divendres

El Barranc de Malafí i les pintures rupestres de Petracos

Gran ruta i de gran bellesa que discorre per un barranc que segons he llegit per ahí s'anomenava Bellafi però en passar l'expulsió dels moriscos pareix que va canviar al nom actual de Malafí.
Abans per a calfar un poc em dirigueixc a les pintures rupestres que sempre per falta de temps no les havia pugut visitar,en lo de les pintures com sempre m'esperava més però així i tot es veuen prou i estàn prou ben conservades,això sí,les de l'art macroesquemàtic no sé com van poder pujar a eixos redolins i pintar.
La pintura de l'art llevantí es veu ben repoquet.

Després em dirigueixc  pels poc més de 1'5 km amb cotxe per per a no perdre temps fins a on comença la ruta que ja l'havia fet venint de Benimassot feia uns tres anys i em va meravellar però tenia ganes de tornar-hi i això he fet avui.
Just on hi ha una senyal d'escalada i on estàn les penyes de Mançanet i Recingle Gran m'endinse cap al barranc i hi ha que fixar-se molt on comença la senda ja que d'anada no l'he vist i he començat per dins del barranc i hi ha una sendeta que va prop d'uns bancals.
Començe a caminar i és una senda que vas pujant de manera molt suau,l'intensa rossada em banya les sabatilles de muntanyes i els pantalons però com encara no fa fred no molesta massa i vaig gaudint del preciós paisatge sempre a esquenes de la bonica serra d'Alfaro i pense com canvia eixa serra de vore-la de l'altra banda ja que per allà és una serra que no crida massa l'atenció però per Malafí és una passada.
Camine i vaig fent algunes fotografies a les zones del Racó del Soldat i del Racó de l'Espinal ja que són una meravella.
Passe el corral del Soler i vec una senyalització de Tollos a 5 km i camine una bona estona més i ja me'n torne cap a Petracos que queda un llarg camí.

La ruta es pot fer linial o també tens l'opció de fer la circular per Benimassot-Fageca-Famorca-Castells-Petracos que són uns 35 km,tal volta alguna dia la puga fer.

A la fi algo més de 3 horetes gaudint de la ruta i fent un desnivell d'algo més de 450 metres de pujada.

diumenge

Ruta pel Castell d'Aixa des de Llíber




Aquesta ruta la tenia pendent des de feia molt de temps i en fer la marxa del Castell d'Aixa i recòrrer part de la zona em va fer tornar un altre dia.
Començe prop de la depuradora per la zona de Coves Roges a Llíber,al principi hi ha una bonica zona d'ombria que va molt prop del riu Gorgos/Xaló.
Acaba la zona d'ombria i passe un xicotet barranc que s'anomena de la Cova de la Moneda i comença la pujada en una bonica senda de ferradura,una senda molt treballada que et porta poc a poc a la zona de la capçalera del barranc que segons el llibre fent camí hi ha un avenc però el vaig buscar i no el vaig trobar,cosa que em farà tornar algún altre dia.
Passe les ruïnes i aplegue al Coll i començe a gaudir de bones vistes i em diriguixc cap a la capçalera del Barranc d'Aixa i abans d'enfilar-me cap al Castell baixa per una bonic bosquetó a vore la senda on et porta i en arribar a la senyalització que dona a la Font de la Tia Xima me'n torne cap amunt a buscar el Castell.
La pujada al Castell d'eixes que tens que anar poc a poc perquè hi ha molta pedra en punta,en una estoneta estic dalt i vaja vistes,sempre havia pujat per Pedreguer al Castell i sempre sorprenen les boniques vistes cap a la Vall de Xaló i cap a les serres de Bèrnia,del Ferrer,etc.
Després torne pel mateix camí cap a Llíber completant un bon matí una ruta d'unes 3 horetes i un desnivell d'uns 600 metres de pujada.

El dia de la batuda per Pinos i l'ombria de Bèrnia



Aquesta ruta en part ja ix al blog però el que ens va passar a mi i a Marcello i les ganes d'escriure un post sobre els caçadors m'han fet manifestar la meua indignació.
Començem junt a l'ermita dels Lleus i agafem la pista que et porta fins molt a prop del Mascarat,començem matinet per la calor i portem ençesos els respectius frontals i només el pas d'alguns vehicles per l'autopista fa trencar l'armonia.
Arribem molt a prop de la casa de la Por i del Barranc de l'Estret i encara és de nit i decidim pujar pel Collado de Cardos,bonica senda i per més que passe per ella no em deixa d'agradar,senda molt treballada i fa molts zig-zags.
Arribem dalt del Collado i comença a eixir el sol i començem a gaudir de les vistes cap a l'ombria de Bèrnia,passem per una part de Pinos i a buscar la senda de l'ombria que va per dalt de l'Estret de Cardos,també senda molt bonica i que apart de les grans vistes és molt ombrívola.
Arribem dalt de Cardos i allí agafem la senda que et porta fins la vella Pedrera.
Quan arribem a l'esmentada Pedrera per a acumular desnivell ens dirigim cap al Racó d'Omar i allí divisem la Marina Baixa i la cara sud de la serra de Bèrnia.
Baixem per la mateixa senda en busca de la pista de la microrreserva de Bèrnia i veiem caçadors,ens crida l'atenció vore'n a uns quants i amb petos i preguntem que passa i ens diuen que hi ha batuda de jabalís(no haviem vist cap senyalització),preguntem com està el tema i tot i no trobar-mos amb el típic prepotent-xulo caçador ens diu,com porteu samarretes se vos veu de lluny,la pega és que ens expliquen que va a començar en un no res i la baixada que teniem prevista era just per on soltaven els gossos i es suposa que anaven a pujar els jabalís.
Així que decidim anar cap a Verdiola per a evitar en part la batuda però per allí ens veiem alguns caçadors que ens conten que per allí acaba de passar un jabalí així que l'incertidumbre-mosqueig-recremor va en aument i anem trotant cap avall,no recordava exactament un camí i pregunte a un caçador i em diu que no coneix la zona....estem salvats amb aquestos caçadors....
A la fi era el camí que recordava però tenia dubtes pel nerviosisme del moment i vec un cartell de batuda,resulta que els ineptes dels caçadors els posen quan començen la batuda....i el que està dins de la serra que???? em pregunte jo que poc costaria posar-li la nit anterior,fer una falca de ràdio,cartells pel poble,etc.
Anem arribant prop de l'Estret i escoltem com una mascletà allà lluny,es veu que pujen els jabalís,vaja escopetaes...de segur que no fallen....i això no afecta als altres animalets de la serra?

En fi,no m'esplaie més del tema perquè estic dels caçadors que no puc més,pujem cap a Pinos i agafem la senda que està prop del Bar del Peó de Pinos que jo malauradament també anomene senda del jabalí perquè també ens va agafar una altra batuda dels caçadors i tampoc estava senyalitzada.
Baixem trotant i arribem en 4'30 hores a l'ermita dels Lleus havent fet prop de 19 km i prop de 900 metres de desnivell.