un tram però vec que va baixant cap a l'ombria i recule perquè la meua idea era fer desnivell i anar per zones més corredores i deixe eixa zona per a un altre dia encara que lo espectacular que es veía em va fer dubtar si continuar.

Agafe una senda que puja i que vé a enganxar al camí que puja a la Font dels Teixos,puje i puje gaudint del bonic dia que feia amb frescoreta per l'ombria i una boníssima temperatura on pegava el solet.
Arribe a la Font després d'una bona estonet trotant per zones planetes i de poca pujada i carregue d'aigua i cap al cim de la Xortà,preciossa zona i on divises moltíssimes serres de les Marines.
Arribe al cim i contemple tot lo que tenim ahí a un tir de pedra,és una meravella la gran quantitat de serres que tenim al voltant.
Ja baixe i agafe una travessera cap al Morro Blau,un cim amb cert gust agredolç perquè és tot pista però hi havia que anar sumant metres,després recule i toca baixar una bona estona trotant cap a la Font novament on la meua primera idea era tornar fins al lloc d'eixida i pujar al Cocoll però el cansanci ja fa mella i no em quedava massa temps així que opte per baixar trotant i vaig a la Penya Escoda que està més propet i també és un lloc bonic.

A la fi arribe al cotxe després de 4 horetes i vint minuts i on divise la zona del Castellet i de la Canal i Mallà del Llop allà lluny i pense que només puga toca fer una visiteta.