dimecres

La cova de la Catxupa,el Tossal Gros i la senda dels bouets

Ruta de dos horetes que feia temps que tenia pendent per termes de Dénia (encara que sent realistes és terme de Gata) i de Teulada.
Començe prop del restaurant Vall de Cavall i agafe un camí de terra que et porta a un descampat gran on pots aparcar i per sendeta a buscar la cova, hi han diferentes sendes però vos recomane una que està encintada que et porta fins la cova que està enreixada i per desgràcia no es veuen les pintures, bonic racó amb molta ombria el de la Catxupa i hi ha molta vegetació.
Estant de cara a les pintures a mà esquerra hi ha una senda mig tapada que té algunes fites i a poc a poc pujes dalt de tot de la lloma.
Passes un tros de Garganta i allà lluny es veu Oltà, Bèrnia i la Solana.
Al cap d'una estona la senda mig perduda s' ajunta amb una senda molt més marcada que és l'anomenada senda dels bouets que és famosa perquè passen bicis btt i ara seguixc cap amunt fins a aplegar a la pista i poc després agafe una altra a mà esquerra fins a una antena.
Després torne a la pista i en clave per la lloma de la dreta i aplegue fins a les dos canteres i vec algunes sendes mig perdudes.
Després torne a agafar la pista i baixe i puje per una altra part i a la fi trote un poc i vaig a una zona recentment netejada i com ja no tenia molt de temps i es feia tardet ho deixe per a un altre dia i torne a pujar per a fer tota la baixada dels bouets sencera fins a aplegar novament prop del restaurant i ja passejant entre ceps aplegue al cotxe havent gaudit d'una bona estona pel Tossal Gros.

El Montgó sempre ahí
Boniques vistes i Bèrnia i la Solana al fons




La zona de les canteres que a poc a poc es faràn amb tot




La zona de les pintures rupestres
La mar allà al fons i el cap de Sant Antoni

La zona ha estat recentment netejada i la pista s'ha adequat
 
 
 
 
Frondossitat en la part de Xàbia del Tossal Gros
El principi de la baixada....per desgracia entre moto i bicis cada vegada està més impracticable
Lloma
Toboganet guapo
El final de la baixada de "toritos" i ací és on estaven fa uns anys els bouets.

dissabte

II Cursa Parc Natural del Montgó




En un marc incomparable com la serra del Montgó el club de La Faixa de Jesús Pobre organitzava la segona cursa i marxa per muntanya,a la primera no vaig anar i m'havien parlat molt bé i vaig decidir participar fent l'última cursa de l'any.

A les 9'30 començem jo i Emili corredor d'atletisme consagrat i dels bons que volia provar en una cursa de muntanya, eixim tranquilets que són 20 km a fer i el meu físic no està per a tirar cohets i tenim a pujar prop de 1300 metres de desnivell.
Els primers km són prou rodaors i en pujar pel camí de la bassa fins la curva ahí caminem un poc perquè la cosa ja s'empina i després ens deixem caure pel bonic racó del Coll de Pous aplegant fins a prop de Benimàquia i per una altra senda a buscar novament el camí de la bassa i on ara només pujem un poc i agafem un senderol a mà dreta que et portava al fantàstic barranc de l'Hedra, m'havien comentat que era un bell racó i crec que s' havien quedat curts i tot ja que la zona ben bé mereix una altra visita algún altre dia amb més temps, la pujada és dura i per allí em done compte que he perdut el xip.
Apleguem dalt prop de la zona que et porta a la Creueta i ahí toca planejar i baixar trotant per la zona del poblat ibèric fins a prop d'on comença la senda del Coll de Pous novament i ara trotem en direcció Racó del Bou primer per zones rodaores i després per trams tècnics.
Arribem a l'avituallament i toca fer l'última pujada molt dura i tècnica que tampoc no havia fet mai i també és un bonic racó del Montgó, arribant quasi dalt veiem que van a rescatar una dona senderista ferida i hi han camillers i un helicòpter sobrevolant la zona.
Després ja toca tot baixada novament pel camí de la bassa i les forçes ja em flaquejen i trotant arribem a meta i on agafe a la meua filla per a passar per meta molt emocionat posant la guinda a un bon matí pel Montgó tardant algo més de tres hores i mitja.

dijous

V Gegant de Pedra









Cap a les 8 del matí eixim de Benissa Xavi, jo, Javi i Kiku a gaudir de la quinta edició ja del Gegant de Pedra i més gent que mai de caminants(prop de 500) i de corredors,jo participava com a corredor i n'erem 306 d'eixida,la sortida espectacular i en aplegar al camp de tir en compte de baixar i després pujar per l'asfalt enguany et pujaven cap als albergs i després per una senda molt xula que et portava fins a la pinada,allí es forma un taponet però va molt bé per a recuperar forçes ja que la gent d'eixida ix molt embalada i sense donar-te compte et deixes portar,em notava prou lent i trobe que no era el meu dia.
Passem el tubo i cap a la mina on vé un bonic raconet de la cursa i de seguida cap a la calurosa i a pujar pel collado de Beniarbeig o passet de Segària que li anomene jo,pujada dura que me l'agafe en calma.
Arribe dalt al pou i feia molt de vent i ja toca baixar cap a Benimeli i on hi havia inclús tapó de baixada.
Aplegue a Benimeli i enguany l'avituallament està a la plaça del poble i estava molt millor ubicat.
Després ja vé la pujada més forta cap a les antenes i el poblat ibèric,vaig tranquilet i torna a haver tapó però va bé, trote un poc des de que apleguem la pista i en arribar a l'asfalt tranquilament cap amunt i a gaudir de les vistes en passar les antenes, després em deixe caure per la zona amb diferència més bonica de la carrera gaudint de la frondossitat de la cara nord i de les falagueres.

Toca miniparadeta a l'avituallament de la Font de Català i després camine un poc i en aplegar al plà i baixades trote un poc, el tram nou cap a la Penya Roja molt millor i suavisa la baixada, molts caminants per eixa zona i personalment pense que deurien eixir prou després dels corredors perquè entre que fan 3 km menys i prop de 300 de desnivell menys i que molts corren(no entenc perquè sino es competitiva) doncs involuntàriament frenen un poc la cursa.
Després prop del Morro de les Coves trote i tot i estar fluix intente rodar un poc aplegant a la meta prou just de forçes en un dia extrany i on vaig gaudir de les sempre bones vistes de Segària i vaig acabar amb unes bones cerveses i amb bona companyia a la zona dels albergs.

dissabte

Pujada a la Figuereta


                                         El Tossal Gran i allà al fons la Vall d'Ebo

                                          El Tossal Gran
                                          Encissadores vistes per la zona del Bodoix

                                          Foto per la zona del Bodoix

                                          Els dos Víctors i Marcello

                                          Marcello i Peris
 
Feia prop d'un any que no participava en cap cursa de muntanya i ja tenia ganes de canviar de paisatge i per això em vaig inscriu-re a aquesta cursa de 18 km i prop de 1000 metres de desnivell i poder gaudir de les muntanyes de Pego i Ebo.
 La gent del centre excursionista de Pego per a commemorar el 40 aniversari van organitzar aquesta carrera només per a corredors i allí ens vam reunir els 300 participants al passeig.
Moltes cares conegudes de Dénia, Ondara, Benissa, etc i els dos Víctors que tornen a la càrrega i a les 9'30 començem a trotar pels carrers de Pego,en eixir del poble agafem un caminal de formigó que et porta fins a la muntanya Bodoix (556 msnm) i no passem per la creu i el cim però això,fem moltes pujades i repexonets i la calor ja començava a apretar.
Passe pel camí Molí i allí el primer avituallament,jo per sort vaig agafar la camelback perquè donava calor i m'agrada anar bevent de tant en tant i no pegar-me l'atracó de beure als avituallaments.
Després ja a seguir cap al Tossal Gran (687 msnm) i més pujades,l´últim repexó abans d'aplegar ja començava a notar cansanci però vaja vistes més boniques des de allà dalt,estavem per dalt del poble de la Vall d'Ebo.
Lo bò d'aquesta cursa era que la part més dura ja estava feta i només quedava alguna pujada però ja més curtetes.
Després ja toca baixar fins a aplegar al refugi de la Figuereta i on hi havia moltíssima gent de la organtització,molta gent tirant una mà al Centre Excursionista per tot arreu.
Seguim baixant i després vé una megabaixada técnica que me l'agafe en molta calma i després vé l'última pujada forta que era la del Barranc de la Canal i on el CEPEGO deia que havia recuperat una senda perduda feia 25 anys.
A poc a poc vaig marxant i passe el Miserà i ja només quedava baixar cap al poble primer per unes empinadíssimes costeres d'asfalt i després per una bonica senda que serpentejava.
Prop de les tres hores aplegava a la meta del passeig de Cervantes i on hi havia molt de menjar i de beure,cervesot i on vaig gaudir d'un bon matí de muntanya i on lo que menys importava era el temps sino gaudir de les serres de les rodalies de Pego.
En general tot de 10,molts voluntaris,el menjar molt bé i per posar alguna pega per és que la carrera deuria haver començat un poc més matí ja que entre la calorassa que ha fet éstos dies enrere i el canvi d'hora quan vam començar la cursa ja es notava molta secor i calor.


 Foto del CEPEGO del Tossal Gran
 
 

                                                    El Barranc de la Canal,impressionant pujada.

dimecres

Ruta per la Torre de Reixes i la platja del Barranc d'Aigües




Ruta per la zona de l'Alacantí a la població del Campello.
La ruta de les que molen d'estiu amb cim, torre i platja.
La ruta no és llarga i vaig anar tranquilet i gaudint del paisatge i de les vistes cap a la mar i cap a les muntanyes del voltant destacant la serra del Cabeçó.
En algo menys de mitja hora estava al cim i vaig anar per una sendeta  que cresteja la Lloma de Reixes, després baixe cap a la Torre de Reixes i vec que està en un estat d'abandono preocupant i la gent tampoc ajuda massa perquè van fent graffittis.
Des d'allí vec una senda que baixa cap a la platja del Barranc d'Aigües i poquet a poquet baixe i gaudixc de la zona i ja cap amunt.
Aplegue novament a la torre i ara seguixc unes marques grogues i blanques que et porten fins a la zona on comença la ruta però sense anar per la cresta acabant la ruta en prop d'una horeta i 45 minuts.